Imatge d'Olot durant els aiguats de Sant Lluc de 1940

Tràgic aniversari: 80 anys de l’aiguat de 'Sant Lluc' que va deixar més de 400 morts a Catalunya

Es van arribar a registrar gairebé 2.000 litres/m² al Vallespir. El nord-est va ser la zona més castigada, però el temporal va arribar arreu

Aquest cap de setmana es compleixen  80 anys  dels excepcionals aiguats  que es van produir al nord-est  de Catalunya  i la Catalunya Nord, on es van registrar valors acumulats de precipitació rècord  (propers als 2000 litres/m²). Els aiguats torrencials van provocar enormes danys materials i humans, aproximadament 400 morts, a causa dels nombrosos desbordaments en les conques del Tec, la Tet i l’Aglí, a la Catalunya Nord i les de la Muga, el Fluvià i el Ter a Catalunya.

Més de 1.900 litres/m² en 4 dies

Aquest episodi  és conegut amb el nom popular de l’Aiguat de Sant Lluc, ja que la precipitació  més intensa va tenir lloc entre la vigília i el dia de Sant Lluc, el 18 d’octubre. Popularment també s’anomena com l’Aiguat  del 40. A Sant Llorenç de Cerdans, al Vallespir, Catalunya Nord, es van registrar 1000 litres/m²  el 17 d’octubre  de 1940  i un total de  1930 litres/m²  del 16 al 20 d’octubre  de 1940. El valor del 17 d’octubre  a Sant Llorenç de Cerdans representa el rècord absolut  oficial de precipitació  màxima mesurada en un dia de tot Europa.

Els totals acumulats de precipitació  durant els cinc dies que va durar l'espectacular temporal  de pluja  del 16/10/1940 fins al  21/10/1940  van ser: 1930 litres/m²  a Sant Llorenç de Cerdans, 1052 litres/m²  als Cortalets, 870 litres/m²  a Camprodon i 759 litres/m² als Banys d’Arles. Al vessant francès, la Central hidroelèctrica de la Llau es creu segurament que van caure al voltant de 1500 litres/m² en tot l’episodi  a causa de la violenta crescuda del riu  de Comalada que va emportar-se tota la central i la seva estació meteorològica.

A Catalunya  destaquen els 352 litres/m² mesurats a Camprodon el 17 d’octubre  de 1940  un total de 870,1 litres/m² del 16 al 20 d’octubre  de 1940. Un episodi  realment insòlit. Altres registres destacats van ser:

  • 581 l/m² a Beget
  • 453 l/m² a Queralbs
  • 437 l/m² a Susqueda
  • 375 l/m² a Ribes de Freser
  • 359 l/m² a l'Observatori de l'Ebre
  • 347 l/m² a Sant Pere de Torelló
  • 305 l/m² a Esponellà
  • 244 l/m² a Les Planes d'Hostoles
  • 239 l/m² a Viladrau
  • 238 l/m² a Tivissa
  • 207 l/m² a Puig-reig

Episodi amb registres mai vistos abans

Tant els valors de precipitació  acumulats en 24 hores com els totals de l’episodi  són excepcionals, sobretot els registrats a la Catalunya Nord. Per exemple, a Catalunya  el màxim de precipitació  registrat en 24 hores des que hi ha registres oficials són els 430 litres/m²  a Cadaqués el 13 d’octubre  de 1986. En canvi, algun episodi  de pluja  molt abundant sí que ha arribat a acumular valors semblants als registrats a Camprodon el 1940  durant 5 dies, com els prop de 900 mm durant la llevantada  del 21-25 d’octubre  de 2000 al massís del Port. 

Tot i això, mai s’ha arribat als valors que es van assolir durant l’Aiguat de Sant Lluc de 1940  al massís del Canigó. Com a cas més recent caldria comentar que durant la llevantada  del 20-25 març de 2015 van caure 693,2 litres/m²  al PN dels Ports, però els registres de precipitació  tan abundants van quedar molt restringits al voltant del massís del Port.

Més de 400 morts i devastació absoluta al Pirineu oriental

Les inundacions  van causar més de 400 morts. La zona més devastada va ser la de l'entorn del massís del Canigó, on hi va haver més de 200 víctimes. A Catalunya, van quedar destruïts  58 ponts i 380 cases. 165 indústries i 149 comerços  van quedar afectats i unes 175.000 hectàrees de conreu es varen negar completament. A la Catalunya Nord, uns 200 edificis  van esfondrar-se i tres centrals hidroelèctriques van quedar totalment destruïdes, entre elles la de la Llau.

Es varen desbordar  els següents cursos fluvials a Catalunya: la Muga, el Fluvià, el Ter, el Freser, l’Onyar, el Llobregat, la Noguera Pallaresa, la Valira, el Segre i l’Ebre, entre molts d'altres més petites i rieres. El pont del Príncep de Figueres va esfondrar-se per la força de les aigües, així com el pont vell de Castelló d'Empúries, el de Bàscara, el de Vilamaniscle i el de Torroella de Fluvià, entre d'altres. Moltes cases dels barris riberencs dels seus rius  van quedar completament arrasades.

A Girona les aigües desbordades  del Ter van arribar a més de 3 metres a la Devesa, i alguns punts de la ciutat van quedar completament inundats  amb 2 metres d’aigua. La Muga i el Fluvià van acabar unint-se inundant  gairebé tota la plana de l’Empordà. El Llobregat va negar gran part del seu delta. En definitiva, un episodi que va provocar un gran impacte en els habitants de les comarques que van patir les destrosses.