CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Es trenca per primer cop el gel més gruixut i antic de l’Àrtic

Aquesta situació confirma les previsions que indiquen que el gel desapareixerà del tot d’aquest oceà a l’estiu a mitjans de segle
El gel de l'oceà Àrtic es desfà cada any una mica més | Arxiu

 

Males notícies relacionades amb l’escalfament global. El gel marí més antic i clarament gruixut de l’oceà Àrtic s’ha trencat per primera vegada des que es prenen dades. El més rellevant és que, al llarg d’aquest any, el trencament del gel s’ha produït fins a dues vegades, l’última aquest mateix mes d’agost.

 

Tot plegat confirma que els efectes del canvi climàtic al nostre planeta i les previsions dels experts que indiquen que, de cara a mitjans de segle, concretament entre els anys 2030 i 2050, el gel desapareixerà del tot durant l’estiu d’aquest oceà.

 

La zona més gelada de l’hemisferi nord, en perill

L'escalfament global tindrà afectes greus i irreversibles pel nostre planeta | Arxiu

 

La zona amb el gel més antic i gruixut de l’hemisferi nord es troba al nord de Groenlàndia i es considera com l’última zona de l’Àrtic que hauria de veure desaparèixer el gel, degut a les condicions climàtiques amb les que compta.

 

I és que la massa de gel és molt difícil de moure d’aquesta zona, ja que compta amb la injecció directe de corrents siberians constants extremadament freds que fan que el gel s’apili i assoleixi gruixos màxims en aquest punt.

 

En concret, hi ha punts on es poden arribar a acumular prop de 20 metres de gruix de gel de forma puntual. Ara, amb la trencadissa d’aquesta massa gelada, es tem que el pol Nord hagi entrat en una desfeta irreversible que acabi amb el gel en aquesta zona a l’estiu, amb els greus canvis climatològics i mediambientals que això comportaria per a la resta de l’hemisferi.

 

Any de calor al pol Nord

Enguany, la baixada de la presència de gel marí en aquesta zona ha batut rècords, i la trencadissa del gel està associada a l’arribada de vents més càlids enlloc dels gèlids habituals.

 

A més, en nombroses ocasiones, incloent l’hivern, aquesta zona ha vist com la temperatura ambiental pujava pel damunt dels 0º, cosa que propicia la desfeta accelerada del gel. Uns registres que s’han obtingut en dates en les que, en condicions normals, els termòmetres s’haurien de moure entre els -10 i els -20.