Imatge de la pols en suspensió a la ciutat de Barcelona

Confirmat: Hem viscut el febrer més excepcionalment càlid de l'actual segle en alguns punts de Catalunya

Ha estat un mes estrany també pel que fa a les pluges, on hi ha hagut una gran irregularitat

Després d'un mes de gener que va ser fred  a gran part del territori, el febrer ens ha portat aires molt més primaverals  i ha estat protagonitzat pel pas de borrasques atlàntiques provinents de l'oest i sud peninsular. Aquest fet ha estat el responsable que la temperatura  de bona part del mes  s'hagi situat clarament  per sobre del que tocaria al llarg del febrer. Val a dir que, en tot el mes, no hem tingut cap entrada d'aire fred  del nord d'Europa. Tanmateix, les diverses entrades de vent del sud  ens ha portat dos episodis  de pols  en suspensió  destacats que ho van deixar tot ben brut  i, fins i tot, van obligar a activar un avís  per contaminació  de partícules PM10 a tot Catalunya.

Per tant, podem dir que febrer  ha estat un mes excepcionalment càlid a molts sectors, però en general no tant com el darrer del 2020. La gran novetat d'enguany i la diferència amb el del darrer any és que l’aparició de núvols baixos al llarg del litoral ha comportat unes temperatures  màximes que, en aquests indrets, han quedat molt frenades i, per tant, les anomalies de temperatura màxima no són tan destacades com a la resta del país. Finalment, cal destacar també que el pas de diversos  fronts atlàntics  han deixat quantitats de pluja  més importants a l’extrem nord i més modestes a mesura que ens apropem a la costa, amb l'excepció del Tarragonès, on amb la darrera situació de llevant va ploure  amb ganes. Tot plegat, com ja hem comentat, acompanyat de molt fang.

Febrer molt càlid a gairebé tot Catalunya

A les comarques de Ponent, el febrer  d’enguany ha estat clarament més càlid que el de l’any passat i en aquest sector, és el més càlid  en molts anys. Cal anar fins al 1990 per trobar un febrer  amb una temperatura  mitjana més alta. És el cas de Raimat (Segrià), amb 33 anys de dades, que enguany ha mesurat 9,7°C de temperatura  mitjana, l’any passat 9,1°C i el febrer  de 1990, el més càlid, 10,8°C.

Mapa d'anomalies de temperatura a Catalunya d'aquest febrer del 2021
El febrer ha estat molt càlid a tot Catalunya amb alguns rècords a ponent | Meteocat

Les diverses borrasques  provinents del sud i acompanyades d'una gran quantitat de pols sahariana  han implicat l’arribada de masses d’aire molt càlid  i atípic per les dates, però no han estat excepcionals. D'altra banda, les nits han estat molt suaus a causa de la gran quantitat de núvols  que hem tingut durant les hores nocturnes. S'han batut rècords de temperatura  mínima diària més alta en un mes  de febrer  a 38 de les 148 estacions de la XEMA (Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques) del Servei Meteorològic de Catalunya al llarg del mes, destacant els valors superiors als 15°C del dia 1 a punts de la Costa Daurada.

Pluges molt mal repartides

D'altra banda, pel que fa a les  precipitacions, podríem dir que ha estat un mes molt irregular i les  pluges  s'han repartit d'una forma molt erràtica. Tot i això, el  febrer  ha acabat sent plujós a àmplies zones de la conca del Gaià, altiplà Central, parts més elevades del Ripollès i de la serra del Cadí, al nord de la plana de Lleida, a la serra dels Ports i a punts del Maresme i Osona.

Mapa d'anomalies de pluja a Catalunya aquest febrer del 2021
El febrer ha estat un mes molt irregular pel que fa a les pluges a Catalunya | Meteocat

A la resta del país el mes ha estat sec. Les anomalies de precipitació han estat destacades per la circulació zonal d'oest a est i de sud a nord, que ha caracteritzat el mes de febrer, fet que ha afavorit els pas d'aquests fronts  d'origen atlàntic  més actius a l’extrem el país nord del país.

Molt poques hores de sol

Finalment, l'últim aspecte a destacar d'aquest mes  han estat les hores de sol. Ha estat un febrer  ennuvolat, semblant al de l’any 2018 i amb molt poques hores de sol. La  irradiació solar  global ha estat clarament per sota de la mitjana a gairebé arreu, amb l'excepció de la Val d’Aran, on el vent  del sud  ha arribat més sec  i reescalfat  fent trencar la nuvolositat. Tot i això, sobretot prop del litoral i especialment a les Terres de l’Ebre, ha estat el febrer  amb menys hores de sol  des dels febrers de 2008 o 2003, quan van ser també molt poc assolellats.