Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge de Josep Maria Vidal Llenas

Mor Josep Maria Vidal Llenas, el meteoròleg més veterà de Catalunya

Aquest referent del sector ha mort a l’edat dels 106 anys i era una eminència de la meteorologia a tot l’estat, ja que va començar a exercir durant la Segona República

Imatge de Josep Maria Vidal Llenas
Imatge de Josep Maria Vidal Llenas | Aemet

 

Aquest dilluns ha mort Josep Maria Vidal Llenas, el que fins ara era el meteoròleg més veterà a Catalunya i a tota Espanya. Nascut l’any 1913 a Vall, a l’Alt Camp, Vidal ha mort a l’edat de 106 anys i era tot un referent del sector a nivell estatal, ja que va començar a exercir la professió durant la Segona República i, des de llavors, la seva implicació en la meteorologia ha estat imprescindible per a l’avenç del país en aquest sentit.

L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha informat a través de les xarxes socials sobre la mort de Vidal, de qui ha destacat que va ser número 3 de la promoció de meteoròlegs de l’any 1935 i que poc després ja va entrar a treballar al Servei Meteorològic Nacional, en aquell moment sota les ordres del govern de la República.

Un referent indiscutible de la meteorologia

Vidal es va llicenciar en Ciències Físico-Químiques per la Universitat de Barcelona durant la República i després també va obtenir el doctorat en Ciències Físiques a la Universitat Complutense de Madrid, concretament l’any 1944. Des de llavors i fins els nostres dies, la seva dedicació en la meteorologia l’han convertit en un referent del sector al nostre país.

L’any 1935, va ser nomenat ajudant de Meteorologia a Madrid, on va dur a terme treballs sobre electricitat atmosfèrica, mentre que el 1941 va ser nomenat meteoròleg destinat a Barcelona. Ja al 1945, va passar a cap de Meteorologia de la Regió Aèria de Saragossa i cap de Secció Aeronàutica de l’Oficina Central Meteorològica a Madrid.

El meteoròleg va ser catedràtic de Mecànica Física i Termologia a la Universitat de Granada i catedràtic de Termologia a la Universitat de Barcelona fins a la seva jubilació. En aquesta universitat catalana va exercir de professor durant la segona meitat del segle XX, on es va acabar jubilant, i hi va impulsar la creació d’un destacat grup de recerca de microcalorimetria.

Era acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de l’any 1961, on va ser vicepresident entre els anys 1984 i 1994. També va ser president nacional del Grup de Termodinàmica de la Reial Societat Espanyola de Física i Química (1976-1978) i l’any 1976 va rebre la Gran Creu d’Alfons X el Savi.