Després d'un mes de gener que va ser fred a gran part del territori, el febrer ens ha portat aires molt més primaverals i ha estat protagonitzat pel pas de borrasques atlàntiques provinents de l'oest i sud peninsular. Aquest fet ha estat el responsable que la temperatura de bona part del mes s'hagi situat clarament per sobre del que tocaria al llarg del febrer. Val a dir que, en tot el mes, no hem tingut cap entrada d'aire fred del nord d'Europa. Tanmateix, les diverses entrades de vent del sud ens ha portat dos episodis de pols en suspensió destacats que ho van deixar tot ben brut i, fins i tot, van obligar a activar un avís per contaminació de partícules PM10 a tot Catalunya.
Per tant, podem dir que febrer ha estat un mes excepcionalment càlid a molts sectors, però en general no tant com el darrer del 2020. La gran novetat d'enguany i la diferència amb el del darrer any és que l’aparició de núvols baixos al llarg del litoral ha comportat unes temperatures màximes que, en aquests indrets, han quedat molt frenades i, per tant, les anomalies de temperatura màxima no són tan destacades com a la resta del país. Finalment, cal destacar també que el pas de diversos fronts atlàntics han deixat quantitats de pluja més importants a l’extrem nord i més modestes a mesura que ens apropem a la costa, amb l'excepció del Tarragonès, on amb la darrera situació de llevant va ploure amb ganes. Tot plegat, com ja hem comentat, acompanyat de molt fang.
Febrer molt càlid a gairebé tot Catalunya
A les comarques de Ponent, el febrer d’enguany ha estat clarament més càlid que el de l’any passat i en aquest sector, és el més càlid en molts anys. Cal anar fins al 1990 per trobar un febrer amb una temperatura mitjana més alta. És el cas de Raimat (Segrià), amb 33 anys de dades, que enguany ha mesurat 9,7°C de temperatura mitjana, l’any passat 9,1°C i el febrer de 1990, el més càlid, 10,8°C.
Les diverses borrasques provinents del sud i acompanyades d'una gran quantitat de pols sahariana han implicat l’arribada de masses d’aire molt càlid i atípic per les dates, però no han estat excepcionals. D'altra banda, les nits han estat molt suaus a causa de la gran quantitat de núvols que hem tingut durant les hores nocturnes. S'han batut rècords de temperatura mínima diària més alta en un mes de febrer a 38 de les 148 estacions de la XEMA (Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques) del Servei Meteorològic de Catalunya al llarg del mes, destacant els valors superiors als 15°C del dia 1 a punts de la Costa Daurada.
Pluges molt mal repartides
D'altra banda, pel que fa a les precipitacions, podríem dir que ha estat un mes molt irregular i les pluges s'han repartit d'una forma molt erràtica. Tot i això, el febrer ha acabat sent plujós a àmplies zones de la conca del Gaià, altiplà Central, parts més elevades del Ripollès i de la serra del Cadí, al nord de la plana de Lleida, a la serra dels Ports i a punts del Maresme i Osona.
A la resta del país el mes ha estat sec. Les anomalies de precipitació han estat destacades per la circulació zonal d'oest a est i de sud a nord, que ha caracteritzat el mes de febrer, fet que ha afavorit els pas d'aquests fronts d'origen atlàntic més actius a l’extrem el país nord del país.
Molt poques hores de sol
Finalment, l'últim aspecte a destacar d'aquest mes han estat les hores de sol. Ha estat un febrer ennuvolat, semblant al de l’any 2018 i amb molt poques hores de sol. La irradiació solar global ha estat clarament per sota de la mitjana a gairebé arreu, amb l'excepció de la Val d’Aran, on el vent del sud ha arribat més sec i reescalfat fent trencar la nuvolositat. Tot i això, sobretot prop del litoral i especialment a les Terres de l’Ebre, ha estat el febrer amb menys hores de sol des dels febrers de 2008 o 2003, quan van ser també molt poc assolellats.