Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge del planeta Venus des de l'espai

Descobriment històric: Troben indicis de vida al planeta Venus

Un equip internacional d’astrònoms ha detectat un gas clau per a la vida a l’atmosfera del nostre planeta veí

Imatge del planeta Venus des de l'espai
La històrica troballa planteja la possibilitat de vida a Venus | Arxiu

Un grup internacional d’astrònoms format per experts d’Europa i els Estats Units (EUA) ha descobert el que podrien ser indicis de vida a Venus. En concret, els científics han trobat en la seva atmosfera un gas que podria permetre la vida de microbis en el planeta del Sistema Solar considerat el germà de la Terra. Aquest descobriment històric, que ha estat publicat a la revista ‘Nature Astronomy’, podria ser una pas de gegant en la recerca de vida a l’espai que fa tantes dècades que porta de corcoll a astrònoms i aficionats de tot el nostre planeta.

En concret, els astrònoms han trobat en l'atmosfera de Venus una substància coneguda com a fosfina, un gas tòxic que a la Terra és produït per bacteris que descomponen matèria orgànica en absència d'oxigen i que fa molta pudor. La troballa ha aixecat molta expectació, ja que fonts no oficials afirmen que aquest gas podria procedir d'una forma de vida al planeta. No obstant, els autors del treball demanen prudència.

Aquest famós gas tòxic es genera aspectes tan comuns a la Terra com ara les aigües residuals, a l'interior d'alguns animals o als pantans. Estudis anteriors ja havien posat en relleu que la troballa de fosfina en planetes podria ser un indicador clar de l'existència de vida.

Possible vida als núvols

Els microbis són un clar indicador de vida en un planeta i els experts fa dècades que especulen sobre la presència d'aquests éssers en els núvols de Venus. Ara amb aquest descobriment, prenen forma aquestes teories, i es podria tractar d'una vida 'aèria' al planeta, encara que la vida a la superfície seria molt difícil a causa de les temperatures asfixiants del nostre veí.

Segons els autors del treball, la fosfina detectada podria originar-se a partir d'una fotoquímica o geoquímica desconegudes o, per analogia amb la producció biològica de PH3 a la Terra, a partir de la presència de vida.

«Aquest va ser un experiment fet per pura curiositat; vaig pensar que podríem descartar escenaris extrems, com els núvols plens d'organismes. Quan vam obtenir els primers indicis de fosfina en l'espectre de Venus, va ser un xoc! », afirma la professora de la Universitat de Cardiff, Jane Greaves, en un comunicat de la 'Royal Astronomical Society'.

La troballa va ser possible gràcies a observacions amb telescopis realitzades des de Hawaii i Xile entre els anys 2017 i 2019. El gas va ser trobat a uns 53-62 quilòmetres sobre la superfície de Venus, una zona amb una temperatura i una pressió extremadament altes.

Els resultats finals

Quan es va descobrir que els dos telescopis utilitzats detectaven el mateix gas al planeta, es va concloure que la fosfina és escassa però present a Venus, unes vint molècules per cada mil milions. Els experts alerten que encara és aviat per treure conclusions i que estan acabant d'analitzar els resultats, però els microorganismes de Venus podrien funcionar diferents dels de la Terra, i estarien adaptats a l'ambient extremadament càlid i àcid del planeta.

Diverses possibilitats

«Trobar fosfina a Venus va ser un avantatge inesperat! El descobriment planteja moltes preguntes sobre com podrien sobreviure dels organismes. A la Terra, alguns microbis poden fer front a aproximadament un 5% d'àcid en el seu entorn, però els núvols de Venus estan gairebé completament compostes d'àcid», afirma Clara Sousa Silva, de l'equip del MIT.

Poden existir altres possibles bioformes en el Sistema Solar, com el metà a Mart i la fuita d'aigua de les llunes gelades Europa i Enceladus. A Venus, s'ha suggerit que les ratlles fosques on s'absorbeix la llum ultraviolada podrien provenir de colònies de microbis. Ara, la nau espacial Akatsuki, llançada per l'agència espacial japonesa JAXA, està mapejant aquestes ratlles fosques per comprendre més sobre aquesta «absorbent ultraviolada desconeguda».

L'equip creu que el seu descobriment és significatiu perquè es poden descartar moltes formes alternatives de produir fosfina, però reconeixen que confirmar la presència de 'vida' requereix molta més feina.

Encara que els núvols alts de Venus tenen temperatures agradables de fins a 30ºC, són increïblement àcids, al voltant del 90% d'àcid sulfúric, el que planteja problemes importants perquè els microbis sobrevisquin allà. La professora Sara Seager i el doctor Janus Petkowski, tots dos del MIT, estan investigant com els microbis podrien protegir-se dins de les gotes.

L'equip ara espera ansiosament més temps del telescopi, per exemple, per establir si la fosfina es troba en una part relativament temperada dels núvols i per buscar altres gasos associats amb la vida. Les noves missions espacials també podrien viatjar al nostre planeta veí i prendre mostres dels núvols in situ per buscar més senyals de vida.