Fa centenars de milions d’anys, el clima de l’àrida i càlida Namíbia, al sud del continent africà, presentava unes condicions òptimes per construir glaceres. La troballa d’una formació rocosa que sovint està en zones on hi hagut activitat glaciar demostraria aquesta hipòtesi.
Aquesta teoria està formulada per un jove geòleg de la Universitat de Virginia Occidental, Graham Andrews, que va ser qui va descobrir els turons que confirmarien la presencia de gel durant una edat geològica molt antiga. Al llarg d’un viatge d’estudis a aquest país desèrtic, ell i una companya s’adonaran que el paisatge irregular que estaven visitant estava format per uns turons rocosos anomenats ‘drumlins’.
Els dos geòlegs creuen que les formacions geològiques que havien descobert tenen relació amb la presencia de glaceres, perquè van créixer a territoris on es localitzaven la mateixa tipologia de roca i antigament eren terres cobertes pel gel: Andrews a Irlanda del Nord i la companya universitària al nord de l’estat d’Illinois. En aquests punts existeixen els mateixos turons i el mateix gravat de la roca que els que varen veure a Namíbia.
- També et pot interessar: El ‘Sostre del Món’ es desfà pel canvi climàtic i amenaça a 1.300 milions de persones
Quan varen tornar a Virginia, Andrews es va posar a investigar l’origen dels ‘drumlins’ del país africà i va descobrir que mai abans s’havien estudiat. El mateix geòleg afirma que des d’un principi sabia que les roques que havien visitat són d’un període de temps en el que el sud de l’Àfrica estava cobert de gel, i els companys de Namíbia ho desconeixien.
Un estudi pioner per demostrar la presencia de gel en aquella zona
Aquestes grans formacions rocoses presentaven unes estries o gravats que es formen per la fricció del gel sobre la roca quan es mou. Amb un estudiant de geologia de la mateixa universitat, Andrews va utilitzar morfometria, o mesura de formes, i imatges de Google Earth i Google Maps, per mesurar la longitud, l’amplada, l’alçada del fenomen, i si mostrava un comportament regular a mesura que el gel els tallava.
Segons el geòleg, les glaceres convencionals que existeixen actualment al planeta pateixen fases de creixement i fusió lentes. Però els drumlins de Namíbia tenien grans estries, perforades pel gel, el que indiquen que el glaciar es deuria moure a un frenètic ritme per gravar aquestes línies.
Existia un corrent de gel en aquella regió que tallava mol ràpid les roques
Les conclusions de la investigació són força extraordinàries. Aquestes gravats naturals demostren el primer indici d’una glacera molt activa a un dels deserts de l’Àfrica, a les acaballes de l’Edat Paleozoica, fa uns 300 milions d’anys. Les concavitats dels turons no només varen estar esculpides pel gel que hi havia, sinó per un corrent de gel que es movia molt ràpid, més enèrgicament que a les glaceres del clima actual.
També, l’estudi ajuda a conèixer millor l’estat anterior de les zones desèrtiques i càlides que trobem a l’Àfrica subtropical i equatorial, i revela tipologies extingides de glaciars.