Una onada de 23,8 metres d’altura, nou rècord registrat al mar de Nova Zelanda

És la més gran registrada mai a l’hemisferi sud i és equivalent a l’alçada d’un pis de 8 plantes
Les onades de grans magnituds són habituals a l'oceà austral
Les onades de grans magnituds són habituals a l'oceà austral | Arxiu

 

Una boia situada prop de l’illa de Campbell, al sud de Nova Zelanda, va registrar el passat 8 de maig una onada de 23,8 metres d’altura, equivalent a un pis de 8 plantes. Una alçada monstruosa d’una onada que s’ha convertit en la més alta registrada mai a l’hemisferi sud.

 

 

La boia pertany al MetOcean Solutions, i un dels seus membres, l’oceanògraf Tom Durrant, va qualificar l’esdeveniment de “molt emocionant”, assegurant que aquesta tempesta ha estat “molt important de capturar” i que les dades obtingudes augmentaran “enormement” la millora de la comprensió física de les onades en condicions extremes a l’oceà austral.


Es superen els rècords dels anys 2012 i 2017

Aquesta onada ha batut tots els rècords registrats anteriorment. De fet, l’any passat mateix es va registrar una onada de 19,4 metres d’altura a la zona. No obstant, l’any 2012 una boia situada al mar australià va registrar una onada individual màxima de 22,03 metres. Unes xifres que han quedat sobrepassades pel nou rècord.

 

 

Possibles onades superiors als 25 metres

El tipus de boia que va registrar aquesta onada és solar i, per tal d’estalviar energia, només registra dades durant 20 minuts cada tres hores, mesurant l’altura, el període i la direcció de cada onada i calculant les estadístiques.

 

 

Per aquesta raó, els experts creuen que les altures màximes de les onades durant la tempesta deurien ser molt més altes, amb onades individuals superiors als 25 metres, durant els llargs períodes en els quals la boia no mesurava dades.  


L’oceà austral, una màquina de fer onades

Si ens fixem en les característiques de l’oceà austral, és una zona única i una màquina de crear onades que ha estat poc estudiada, tot i ocupar el 22% de l’àrea oceànica global. Però per què és una zona propícia per al creixement de grans onades? La raó és molt senzilla.

 

 

Aquest oceà compta amb condicions de vent persistents i amb molta energia que permeten el creixement de les onades. De fet, aquesta zona genera ones expansives que s’estenen per tot el món.

 

 

Segons explica Tom Durrant, la tempesta del passat 8 de maig és un bon exemple d’aquesta situació, ja que es tractava del pas d’una pertorbació profunda cap a l’est amb velocitats del vent associades que superaven els 120 quilòmetres per hora.



Comentaris