CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

PREVISIÓ MÈTEO

Dilluns més assolellat i sec, però al nord del Pirineu continuarà nevant

Aprèn a tractar amb els 6 perfils de personalitat més complicats

Es pot arribar a entendre els familiars o amics que ens semblen més difícils de tractar
Com pots enfrontar-te a les persones més difícils? | Wikimedia

 

Tothom té algun familiar o amic que mira d’evitar, que no té ganes de convidar a les reunions familiars o que prefereix ignorar quan truca.

 

Tot seguit, volem establir una classificació dels perfils psicològics característics dels individus que ens fan sentir incòmodes i donar diversos consells per tractar-hi.

 

Personalitats ben complicades

Els individus amb una personalitat complexa sovint no són conscients de com poden arribar a molestar els altres, i tenen tendència a culpabilitzar la gent del seu voltant per no saber-los tractar adequadament. N’hi ha que podríem dir que s’assemblen als casos d’amic tòxic i, en general, els seus prototips de personalitats estan molt ben perfilats.

 

1. L’hostil

Es tracta d’un individu esquerp, i sovint respon malament a les ofenses i les crítiques, mostrant-se molt susceptible. És important mirar de comunicar-s’hi de manera prudent, perquè si senten que no se’ls tracta bé tenen tendència a tenir reaccions desproporcionades.

 

Per mantenir la fera calmada, caldria que anessis amb compte pel que fa a les temàtiques i les paraules que esculls per parlar amb aquest individu. A banda, convé que no ensenyis debilitats a aquestes persones, perquè aleshores podrien voler establir actituds de superioritat. És millor que et moguis en un punt intermedi quan hi tractis, perquè les actituds extremes segurament activaran la seva hostilitat.

 

Què pots fer si tens un amic amb aquestes característiques?

Caldria intentar desviar el centre d’atenció de l’individu cap a una activitat específica o cap a algun tema de conversa que no pugui provocar alguna mena d’hostilitat. Pots mirar de treure-li el suc a algun interès que compartiu, cosa que et permetrà que no es centri en els temes que li desperten la ràbia. No serveix de res comportar-se de manera agressiva o intentar corregir-los, perquè reaccionaran de forma més agressiva.

 

A banda, també és recomanable utilitzar un llenguatge gestual i un to de veu suau, calmat. Igualment, si l’altre individu et vol explicar alguna cosa vinculada amb l’ira que sent, permet que ho faci i escolta’l sense portar-li la contrària, i tot seguit explica allò que penses tu però sempre sense culpabilitzar-lo. Caldria que notés que és una cosa que t’importa, però és essencial que no alimentis la seva ràbia i que no li donis motius per comportar-se de manera agressiva.

 

Si la conversa es descontrola i l’individu comença a mostrar-se agressiu, pot ser molt útil dir-li que ja parlareu més endavant, en un moment més calmat.

S'aconsella utilitzar un llenguatge gestual i un to de veu tranquils | Psicología y Mente

2. El gemegaire

Es tracta d’un perfil que es correspon a l’individu que constantment es fixa en la part dolenta de tot, que culpa els altres de les coses que li passen i que sempre pensa que té la raó —especialment pel que fa a les coses que s’haurien de fer o de deixar de fer, tot i que no prediquen amb el seu exemple.

 

A vegades, són individus aguts que és possible que molts cops tinguin la raó, però el fet de queixar-se sempre de tot no fa que obtinguin cap benefici ni els resol els problemes.

 

De quina manera hauríem d’interactuar amb aquests individus? 

Primer de tot, els hauríem d’escoltar i hauríem de mirar que donin arguments de pes pel que fa a les seves posicions, també si miren de culpabilitzar-te per quelcom. No és aconsellable disculpar-se o acceptar totes les coses que diu, o assumir unes responsabilitats que no et pertanyen. Evita posar-te a la defensiva o contraatacar.

 

Si tens ganes de solucionar el problema sense sortir-ne malparat, cal que et predisposis a intervenir per mirar de resoldre les coses. En cas que tingui raó, reconeix-li-ho, i mira d’ajudar-lo a aclarir les coses per tal de tancar del tot el tema i acabar passant pàgina.

 

Cal que tinguis paciència amb ell i que et mostris obert per parlar del tema que li causa tant de malestar, que l’animis a parlar-ne amb els individus implicats i que l’ajudis a fer que tot torni a ser normal. Seria interessant, a banda, mirar d’aconseguir que més individus cooperin amb tu per tal que la situació millori.

 

3. El que sempre es mostra d’acord

Assenteix i et dona la raó sempre sobre qualsevol opinió que tinguis. Ara bé, si aquestes idees compartides impliquen dur a terme alguna acció, és millor que no hi comptis. Es tracta d’una classe de persones que sembla que sempre estiguin de bon humor, altament sociables, que aparenten ser amics incondicionals però que, quan et calen per alguna cosa, s’esfumen.

 

Són individus que necessiten l’aprovació externa i que fan moltes més promeses de les que després compleixen, però d’aquesta manera poden assegurar-se que els altres els accepten i que n’obtenen l’amistat. Es tracta d’una conducta que normalment s’adquireix durant l’etapa de la infantesa.

 

Què podem fer quan passa això?

És interessant que aquests individus puguin saber que, si mantenen una actitud sincera amb nosaltres, no perdran la nostra amistat. Caldria aprofundir en les pròpies idees i demanar-los en quin grau estan d’acord amb elles, o de quina manera podrien millorar. Així, els ajudarem a expressar les coses que no els agraden però que no s’atreveixen a dir. Igualment, estaria bé que miréssim de dissuadir-los pel que fa a les promeses que són incapaços de complir, fent que puguin reflexionar, sense cap acusació, sobre el fet de si podran dur-les a terme.

 

Fes que notin que valores el vincle d’amistat que hi mantens, i que vegin que ets una persona justa i flexible amb ells, igual que ells amb tu. Tingues paciència amb ells i explica’ls que et caldria saber la seva opinió i que poden ajudar-te molt més si mostren sinceritat amb tu.

 

4. El setciències

Aquí trobem dues categories ben diferenciades: la persona que ho sap tot de veritat, i la que fa veure que és molt llesta encara que no tingui gaire idea de les coses. En aquest últim cas, simplement caldria que argumentessis i els fessis adonar-se dels errors que han comès.

 

Sovint es tracta de persones que no són gens conscients de la ignorància que les caracteritza. Sigui com sigui, seria millor evitar que quedessin en evidència en públic, i ajudar-les amb alguna sortida que els permeti preservar l’autoimatge que tenen. Habitualment només busquen aconseguir l’aprovació dels altres.

 

En els altres casos, l’individu que realment posseeix uns coneixements fora del comú pot tenir tendència a comportar-se amb aires de superioritat, pensant que és superior a les altres persones i fent que els individus del seu voltant se sentin ximples.

 

No accepten rebre ajuda externa, i són persones amb una gran independència, tossuderia i, sovint, intolerància pel que fa a les opinions de les altres persones. Igualment, estan molt segures de la seva personalitat i no tenen cap intenció de canviar d’actitud.

 

Com podem frenar aquestes persones?

Si volem afrontar alguna conversa amb aquesta mena d’individus, primer cal que prenguem consciència que es tracta de persones més ben informades i que, probablement, les llacunes de coneixements que puguis tenir quedaran en evidència. Cal que els parem atenció sempre que parlen, perquè realment ens poden ensenyar moltes coses.

 

El més important és evitar enrocar-se en argumentacions o en discussions fonamentades en el fet de voler fer un atac contra el seu ego o de fer una defensa del teu. Deixa l’ego de banda, sobretot quan es tracta d’aquests individus. Si no tens gaire seguretat, podria ser millor evitar fer un atac frontal a les seves idees i portar-les per camins alternatius. Així, és interessant que demostris respecte envers la seva postura però que no menystinguis la teva.

 

5. El negatiu

Només veu les complicacions, els obstacles i els efectes dolents de tot. Es tracta d’individus que sembla que sempre estiguin enfadats amb el món, i que podrien contagiar el seu pessimisme a les altres persones perquè sempre fan un gra massa de qualsevol petit dubte que tinguis, conduint-te cap a la inacció.

Hi ha persones que només veuen el cantó negatiu de tot | https://www.flickr.com/photos/shitsuren/

 

Què pots fer?

No cal que hi discuteixis perquè és inútil, igual que ho és el fet d’ensenyar-li qualsevol solució als seus problemes i obstacles. En lloc de fer això, caldria que utilitzessis alguna frase esperançadora per modular la seva perspectiva lentament, ensenyant-li a través dels fets i les paraules que a la vida existeixen elements positius que conviden a tenir esperança i omplint-lo de pensaments útils encarats a la recerca de solucions beneficioses i profitoses.

 

Mira de racionalitzar allò que pensa demanant-li per les possibilitats que contempleu, i què podria passar en el pitjor dels casos depenent de la decisió. Així, aniràs bastint eines per compensar la seva personalitat pessimista, i segurament amb el pas del temps anirà adoptant una actitud totalment diferent. Si et cal portar a terme alguna idea, segurament no t’ajudarà.

 

6. L’indecís i tou

La principal diferència del tou amb la persona que et dona la raó sempre és que aquest primer té ganes d’ajudar-te de debò. Sovint són molt reflexius i tenen problemes quan es tracta d’adoptar decisions, perquè tenen por.

 

Caldria facilitar la seva comunicació per tal que, d’aquesta manera, tinguin la possibilitat de mostrar tot allò que els fa dubtar. Mira d’ajudar-los a examinar a fons l’assumpte en qüestió, perquè així podran buscar camins alternatius o comprometre’s amb tots els projectes que voldrien emprendre. Quan decideixin alguna cosa, valora la determinació que han mostrat i dona’ls el teu suport.

 

De quina manera és millor tractar algú així?

Demana-li quins sentiments té, i mostra un interès genuí cap a ell. Es tracta d’individus que sovint s’abstenen de parlar perquè tenen por de contrariar o d’ofendre els altres. Encara que al principi pugui ser una amistat molt agradable, quan vagi avançant la vostra relació d’amistat veuràs que l’inconvenient que hi ha quan es té un amic així és que poques vegades pren partit o diu què pensa de les coses, i finalment acaba sense haver adoptat cap decisió.