CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

El litoral català retrocedirà imparablement aquest segle

Experts catalans en erosió litoral anuncien que amb el ritme actual de desaparició de les platges, en uns anys esdevindrà un espai de luxe i s’haurà de decidir quines conservar i quines no
Vista del front marítim del Poblenou de Barcelona | Arxiu

 

Les platges com les coneixem tenen els dies comptats. Creix cada any el nombre d’usuaris de les platges de Barcelona però els corrents marítims i els temporals de mar esgoten la sorra de la platja, la línia de la costa canvia i retrocedeix metre a metre. En els propers anys i dècades, aquests espais estaran més massificats si no varia el nombre d’usuaris, que es calcula a la província de Barcelona al voltant dels 11 milions.

 

Per protegir aquests pocs metres d’amplada de sorra, s’han d’invertir cada any milions d’euros del pressupost de la ciutat i del govern estatal per construir esculleres i reomplir de sorra les platges. Ara és una prioritat però d’aquí un temps poden aparèixer noves afectacions que demani una inversió més important, els governs repartiran més els recursos i caldrà abandonar a la seva sort alguna platja.

 

Els efectes de l’erosió del mar al litoral de la ciutat

Aquest estiu de 2018, encarregats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona van donar detalls força pessimistes de l’evolució de la línia de costa. Afirmaven que a la Barceloneta alguna de les platges havien quedat reduïdes a menys de cinc metres d’amplada i el mar havia arribat fins al passeig Marítim la tardor de l’any anterior. La pèrdua de sorra es va donar de manera considerable a la platja de Sant Sebastià i a la de la Nova Mar Bella. 

Els efectes de les llevantades són la desaparició de les platges i quantioses inversions per recuperar-les | EFE

 

El ritme de retrocés de les platges catalanes

La tendència erosiva de la costa catalana és molt important. Les estimacions del Ministeri de Foment i Agricultura valoren que «la mitjana d’erosió per acreció a les costes catalanes és negatiu i se situa entre els -0,6 i els -0,9 cm per any, fet que s’incrementarà en un futur perquè a mitjans proper segle es preveuen canvis en l’onatge (tant en intensitat com en freqüència)».

 

La posició de les infraestructures construïdes a la costa com la via del tren o els mateixos ports, al litoral del Maresme, empitjoren la dinàmica natural: fragmenten la franja litoral i impossibiliten el flux de sediments, un problema que s’agreuja amb els efectes del canvi climàtic.

 

Al Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, realitzat el 2015, s’alerta que «en 10 anys un 30 % de les platges tindran una amplada insuficient per a la protecció de tempestes i un 7% desapareixeran totalment». A més, «un 40 % de les platges tindran una amplada d’entre 15 i 35 m, massa estretes per a les activitats de lleure». 

 

Les platges catalanes estaran submergides 32 cm el 2050 i patiran un retrocés de fins a 35 metres, que podria empitjorar el doble cap a l’any 2100. Com dèiem, resoldre aquest problema significarà que cada any es necessitarien 2.800.000 mde sediment per compensar la pèrdua de sorres a les platges catalanes.

 

Aquesta evolució farà desaparèixer el delta de l’Ebre i el delta del Llobregat. L’Àrea Metropolitana de Barcelona treballa per protegir-lo amb la construcció de dunes a Castelldefels, Gavà i el Prat del Llobregat. L’objectiu és el d’estabilitzar el litoral contra els temporals i intentar frenar l’augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic.

Treballs de reomplir de sorra la platja de Torredembarra | ACN

 

El costós valor econòmic de recuperar platges

El Ministeri de Foment és l’organisme que s’encarrega d’estabilitzar les platges catalanes. El mes d’abril va anunciar que finançaria més de quatre milions a recuperar les platges del Masnou i de Premià. El volum de sediments que s’han d’aportar superen l’1,4 milions de metres cúbics. A Barcelona el 2010, el Ministeri de Foment va aportar 750.000 m3, que van suposar un cost de 4,5 milions d’euros.

 

Tot i així no són suficients aquestes aportacions per a quan el canvi climàtic sigui més greu. El primer perjudicat serà el turisme perquè no s’hi podrà anar regularment. Els experts climatòlegs en aquesta qüestió assenyalen que amb la pujada del nivell del mar, les onades seran més altes, fet que incrementarà l’efecte d’erosió i inundació. Els habitatges baixos més propers al mar s’inundaran més sovint i l’ajuntament haurà d’invertir en protegir els veïns més que la platja per l’oci turístic.