Un estudi de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) conclou que l’estiu dura 5 setmanes més que fa 40 anys a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol. A més, la calor és més intensa que anys enrere durant el període estiuenc. Segons el mateix informe, les temperatures pugen a cada estació, però sobretot entre abril i octubre. Això fa que l’estiu s’allargui actualment uns 36 dies més que l’any 1980, amb una mitjana de 9 dies més d’estiu cada dècada.
L’informe de l’Aemet analitza l’impacte del canvi climàtic els darrers anys a l’estat espanyol amb dades de l’eina Open Data Climàtic de l’agència meteorològica, informació del Banc Nacional de Dades Climatològiques i dades de 58 observatoris situats a tot el territori espanyol. Una constatació més que el canvi climàtic porta temps anant a més a tot el planeta.
Número de días de alargamiento del periodo estival por década. El verano se alarga 9 días por década en promedio. Actualmente tenemos casi 5 semanas más que a comienzos de los años 80 con temperaturas veraniegas. pic.twitter.com/umEEiSLTzT
— AEMET (@AEMET_Esp) 27 de març de 2019
La majoria d’espanyols ja pateix el canvi climàtic
Segons l’estudi, actualment el 70% de la població de tot l’estat espanyol ja pateix els efectes del canvi climàtic, el que significa una població de més de 32 milions de persones a tot el territori.
Més enllà de les temperatures, les dades indiquen que les àrees semiàrides estan avançant cada vegada a més zones, ocupant un 6% més de territori que no pas entre els anys 1961 i 1990, el que equival a 30.000 km² més que fa unes dècades. Les regions més afectades per aquesta situació són Castella-la Manxa, el sud-est de la península i la vall de l’Ebre. Per tant, l’interior de les Terres de l’Ebre i el sud de Lleida estan especialment perjudicades per aquesta situació.
L’àrea mediterrània, cada com més vulnerable
Es calcula que, actualment, l’estiu meteorològic comença l’11 de juny i acaba el 22 de setembre, quan fa 40 anys començava el 15 de juliol i finalitzava el 15 de setembre. La pujada de les temperatures és evident en totes les dades, ja que 37 dels 58 observatoris analitzats en l’estudi van constatar que almenys 5 anys des del 2011 tenien temperatures mitjanes dins del 20% de les més càlides. Però sens dubte, la zona mediterrània és la més vulnerable a aquesta situació.
En aquesta àrea, l’aigua del mar augmenta 0,34º cada dècada des dels anys 80. Això significa més calor i un augment del nivell del mar, que fa puja 3,4 mil·límetres cada any des del 1993.Un dels casos més extrems a nivell de temperatura s’ha registrat a Barcelona ciutat, on des de l’any 2011 cada any la mitjana anual s’ha situat dins del 20% de les més càlides des que es tenen dades.
Evolución del nº de noches tropicales (t.mín.>20ºC) en Madrid (arriba) y Alicante (abajo) y nº de días con t.mín.>20ºC para 1971-2000 (arriba) y 1981-2010 (abajo). Las noches tropicales aumentan especialmente en la fachada mediterránea. pic.twitter.com/DjhowlfU6D
— AEMET (@AEMET_Esp) 27 de març de 2019
Un mar més càlid és sinònim a un augment de les temperatures arran de costa, cosa que explica l’augment de les nits tropicals al litoral mediterrani a l’estiu. Només a l’any 2018, l’estació meteorològica del Raval de Barcelona va registrar 105 nits tropicals. Cal destacar que les grans ciutats costaneres, com ara la capital catalana, pateixen especialment aquests efectes a causa de l’illa de calor urbana que manté les temperatures molt elevades, especialment de nit.