rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMS DIES:

🍎 Sorteig d'un lot amb els millors productes ecològics dels supermercats BonPreu!

Els gegants de pedra de l’illa de Pasqua servien per indicar fonts d’aigua

Un estudi publicat recentment demostra que les mítiques estàtues marcaven punts d’accés d’aquest recurs per a la població
Uns 1000 moais resisteixen l'erosió a l'illa de Pasqua, asenyalant on hi havia aigua | Pixabay

 

Un equip de científics nord-americans de la Universitat d’Oregon proposa l’edificació de les gegantines estàtues de la Illa de Pasqua com a senyals per a l’accés d’aigua dolça, un recurs mol escàs i valuós en aquest territori enmig del Pacífic.

 

Aquestes estàtues tan pintoresques assoleixen una alçada de 9 metres i fins a 80 tones de pes, han estat un misteri des que es van descobrir quan els primers colonitzadors europeus van arribar a l’illa a finals del segle XVIII, i ara sembla que ja s’ha resolt el misteri.

 

La vora de mil moais, el nom que rep aquesta construcció de pedra, que hi ha a l’illa, no només servien per assenyalar els llocs on els pobladors podien accedir a l’aigua dolça, sinó que també s’utilitzaven per establir les relacions comunitàries entre les tribus, en un territori amb condicions de vida difícils.

 

L’illa de Pasqua, Rapa Nui pels seus pobladors, es troba situat a uns 3.500 quilòmetres de la costa de Xile, país al qual pertany, i a quasi 2.000 quilòmetres de l’illa habitada més propera. Els rapa nuí hi van viure en unes condicions molt dures uns 500 anys, i actualment hi ha una població estable de 6.000 persones que viuen bàsicament del turisme.

 

La illa de Pasqua comptava amb uns recursos molt limitats

Exemple de gegants de pedra moais | Pixabay

 

La població indígena vivia en un entorn molt dur, com estaven aïllats del continent americà van desforestar tota la illa, i van consumir tots els recursos naturals que hi havia en pocs centenars d’anys. Una illa volcànica, amb poca pluja i sòls poc fèrtils no donava per més.

 

Els autors de l’estudi van comprovar quina relació tenien les estàtues amb el seu entorn i van descobrir que la seva distribució coincidia amb horts agrícoles, llocs on hi havia recursos marins abundants o punts on es podia captar aigua dolça. Els resultats geològics així ho demostren, als llocs sense estàtues no hi havia aigua dolça. I la majoria es troben al costat del litoral.

 

A més, les hipòtesis suggereixen que els moais tenien també un ús territorial perquè marcarien el control d’una tribu sobre un o varis punts d’aigua. Aquest fet es basa en el gran cost i la dificultat de construir i traslladar les estàtues.

 

Hi hauria una competició per marcar el territori amb unes construccions espectaculars i assegurar la supervivència de la comunitat. Però els autors reconeixen que per comprovar aquestes idees calen moltes investigacions més.

Fes clic aquí per consultar el temps en vídeo a Youtube!

🥑 Un completíssim lot de productes ECO BonPreu pot ser teu fent clic aquí. Participa ara!

Comentaris