CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

La temperatura mitjana a Catalunya puja 1,6º des de l’any 1950

La majoria d’anys més càlids durant aquest període de temps s’han registrat des de 2011 fins a 2017, l’any més sec de tots
El segle XXI està registrant els anys més càlids de la història | Arxiu

 

La temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat 1,6º des de l’any 1950. Així ho indica el butlletí anual d’indicadors climàtics del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), publicat aquest dimecres, que destaca que la majoria els anys més càlids han estat des de 2011 fins a l’actualitat, amb el 2017 com a l’any més sec de tots. 

 

 

De fet, en tot el període 1950-2070, durant el qual s’han estudiat 23 sèries de temperatura i 70 de precipitació com a testimoni del conjunt del país, els anys més càlids han estat clarament, i per ordre de rècord, el 2015, 2006, 2014, 2011, 2017 i 2016. D'aquesta manera, el segle XXI està registrant els anys més càlids de la història de forma constant. 

Augment general de la temperatura i disminució de la precipitació

Anomalia de la temperatura mitjana anual a Catalunya (1950-2017) | Meteocat

 

Segons les dades recopilades pel SMC, la temperatura ha augmentat des de 1950 a un ritme de 0,25º cada dècada, sobretot a causa de l’increment de la temperatura màxima a l’estiu (+0,36º per dècada), tot i que també ha pujat durant els hiverns (0,20º per dècada).

 

 

Pel que fa a la precipitació, tot i no sé del tot “clar” el seu comportament, explica el SMC, la tendència mitjana anual es de disminuir, amb una baixada d’un 2,1% per dècada. Destaca especialment l’estiu, època durant la qual la pluja disminueix fins a un 5,5% per dècada arreu.

 

 

Més nits tropicals, menys glaçades i augment del nivell del mar

Les nits tropicals i els dies calor han augmentat | Arxiu

 

Destaquen les dades dels dos observatoris catalans que prenen dades des de fa més anys: el de l’Ebre (1905-2017) i el Fabra de Barcelona (1913-2017). Els seus índex s’han utilitzat per entendre les mitjanes totals.

 

 

Segons aquestes dades, han augmentat els dies de calor, la durada dels períodes de forta calor, les nits tropicals a la costa, els rècords de temperatures màximes o l’amplitud tèrmica anual. Per contra, s’ha detectat una disminució dels dies de glaçades a l’hivern, nits o dies freds o la durada dels períodes de fred intens.

 

 

Pel que fa al nivell del mar, les dades de l’Estartit (Baix Empordà) mostren un augment de 3,1 centímetres per dècada de l’aigua en els darrers 28 anys (1990-2017), mentre que la temperatura de l’aigua del mar en els primers 50 metres de fondària ha augmentat a un ritme de 0,3º per dècada en els últims 44 anys (1974-2017).

El 2017, l’any més sec de tots

Anomalia de la precipitació anual a Catalunya (1950-2017) | Meteocat

 

Sens dubte, l’any 2017 ha estat el mes sec des de 1950, amb una disminució del 26% de la precipitació respecte de la mitjana climàtica. A més, ha estat el cinquè any més càlid de la història amb un augment de 0,9º respecte a l’anterior període (1981-2010). L’estiu d’aquest any va ser el segon més càlid amb una anomalia de 1,7º.

 

 

Efecte sobre els animals i la vegetació

Tot aquest escalfament del país també ha afectat al comportament dels animals i de la vegetació, segons indica la Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat), creada pel SMC l’any 2013, i que mostra per primer cop els resultats de l’estudi fet a la Serra d’Almos (Ribera d’Ebre).

 

 

Amb dades recopilades des de fa 48 anys (1971-2017), s’ha observat un avançament de la migració de l’oreneta vulgar, de la floració de l’albercoquer, l’olivera i la vinya, així com la maduració del fruit de l’albercoquer, la perera, la pomera, el presseguer i la vinya.

 

 

En canvi, l’augment de les temperatures ha comportat el retard de la caiguda de les fulles de l’albercoquer, el cirerer, la perera, la pomera, el presseguer, la figuera, la noguera, l’ametller, l’avellaner i la vinya.

Les fulles d'alguns arbres cauen cada vegada més tard | Arxiu