El coipú, un rosegador-herbívor procedent de la Patagònia (Amèrica del Sud), va entrar a Catalunya per l’Alt Empordà, als Aiguamolls, fa set anys i ha vingut per instal·lar-se a les comarques gironines. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya centre la seva tasca en aquest tema en intentar minimitzar al màxim l’efecte d’aquesta espècie invasora en espais protegits.
El govern català també afirma que l’animal té un impacte directe sobre els ecosistemes fluvials perquè acostuma a menjar les plantes de les lleres dels rius i fa els caus al voltant de l’aigua. A més, pot destruir els nius de les aus i pot deixar-les sense menjar, ja que s’alimenta de vegetació i plantes aquàtiques.
El mamífer també és conegut com a ‘rata-llúdriga’, pel fet que sembla que provingui d’un encreuament entre aquests dos animals. Es caracteritza per les seves grans dents incisives de color taronja incisius taronges molt desenvolupades, així com per la seva voracitat.
«En trams del Fluvià o la Muga podem trobar fins a una desena de coipús per quilòmetre», explica Santi Palazón, membre del servei de Fauna i Flora de Territori. «És difícil de frenar, perquè és un animal aquàtic amb una gran capacitat reproductora», afegeix el biòleg, apuntant que hi ha trams del Fluvià i de la Muga on, en un quilòmetre lineal de riu, hi arriben a viure entre cinc i deu coipús.
A més, Palazón assegura que hem de començar a entendre que haurem de conviure amb les espècies invasores, i, per tant, allà on puguin danyar la biodiversitat, hem de disminuir la seva població. Malgrat això, es tracta d’un rosegador-herbívor esmunyedís, fet que complicaria la seva captura.
La ‘rata-llúdriga’ no és l’única espècie colonitzadora
El visó americà o la tortuga de Florida també van colonitzar els rius de les comarques gironines. Segons Palazón, la rata mesquera podria afegir-se, en un futur, al llistat dels animals invasors a Catalunya. Aquest darrer es caracteritza per ser omnívor, és a dir, s’alimenta de plantes i d’animals. Aquest rosegador fa els caus al voltant de l’aigua, pot arribar a rosegar molts joncs i suposa una amenaça pels cultius i els crustacis.