Descobreix les 10 classes d’intel·ligència que existeixen

La psicologia ha establert aquestes tipologies diferents agrupades per característiques. Quina és la teva?
Howard Gardner va categoritzar diversos tipus d'intel·ligència, tot i que n'hi hauria més | Val Vesa

 

A mesura que es va anar estudiant la intel·ligència de manera sistemàtica, van anar apareixent també diversos dubtes en aquest àmbit entre els diferents professionals del camp de la psicologia. Un dels elements que han provocat més debats és el fet de si la intel·ligència té diverses facetes o de si és unitària. Avui en dia, té més pes la hipòtesi que suggereix que hi ha diferents intel·ligències amb independència entre si.

 

Howard Gardner va ser un dels grans impulsors de l’estudi de les classes d’intel·ligència diferents. A través de la teoria d’aquest psicòleg i mitjançant també les aportacions que han fet altres professionals de l’àmbit, com ara la coneguda intel·ligència emocional, observarem de prop les classes d’intel·ligència més cèlebres avui en dia.

 

En què consisteix la intel·ligència?

La noció d’intel·ligència ha canviat des que va aparèixer, i no existeix una única definició de consens, però es pot afirmar que la intel·ligència és la capacitat cognitiva que fa possible que puguem raonar, aprendre de l’experiència, solucionar problemes i fer servir el pensament abstracte, a banda d’algunes altres funcions.

 

El mot intel·ligència té el seu origen en la paraula del llatí «intellegentia», que prové del terme «intellegere». Aquest darrer mot, en concret, té el significat etimològic de «l’individu que sap triar». Quan es du a terme una elecció hi ha diversos factors implicats, com ara les experiències que hem viscut anteriorment o les emocions, que fan que sigui més complicat poder definir què vol dir posseir intel·ligència.

 

Sigui com sigui, cal remarcar que sovint molta gent destaca en un àmbit concret però té problemes per sortir-se’n en un altre. Aquest fet ens pot fer deduir que podrien existir diverses classes d’intel·ligència diferents les unes de les altres, un fet que ja assenyalava la teoria de les intel·ligències múltiples formulada per Howard Gardner.

Les 10 classes diferents d’intel·ligència que existeixen

Tot seguit, ens basarem en la teoria que la intel·ligència no consisteix en una habilitat de la ment general i unitària i farem cas del criteri de Gardner que parlava de l’existència de diverses intel·ligències independents entre si en gran mesura, per tal d’analitzar les diferents classes d’intel·ligència que reconeix actualment la psicologia.

 

1. Espacial

Es basa en l’habilitat de produir un model mental en tres dimensions amb la finalitat d’originar imatges a la ment, de percebre detalls concrets, de visualitzar les coses amb precisió, de fer esbossos i de dibuixar. En resum, doncs, consisteix a poder contemplar el món i els seus objectes diversos des de perspectives variades.

 

Sovint la tenen molt desenvolupada els decoradors, dissenyadors, arquitectes i fotògrafs, per poder plasmar a la seva ment la imatge dels productes que tenen la intenció d’elaborar.

 

2. Lògica-matemàtica

Aquesta classe d’intel·ligència és la més similar de totes a la cèlebre noció de «factor g» —és a dir, intel·ligència general— que va formular el reconegut Charles Spearman. Engloba la facultat de crear models, calcular, comprovar hipòtesis, raonar a través de la inducció i la deducció i, finalment, pensar d’una forma lògica.

 

Es tracta d’una mena d’intel·ligència molt freqüent entre els científics, que sovint no tenen gaire dificultats a l’hora de trobar problemes i posar-los a prova a través del mètode científic. Es pot aconseguir mesurar-la amb jocs de patrons o amb la resolució de problemes matemàtics.

 

3. Musical

Com passa amb moltes altres classes d’intel·ligència, aquesta també s’ha d’estimular per desenvolupar-la i treure’n el màxim potencial.  Ara bé, hi ha determinats individus que des que neixen ja compten amb un do particular quan es tracta de poder reconèixer melodies i tocar instruments musicals.

 

L’habilitat de percebre la música, de definir-la i transformar-la és molt freqüent en els directors d’orquestra, compositors i músics. Es tracta d’una capacitat que sovint es defineix amb l’expressió «tenir bona oïda».

 

Ara bé, per avaluar aquesta mena d’intel·ligència no resulta tan senzill com en altres tipus, però hi ha algunes tècniques que ens ajuden a fer-ho com ara la creació de ritmes, la representació de temes per mitjà de sons o la reproducció de peces musicals.

Per treure el màxim potencial de la intel·ligència musical, s'ha d'estimular | Ajuntament del Vendrell

 

4. Corporal i cinestèsica

Els individus que posseeixen molta intel·ligència corporal es caracteritzen per una gran habilitat a l’hora d’expressar sentiments i idees per mitjà del seu cos, per saber solucionar problemes amb les seves pròpies mans i per ser capaços de dur a terme activitats per les quals calgui disposar d’equilibri, coordinació oculomanual i flexibilitat.

 

Els professionals que més destaquen per aquesta mena d’intel·ligència són sobretot els actors, els esportistes, els escultors o els cirurgians. Alguns dels principals indicadors que mostren que es posseeix aquesta classe d’intel·ligència són les personificacions, la dansa o les habilitats vinculades al moviment corporal.

 

5. Lingüística

La intel·ligència de tipus lingüístic es basa, entre altres, en l’ús extens i efectiu del llenguatge, així com en la comprensió del significat i l’ordre dels mots. Sovint s’avalua per mitjà de la composició escrita —poemes, redaccions, etc.—, dels debats o sèries de preguntes i respostes i de proves diverses que contenen material verbal.

 

És una classe d’intel·ligència molt habitual entre els professionals de la comunicació, els polítics, els escriptors o els comercials i venedors.

 

6. Intrapersonal

Es basa en l’habilitat de fer-se una imatge d’un mateix amb un elevat grau de precisió. La reflexió, l’autocomprensió i la introspecció ajuden a fer que puguem copsar millor les nostres necessitats i que identifiquem els nostres trets distintius. A banda, aquesta classe d’intel·ligència es vincula de manera molt estreta amb la consciència de les emocions i les sensacions.

 

Els individus que gaudeixen d’un important grau d’intel·ligència intrapersonal poden entendre’s de manera òptima a ells mateixos i regular el comportament que tenen, duent a terme una gestió efectiva de les emocions que senten. Sovint, els escriptors, filòsofs i psicòlegs compten amb una gran intel·ligència d’aquesta mena.

 

7. Interpersonal

Fa referència a l’habilitat de poder entendre bé els demés, de mostrar-hi empatia a través d’una sensibilitat particular. La solem observar en les persones molt hàbils a l’hora de relacionar-se de forma efectiva amb altres individus. Poder interpretar les intencions, els gestos i les paraules dels demés són elements essencials per aquesta classe d’intel·ligència.

 

El control adequat dels gestos i les respostes apropiades tenen una influència rellevant en les relacions interpersonals exitoses. Les professions que més destaquen pel vincle que tenen les seves funcions amb aquesta mena d’intel·ligència són les dels docents, polítics o actors.

 

8. Naturalista-pictòrica

Els individus que tenen una sensibilitat particular pel que fa a l’observació del seu entorn i pel que fa a la reflexió sobre la natura i la seva transcendència, a banda de gaudir de facilitat per saber distingir i classificar espècies i de sentir passió per les plantes i els animals, gaudeixen d’un grau elevat de la intel·ligència denominada naturalista.

 

En aquesta classe d’intel·ligència també s’inclou l’habilitat de plasmar amb detall la natura a través d’una escultura, un disseny o un llenç. La passió per les excursions, tenir cura dels animals i les plantes i el fet de vetllar per conservar l’entorn natural també són indicadors que s’han de tenir en compte a l’hora d’avaluar aquesta mena d’intel·ligència.

 

9. Emocional

Aquesta mena d’intel·ligència va ser estudiada en primer lloc per Daniel Goleman, i es pot concebre com una barreja de les intel·ligències interpersonal i intrapersonal. Es basa en l’enteniment propi i dels demés, en la gestió de les nostres emocions i en poder-les identificar en els altres. Això fa que els vincles socials millorin, que es potenciï el benestar, que puguem confiar més en nosaltres mateixos i que millorin també altres aspectes vitals.

 

Està formada per un total de cinc elements que faciliten les conductes reeixides en el nostre entorn: l’automotivació, l’autocontrol emocional, l’empatia, l’autoconsciència emocional i les habilitats socials.

 

10. Existencial

La gent que té aquesta intel·ligència molt desenvolupada té tendència a reflexionar sobre la pròpia existència, el moment present, la raó de les coses, el sentit de tot allò que passa, el significat autèntic de l’existència o què hi ha més enllà de la mort.

 

Els individus amb molta intel·ligència existencial se situen més enllà del present, van a la recerca de la transcendència, i ideen unes escales de valors particulars que promouen a través del diàleg amb els demés i de la meditació.

 

 

Referències bibliogràfiques:

  • Gardner, H. (1997). Inteligencias Múltiples. Barcelona: Paidós.
Comentaris