rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Els 6 consells infal·libles per potenciar la teva retòrica

Aquestes claus t’ajudaran a parlar de manera efectiva i perspicaç
Les converses poden ser molt fluïdes i interessants segons com es duguin a terme | Psicología y Mente

 

Molta gent pot veure limitada la seva qualitat de vida per culpa de la por. Algunes persones tenen tendència a veure’s confinades i totalment aïllades dins del seu univers mental, només perquè temen el fet de no poder gestionar com cal les converses, d’oferir una imatge dolenta d’elles mateixes, d’aparentar nervis o de bloquejar-se i quedar-se sense paraules.

 

No cal dir, per suposat, que la por de parlar pot aparèixer de maneres i intensitats molt diverses. Sigui com sigui, si tenim una timidesa contraproduent que ens limita, les opcions i la llibertat que tenim poden acabar essent molt limitades i transformant-nos l’existència en un martiri.

 

Aprendre a parlar sense pors per potenciar la retòrica

Per solucionar els nostres temors a l’hora de mantenir un diàleg cal que ens esforcem, que ens donem una mica de temps i, sobretot, que practiquem. Ara bé, les referències teòriques ens poden donar un cop de mà per tal que el procés sigui més suportable i senzill. Si llegeixes els següents consells, podràs enfrontar-te amb més eines a aquest repte per millorar la teva retòrica i les teves aptituds a l’hora de parlar.

 

1. Mira de culturitzar-te

Es tracta d’una etapa que necessita que t’hi dediquis durant diversos anys i que, a banda de tenir efectes en la forma en què ens relacionem amb els altres, pot tenir moltes altres implicacions i ser una tasca realment interessant, divertida i estimulant.

Senzillament, podem ampliar les nostres referències a través de l’aprenentatge de temes nous i del coneixement de diverses coses que abans eren totalment desconegudes.

 

No t’oblidis que les grans converses ben sovint tenen moltes referències culturals relacionades amb diversos factors que no trobem a l’entorn immediat de la conversa i, per això,  per què no mires de començar per estimar allò que t’agrada i vas estenent els teus coneixements en aquesta direcció?

 

D’aquesta manera, el fet de parlar de les nostres àrees de treball i d’estudi o, fins i tot, d’allò que ens interessa, pot ajudar-nos amb un valor afegit si t’interessen diverses àrees i en saps coses. A banda d’això, si sempre penses que no se t’acabaran els temes de conversa, reforçaràs la teva autoestima i no serà gens fàcil que et bloquegis i no sàpigues què pots dir.

 

2. Intenta deixar la teva zona de confort donant-te instruccions

En el cas que el fet de participar en alguna conversa començada o d’iniciar-ne tu una et posi nerviós, has d’assumir que et caldran esforços i, al principi, alguns instants d’incomoditat, per tal de millorar la teva retòrica.

 

Si no ho solucionem, això farà que acabem adoptant una actitud passiva en un moment en què podríem estar mantenint una conversa, i que evitem començar a parlar amb altres individus o responguem amb frases ben curtes i monosíl·labs per mirar de no comprometre la imatge que mostrem —tot per evitar que ens coneguin excessivament.

 

Per acabar amb aquesta dinàmica, ens cal «autoobligar-nos» a prendre part en converses complexes i que prescindim dels objectius a curt termini —com ara el fet de no arriscar-nos a quedar malament i a passar nervis— en benefici dels objectius que són a llarg termini —com ara el fet de gaudir de més vida social o de millorar la forma que tenim de relacionar-nos amb la gent.

 

La base de la retòrica, de fet, consisteix simplement en el fet de crear situacions comunicatives fluïdes que impliquin una complicitat amb els nostres interlocutors.

Els millors consells per poder parlar sense por i amb molta traça | Psicología y Mente

 

El paper de les autoinstruccions

Una part d’aquesta solució passa per les «autoinstruccions». Senzillament, es basen en el fet de fixar-nos metes i fites concretes i personalitzades que haurem de dur a terme seqüencialment quan comenci el procés de tenir una conversa amb una persona.

 

Si volem que les autoinstruccions siguin ben senzilles, les haurem de tenir en ment quan ens disposem a començar una conversa i, a més, haurem de mirar de saber com vinculem les coses que ens passen i tot allò que experimentem amb les instruccions memoritzades.

 

Prou excuses

Les primeres autoinstruccions s’haurien de centrar a mirar de detectar i neutralitzar aquelles excuses que fem servir amb la intenció de no haver de parlar. Així, si veiem que ens aferrem a una idea que fa que continuem sense parlar amb els altres i dins de la nostra zona de confort —com ara una idea de l’estil de «no el molesto perquè se’l veu cansat»—, el fet de prevenir-nos contra aquesta manera de racionalitzar les excuses ens obligarà a continuar amb el pla que tenim previst.

 

Trencar el gel amb les autoinstruccions

Les segones autoinstruccions es poden utilitzar per afavorir l’inici de la conversa, per autoobligar-nos a parlar amb l’individu amb qui tenim la intenció de parlar i fent-lo participar i involucrar-se en aquest diàleg. Cal tenir en compte, però, que les autoinstruccions s’han de deixar de banda quan el diàleg ja s’ha iniciat, perquè parlar amb una persona seguint un guió farà que el diàleg no sigui espontani i que resulti més aviat artificial.

 

3. Acostuma’t a escoltar

Quan es tracta de prendre part en una conversa, un dels aspectes més senzills consisteix a deixar que l’altre dugui les regnes i dirigeixi el tema de conversa. D’aquesta manera, si comencem a adoptar alguna mesura amb l’objectiu de deixar la por de parlar i encara ens costa fer moltes coses, cenyir-nos al paper de «persona que escolta» pot resultar una opció molt interessant com a punt de partida des d’on avançar.

 

Així podràs acostumar-te a calmar-te i a seguir, simplement, el fil de les converses. Com que no tindràs el nerviosisme típic de les situacions en què dubtes si seria millor dir una determinada cosa o no dir-la, podràs centrar-te més en les coses que es diuen i gaudir de més ocasions per pensar la millor manera de fer servir la informació que se t’està transmetent per tal de transformar-la en una resposta enginyosa, adequada o, simplement, significativa per a la resta de la gent.

 

Els bons conversadors, de fet, practiquen l’escolta activa: gaudeixen sempre d’una capacitat per escoltar i poder proporcionar elements d’interès a partir d’allò que ha dit l’altre.

 

Si volem conversar adequadament, simplement ens haurem d’oblidar de la imatge que transmetem i submergir-nos només en allò que diu l’altre, dirigint una bona part de la nostra atenció cap al seu discurs. Si comencem el diàleg amb molts nervis això pot ser complicat, però amb una mica de pràctica ho podríem assolir.

 

 

4. No tinguis por de la creativitat

En el cas que modifiquem la nostra filosofia de vida per encabir-hi tot allò que és més estrident i creatiu, els diàlegs que mantinguem poden ser cada cop més naturals i poden entretenir més els nostres interlocutors. Per aconseguir-ho, cal que comencem practicant amb persones properes, de confiança.

 

Millor que fer acudits durant la conversa —que sovint no hem ideat nosaltres i són molt típics— pots optar per transmetre, de manera directa, les associacions o idees que et venen al cap i que creus que són divertides i, ho siguin o no, sovint l’humor que utilitzem per comunicar-les contagiarà els altres a través del nostre somriure i de la manera com les transmetem.

 

Si veiem que les altres persones tenen reaccions positives a les nostres petites invencions, augmentarà també la confiança que tenim en nosaltres mateixos i, la propera vegada, ho tindrem més fàcil, ens sentirem millor i podrem tenir una conversa més fluïda.

Practicar amb persones de confiança pot ajudar-te | Psicología y Mente

 

5. Prescindeix de monòlegs artificials

Quan es tracta de deixar de tenir por de parlar, hi pot haver una part de nosaltres mateixos que ens demani que, com que ens hem de relacionar amb una altra persona, com a mínim fem com si aquesta persona no existís i adoptem un paper de monologuista que atabali el nostre públic amb un cúmul de frases que hem après de memòria i sense esperar gaire respostes o interaccions per part dels altres. Ara bé, no hem d’oblidar que qualsevol conversa ha de deixar-li un lloc a l’empatia i la naturalitat.

 

En el cas que estiguem planejant intervenir en una conversa i que veiem que preparem frases molt extenses o una part de la nostra biografia, és millor optar per una altra estratègia i mirar de moure les coses a curt termini: així, podem començar un diàleg simplement i permetre que l’altre pugui intervenir-hi tot seguit, amb l’objectiu de traçar-hi un vincle d’empatia.

 

Així, la cosa més difícil ja estarà feta: l’inici de la conversa. Tot seguit, ja mirarem de transformar aquest intercanvi d’idees en quelcom significatiu. És freqüent que això passi de manera natural si hem de dir alguna cosa i no estem bloquejats per culpa de la por.

 

6. Estigues atent al context

Sempre hi ha una part dels diàlegs que es vincula amb el seu context. Per aquesta raó, quan es tracta de parlar cal que tinguem en compte que hi ha algunes expectatives i convencions vinculades amb l’espai i el moment de la conversa.

 

Caldria que ho tinguéssim en compte si volem adaptar-nos a la situació concreta però, més enllà dels contextos més aviat formals com els vinculats amb l’àmbit laboral i professional, tampoc cal obsessionar-se amb el tema, perquè això podria aniquilar la capacitat que tenim per sorprendre els altres i la nostra pròpia creativitat.

 

Això no obstant, el fet de mirar les coses que passen al nostre voltant mentre parlem farà que tinguem més oportunitats dirigides a aconseguir una conversa fluida que vagi sorgint al voltant de les nostres observacions. Si veiem el nostre voltant com un conjunt d’oportunitats per aconseguir un diàleg interessant i no com una restricció, acabarem perdent la por que tenim de parlar.