Glòria fa història: el temporal més greu i devastador del segle

Borrasca de balanç històric i catastròfic a Catalunya amb morts i ferits, caos a les carreteres, inundacions generals, la costa destrossada i nevada excepcional al Pirineu
El temporal Glòria ha estat devastador a gran part de Catalunya | Arxiu

 

 

L’excepcional borrasca ‘Glòria’ ha provocat el temporal de llevant més intens, llarg i devastador d’aquest segle XXI que, sense cap mena de dubte, passarà a la història. Entre el diumenge 19 i el dijous 23 de gener, s’han arribat a acumular fins a 500 l/m² a Lliurona (Alt Empordà) i moltes quantitats s'han situat entre 200 i 400 l/m², majoritàriament en zones del prelitoral de Barcelona, Girona i Terres de l'Ebre. Les comarques de Lleida han estat les que han registrat menys precipitacions i, com a conseqüència directe, menys incidències per la pluja.

 

D’altra banda, també cal lamentar la mort d’almenys 4 persones, un desaparegut i diversos ferits. Els danys personals han estat molt importants, però també els materials, ja que la pluja, el vent i el temporal duríssim de mar han estat devastadors, especialment a la costa, amb diversos trams destrossats literalment.  

 

El temporal de vent i mala mar també ha batut rècords. A la boia del port de Begur, es va arribar a una alçada màxima de les onades insòlita: 14 metres. Pel que fa al vent, encara és més històrica la dada: es van superar els 100 km/h dos dies consecutius a l’Observatori Fabra de Barcelona, fet també insòlit en els més de 100 anys de dades que emmagatzema aquest mediàtic observatori.

 

Temporal de mar insòlit

El temporal marítim que ha ocasionat la borrasca ‘Glòria’ també quedarà al llibre dels records, juntament amb el del Sant Esteve de l’any 2008. Enguany, hem tingut un període molt més llarg d’onatge, més de 48 hores amb onades superiors als 6 metres, i aquest fet ha provocat que les destrosses al litoral siguin dantesques.

 

Les platges de la costa de Barcelona i especialment a la Costa Brava, han quedat completament destrossades i es calcula que hi ha hagut danys materials en façanes marítimes i passejos que trigaran setmanes o mesos en reparar-se. El Delta de l’Ebre també ha estat un dels més perjudicats, ja que les onades han inundat d’aigua salada més de 3.000 hectàrees, deixant un rastre desolador i incalculable en aquests moments a nivell mediambiental.

 

 

 

 

En moltes localitats, les onades van arribar a penetrar a dins del mateix nucli urbà com va passar a Platja d’Aro, Tossa de Mar o Calella de Palafrugell, i es va originar una gran marea d’escuma molt mediàtica que va envair les poblacions.

 

 

 

 

 

Ventades huracanades a tot el litoral

El vent va ser l’altre factor protagonista a tot el litoral català. El vent de gregal entre diumenge i dilluns va ser el més devastador, però també la llevantada posterior. Per primer cop en una sèrie de més de 100 anys de dades a la de l'Observatori Fabra de Barcelona, es van superar durant dos dies consecutius els 100 km/h, fet que no havia passat mai des de 1914. També al Port de Barcelona es van superar els 100 km/h, fet inèdit i de rècord.

 

 

Les fortes ventades van ocasionar molts desperfectes en els boscos, en l’arbrat urbà i també molts danys materials, principalment al litoral i prelitoral, on es van superar els 100 km/h en molts indrets. Tot l’interior va quedar més al marge del vent més huracanat, tot i que la ventada també va causar-hi problemes.

 

 

Entre els diferents observatoris, destaquen els 144 km/h que es van assolir al cim del Montseny, els 126 km/h al cim del massís de l’Ardenya-Cadiretes, 113 km/h al Port de Barcelona, 109 km/h a l’Observatori Fabra i a l’Hospitalet de l’Infant, 108 km/h a Mataró, 98 km/h del centre de Barcelona i al barri de Gràcia, o els 96 km/h de la Segarra, a Massoteres.

 

Pluges excepcionals en un mes de gener

Si us diem que el mes de gener és un dels mesos més secs de l’any a gran part de Catalunya, juntament amb el juliol, no us ho creureu, però és així. Gran part de Catalunya té una mitjana de pluja mensual que difícilment supera els 50 l/m². Enguany, no només l’hem superat, sinó que l’hem multiplicat per tres, quatre o cinc vegades a gran part del país. 

 

Dit això, la mitjana del mes està superada amb escreix i aquest 2020 comença amb un superàvit clar. La gran majoria de registres han oscil·lat a tot el país, entre els 100 i els 300 l/m². És a dir, la borrasca ‘Glòria’ ha deixat entre el doble i sis vegades més de la precipitació mitjana mensual que pertocaria. Entre els registres més significatius, destaquen els 516 l/m² a Lliurona (Alt Empordà), que és un valor gairebé 9 vegades superior a la seva mitjana mensual.

 

 

 

A continuació, us deixem amb el llistat d’observatoris meteorològics catalans que han superat els 250 l/m² de les xarxes del Servei Meteorològic de Catalunya, Aemet i Meteoclimatic. Cal destacar que aquests registres corresponen, a gairebé tots els observatoris, a l’equivalent a la pluja que cau en 6 mesos de mitjana. I tots ells han caigut en 4 dies i durant el que és un dels mesos més secs de l’any.

 

  • 516 l/m² a Lliurona (Alt Empordà)
  • 432 l/m² al Montseny (Can Cervera)
  • 430 l/m² al Puig Sesolles (Montseny)
  • 426 l/m² a Viladrau (Osona)
  • 400 l/m² a Santa Pau (Garrotxa)
  • 392 l/m² a Sant Pau de Segúries (Ripollès)
  • 389 l/m² a Mieres (Garrotxa)
  • 355 l/m² a Arbúcies (Selva)
  • 334 l/m² a Beget (Ripollès)
  • 332 l/m² a Sant Celoni (Vallès Oriental)
  • 330 l/m² a Olot (Garrotxa)
  • 325 l/m² a Albanyà (Alt Empordà)
  • 319 l/m² a Sant Esteve de Palautordera  (Vallès Oriental)
  • 318 l/m² a Tortellà (Alt Empordà)
  • 315 l/m² a Horta de Sant Joan (Terra Alta)
  • 313 l/m² a la Vall d’en Bas (Garrotxa)
  • 307 l/m² a la Vall de Bianya (Garrotxa)
  • 300 l/m² a Breda (Selva)
  • 285 l/m² a Santa Coloma de Farners (Selva)
  • 282 l/m² a Llagostera (Gironès)
  • 280 l/m² a Mas de Barberans (Montsià)
  • 276 l/m² a Molló (Ripollès)
  • 274 l/m² a Aldover (Baix Ebre)
  • 271 l/m² a Tivissa (Ribera d’Ebre)
  • 269 l/m² a Anglès (La Selva)
  • 262 l/m² a la Serra d’Almos (Ribera d’Ebre)
  • 257 l/m² a Ulldecona (Montsià)
  • 254 l/m² a el Perelló i Falset (Baix Ebre i Priorat)

 

D’altra banda, les zones més seques de Catalunya coincideixen amb els llocs on ha plogut menys al llarg d’aquest episodi, el pla de Lleida i zones de ponent en general. Tot i això, en aquests indrets també ha plogut amb ganes i s’han arribat a assolir fins a 50 o 60 l/m² on menys ha plogut, juntament amb el nord de la Val d’Aran.

 

Nevada excepcional al Pirineu de Girona

Pel que fa a la nevada, ha estat excepcional al Pirineu de Girona, amb la dada més important el metre i mig de neu nova a Ulldeter (Ripollès). També ha nevat molt als Ports i al Montseny, mentre que entre diumenge i dilluns la nevada va arribar a situar-se tan sols entre els 200 i 400 metres. Aquests són els registres de neu més importants:

 

Taula amb els gruixos de neu més importants del temporal Glòria | Meteocat

 

 

Quatre morts, un desaparegut i desenes de ferits

El balanç dels danys personals pel pas de la borrasca ‘Glòria’ també és catastròfic. Pel que fa a les víctimes mortals, n’hi ha hagut un total de quatre. Es tracta d’un home de 69 anys i veí de Palafrugell que va ser envestit per una onada a Palamós (Baix Empordà); un altre home va perdre la vida quan conduïa a Jorba (Anoia) per la riuada, concretament el forner de la població; un home de 36 anys va morir a Cabacés (Priorat) arrossegat a dins del seu cotxe per la força de l’aigua i un pescador va rebre un cop de mar a la platja de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).

 

A més, encara queda una persona desapareguda, concretament un mariner que va desaparèixer el dimarts al port de Palamós després de ser envestit per una onada. El temporal també ha causat desenes de ferits, concretament 81 persones, segons informa el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). En el conjunt de l’estat espanyol, ‘Glòria’ ha deixat un total de 13 morts, 4 desapareguts i moltes destrosses, especialment al País Valencià i a les Balears.

 

 

 

Desbordament dels rius

Tanta pluja caiguda en poc temps i molta neu que es va desfer amb la pujada de la cota de neu, van provocar la crescuda molt perillosa dels cabals de rius de tot Catalunya, així com el desbordament en alguns casos. Per exemple, el riu Ter es va desbordar en diversos trams entre el pantà de Susqueda i la desembocadura, provocant inundacions molt importants, també a la ciutat de Girona. El desembassament del pantà, ple a vessar, va agreujar la situació. Moltes zones encara estan inundades després de la borrasca i fins a 29 municipis van quedar confinats.

 

 

 

També el riu Tordera es va desbordar i va provocar unes conseqüències catastròfiques entre la Selva i l’Alt Maresme, amb poblacions incomunicades durant hores, dos ponts destruïts (incloent un de tren que mantindrà sense servei entre 6 i 9 mesos el tram de la R1 entre Blanes i Malgrat), danys materials milionaris per inundacions i carreteres totalment arrasades. Rius com l’Onyar, el Daró, la Muga, el Fluvià el Segre o el Sió també van provocar problemes.

 

Milers d’incidències encara per resoldre

El fort vent, la pluja molt abundants i intensa, la neu i el duríssim temporal de mar han provocat milers d’incidències arreu del territori, la majoria per inundacions, caiguda d’arbres i objectes de diverses façanes i rescat de persones atrapades pel temporal. En total, el telèfon d’emergències 112 ha rebut prop de 15.000 trucades relacionades amb incidències causades pel temporal en tot l’episodi.

 

 

 

A més, les esllavissades, inundacions i neu han provocat molts problemes en la mobilitat, amb prop de 100 trams de carreteres afectats, desenes de vies tallades i moltes incidències a la xarxa de Rodalies Renfe, també en altres serveis de manera puntual.

 

La bona notícia d’aquest temporal és que hi ha hagut una pujada molt important dels pantans de tot Catalunya, especialment als del sud del territori, que estaven molt secs. Les reserves s’apropen al 90% al conjunt del territori, mentre que pantans com el de Susqueda o Siurana han hagut de desembassar perquè han arribat al seu límit. Un temporal que passarà a la història per la seva devastació i les seves xifres de rècord.

 

Més notícies de la categoria Méteo