rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

VOTA A L'ENQUESTA

Quin partit triaràs el 28-A?

Les 4 classes d'avortament que reconeix l'OMS

Varien en funció de les causes que les originen i de les condicions que hi ha a l'hora de practicar-les
L'OMS du a terme una classificació de l'avortament | Pixabay

 

Al llarg de tota la història, l'avortament ha estat una qüestió que ha generat una gran polèmica i moltes diferències dins de l'entorn jurídic i científic. S'ha passat a reconèixer algunes possibles justificacions per interrompre la gestació, com ara una malaltia greu o deformitat del fetus, un gran perill per a la salut de la futura mare o un embaràs que es produeix per culpa d'una violació. Ara bé, tot i que hi ha països que reconeixen aquestes justificacions, n'hi ha que no les reconeixen totes o, fins i tot, que no en reconeixen cap i prohibeixen l'avortament de manera taxativa.

 

Cal tenir en compte que cada avortament té unes determinades causes i es produeix en unes condicions concretes. En alguns casos, es tracta d'avortaments voluntaris, però en d'altres es tracta d'avortaments involuntaris, tal com ha explicat 'Carácter Urbano'. Per això mateix, cal que sapiguem distingir les diferents classes d'interrupcions de la gestació que es podrien produir.

 

 

CONTINGUT

1. L'OMS defineix l'avortament

2. L'OMS classifica l'avortament en 4 tipologies

2.1 L'avortament espontani

2.2 L'avortament induït

2.3 L'avortament indirecte

2.4 L'avortament perillós

 

L'OMS defineix l'avortament

L'Organització Mundial de la Salut, coneguda per les seves sigles OMS, defineix l'avortament com una interrupció de l'embaràs quan encara no és viable que el fetus visqui a l'exterior de la matriu. Es tracta d'una interrupció de l'embaràs, que s'acaba de manera prematura, i el fetus és incapaç de sobreviure si no es troba dins del ventre matern. L'avortament es pot produir involuntàriament, d'una manera natural, o voluntàriament, a través d'alguna mesura intencionada per posar fi a la gestació.

 

L'avortament es defineix de maneres molt diverses, segons la font que s'utilitza, i aquestes fonts poden variar de manera considerable en funció del territori. A banda, cal remarcar que normalment mostren opinions socials i polítiques i que no es focalitzen únicament en l'àmbit científic. Un dels punts més controvertits de l'avortament és el nombre de setmanes màximes fins al moment en què ja es reconeixeria una pèrdua d'una criatura. L'Organització Mundial de la Salut ha fixat que un avortament es produeix quan l'embaràs s'interromp abans d'arribar a les 20 setmanes d'embaràs o quan neix un fetus amb un pes inferior a 500 grams.

 

L'ambigüitat de les definicions pot generar incertesa entre els membres de la comunitat mèdica. Hi ha alguns països, com ara el Canadà o Irlanda, que han mostrat una gran preocupació al voltant de les definicions de l'avortament que causen confusió. Per això, resulta de vital importància concentrar-se en una definició que estigui reconeguda internacionalment i que tingui consens. En aquest sentit, la definició de l'Organització Mundial de la Salut és la que consta de més acceptació i reconeixement.

 

L'OMS classifica l'avortament en 4 tipologies

Tal com ens diu l'Organització Mundial de la Salut, no hi ha una sola classe d'avortament. Les interrupcions de l'embaràs es poden classificar en funció de si són involuntàries, voluntàries, segures o bé insegures. Per classificar-les es tenen en compte diversos elements, com ara les causes de l'avortament, les condicions i les circumstàncies que l'envolten. Tot seguit, podràs observar les classes d'avortament diferents que existeixen, a partir d'un punt de vista mèdic:

 

Les causes més habituals que fan que es produeixin els avortaments | Cedida

 

1. L'avortament espontani

Aquesta mena d'avortament es basa en una interrupció de l'embaràs que no es produeix d'una manera intencionada. Es tracta de la mort i l'expulsió no desitjades del fetus, que habitualment té lloc abans d'arribar a la setmana 20-24 de la gestació. L'Organització Mundial de la Salut s'ha encarregat d'introduir el criteri anomenat de temps gestacional, que estableix que el fetus no pot superar els 500 g de pes. Ara bé, es tracta d'un concepte amb el qual s'ha de vigilar, perquè en algunes circumstàncies els fetus que no arriben a aquest pes podrien sotmetre's a una reanimació i tirar endavant. 

 

Dins de l'avortament espontani, destaca l'avortament primerenc, que es produeix abans d'arribar a la setmana 12, i l'avortament tardà, que té lloc després de la setmana 12 i fins que s'arriba a la número 20 o 24. Quan té lloc, pot ser retingut, si no s'expulsa res, incomplert, si únicament s'eliminen determinats teixits i productes de la gestació, o complert, sempre que s'elimini tot.

 

Els avortaments espontanis produeixen diversos símptomes com ara dolor intens a la zona de l'abdomen, sagnat vaginal, lumbago o bé l'expulsió de coàguls sanguinis a través de la vagina. Si s'experimenta un símptoma d'aquesta mena, cal anar al ginecòleg de manera immediata perquè ens tracti. Les restes que s'expulsin s'hauran d'analitzar de manera posterior per esbrinar el motiu exacte de la pèrdua i, si es pot, tractar-lo per tal que no es repeteixi un altre avortament en un futur.

 

Els motius que poden originar un avortament espontani són els següents:

  • Fumar.
  • Prendre alcohol.
  • Consumir drogues.
  • Un problema hormonal de la dona embarassada.
  • L'exposició a les toxines ambientals.
  • Alguna anomalia cromosòmica del fetus.

 

2. L'avortament induït

Es tracta d'una tipologia d'avortament que té lloc sempre que s'acaba l'embaràs a través de l'eliminació de l'embrió o del fetus abans que sigui capaç de sobreviure a l'exterior de la matriu. El podem classificar, a més, com a terapèutic, sempre que la interrupció es dugui a terme a causa d'un motiu mèdic o de la decisió voluntària de la dona embarassada. Igualment, cal remarcar que es pot dur a terme a partir de fàrmacs o d'una intervenció quirúrgica.

 

En funció del país, hi ha legislacions que varien al voltant de l'avortament induït. En alguns, es permet amb una quantitat de restriccions baixa, perquè es veu com una ampliació dels drets a nivell reproductiu. En canvi, en altres països, està prohibit perquè es considera que és una classe d'homicidi.

 

Als territoris que permeten l'avortament induït, cal remarcar que es du a terme d'una forma segura per a la dona embarassada. Es fa a través de cirurgia concreta o de fàrmacs. Sempre que la interrupció es dugui a terme legalment i amb seguretat, no comportarà cap mena de risc físic o mental per a la dona a llarg termini. Ara bé, els avortaments insegurs provoquen cada any al voltant de 47.000 morts i 5 milions d'ingressos a l'hospital.

 

Al mateix temps, les interrupcions induïdes es poden classificar en:

 

  • Avortament terapèutic: es produeix quan l'embaràs s'interromp per temes mèdics, amb la finalitat de protegir la salut de la mare o de salvar-li la vida i d'evitar que neixi un nadó amb una malaltia greu que podria tenir unes repercussions molt severes o bé fatals.
  • Avortament electiu: es produeix sempre que la voluntat de la dona se centri a no tirar endavant l'embaràs per motius personals. Les motivacions poden variar enormement.

 

3. L'avortament indirecte

Es produeix sempre que el fetus mor quan té lloc una intervenció de tipus mèdic. Es tracta d'una intervenció que es du a terme quan cal salvar la vida de la dona o quan el fetus no té viabilitat. És important no confondre l'avortament indirecte amb el terapèutic, perquè el primer és una conseqüència derivada, que no es vol. En aquests casos, si no hi hagués la intervenció d'un metge, el fetus i també la mare moririen.

 

La interrupció de l'embaràs, en aquests casos, té lloc com una conseqüència involuntària d'una intervenció de tipus mèdic que es du a terme per salvar-li la vida a la dona embarassada i en què l'embrió o el fetus moren. Així doncs, no es practica amb la intenció primària de posar fi a l'existència del fetus.

 

Un exemple d'això serien els embarassos ectòpics, que tenen lloc sempre que es produeixen en teixits que no són la paret de la matriu, com ara els ovaris, les trompes de Fal·lopi, l'abdomen, el canal cervical o bé la cavitat pelviana. Si els metges no intervenen, el fetus i la mare no poden sobreviure més enllà del primer trimestre de la gestació.

 

L'avortament, en funció de les condicions que l'envolten, pot originar molts perills | Unsplash

 

4. L'avortament perillós

L'Organització Mundial de la Salut ens ofereix una definició de l'avortament perillós: es tracta d'una intervenció dirigida a interrompre l'embaràs, duta a terme per individus que no consten de la preparació ni de la formació que cal i/o que es practica en un entorn que no té uns mínims a nivell de condicions mèdiques. Les investigacions han revelat que no hi ha traumes després de l'avortament sempre que es dugui a terme legalment i amb seguretat. Ara bé, els avortaments perillosos, que constitueixen el 45% dels que es duen a terme cada any, provoquen la mort de milions de dones.

 

Les normes de tipus mèdic i la capacitació que es troben segures dins de l'avortament varien en funció de la classe, de si es du a terme de manera quirúrgica o a través de fàrmacs, de la durada de la gestació i dels progressos que es duen a terme a nivell tècnic i científic. Igualment, els Estats en què l'avortament és possible estableixen limitacions diferents al voltant del temps d'embaràs en què es pot dur a terme la interrupció. 

 

L'OMS estableix que qualsevol dona del planeta hauria de poder avortar d'una manera segura i legal. Si no tenen aquesta possibilitat, les dones habitualment se sotmeten a pràctiques d'avortament perilloses. Els principals obstacles que troben a l'hora d'avortar de manera segura són els següents:

 

  • Les restriccions de la legislació del seu propi país.
  • Els costos elevats.
  • L'autorització d'una tercera persona.
  • Les proves mèdiques que resulten innecessàries.
  • El fet de rebre informació enganyosa.
  • La manca de disponibilitat dels serveis.
  • L'estigmatització que poden patir.
  • Els llargs períodes d'espera
  • L'assessorament obligatori.

 

 

Bibliografia

  • Isla Valdés, A., Velasco Boza, A., Cruz Hernández, J., Díaz Curbelo, A., i Salas Castillo, L., 2010. El aborto dentro del contexto social. Revista cubana de medicina general integral, 26(1), 0-0.
  • Diniz, D., i Almeida, M. D., 1998. Bioética e aborto. Iniciação à Bioética. Brasília: Conselho Federal de Medicina, 125-138.
  • Vázquez, R., 2006. Algo más sobre el aborto. Debate feminista, 34, 19-32.
  • Hessini, L., Brookman-Amissah, E., i Crane, B. B., 2006. Global Policy Change and Women\'s Access to safe abortion: The impact of the World Health Organization\'s guidance in African. African journal of reproductive health, 10(3), 14-27.