Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Descobreix les 9 classes de clima que existeixen

Els podem classificar segons la zona on estan localitzats i en funció de si són freds, temperats o càlids
Tots els climes que hi ha i els indrets on tenen lloc | Wim van't Einde / Unsplash

 

Les classes de clima del nostre planeta canvien segons la combinació dels elements atmosfèrics, que originen climes freds, temperats o càlids. El clima té una incidència transcendental pel que fa a la vegetació i a la fauna de cada regió. 

 

 

Com podem definir el clima?

El temps i el clima es diferencien, principalment, perquè el terme clima s'utilitza per referir-nos als trets permanents que tenen els elements del temps atmosfèric d'un indret concret. Per altra banda, el temps es refereix als elements climatològics i a la temperatura que es produeixen en un instant precís.

 

Per tant, i com a exemple d'aquests dos conceptes, podem afirmar que un indret concret del planeta té un clima continental i que el temps que hi fa és assolellat, mentre que demà el seu temps podria ser plujós però el clima no canviarà i serà igualment continental.

 

Es considera que el clima és el resultat de diversos elements que duen a terme un intercanvi de les seves qualitats sota la regència de l'energia del sol. Els elements que el condicionen, entre altres, són l'altitud pel que fa al nivell del mar i la latitud —que és la distància que hi ha entre l'equador i el lloc en qüestió. Hi ha alguns altres factors que el configuren, com ara el relleu i la distància amb el mar. La classe de clima existent condiciona inevitablement la fauna i la flora del lloc en qüestió. 

 

Les 9 classes existents de clima i les seves àrees

La combinació de la latitud, l'altitud, la distància amb el mar i el relleu conforma tres grups grans diferenciats a l'interior dels quals hi ha subgrups més concrets. Es tracta de la classificació més habitual i amb més acceptació de les tipologies de clima.

 

Els climes càlids

Es tracta d'un conjunt de climes que estan molt influïts pels rajos solars, que penetren a l'atmosfera perpendicularment i, d'aquesta manera, fan que l'escalfament sigui més important. Els trobem sobretot a indrets com la selva, la sabana i la praderia.

 

Les regions de la Terra amb aquesta mena de climes normalment pateixen l'efecte dels huracans i de les plujes intenses, i durant l'any es produeix ben poca variació tèrmica —normalment se superen els 20 graus de mitjana. Els subgrups que podem trobar dins dels climes càlids són els següents:

 

1. Equatorial

També se'l coneix per ser un clima tropical humit, i es veu marcat per temperatures ben altes que poden arribar a superar, de mitjana, els 27 graus centígrads. És habitual dels territoris amb latituds baixes —prop de l'equador—, com ara la selva amazònica o el centre d'Àfrica. 

 

L'Amazones i el Congo són els rius amb més cabdal d'aquests indrets, i això no es produeix per casualitat: els territoris amb aquesta mena de clima reben pluges molt abundants, que superen els 2.500 mil·límetres per any de mitjana i que, en els indrets més humits, poden arribar a assolir els 6.000 mil·límetres.

 

Entre altres, alguns dels indrets que es coneixen més per aquesta mena de clima són Kuala Lumpur, Salvador de Bahia i San Juan, a Costa Rica.

 

2. Tropical

Rio de Janeiro, Miami, Santo Domingo, Caracas, Bogotà, Jakarta o Manila són metròpolis conegudes per tenir un clima tropical, habitual de les regions de latituds nord i sud de fins a 23 graus. Els seus principals trets són les temperatures altes i les variacions tèrmiques abruptes durant el dia: de nit fa molt de fred i, de dia, la calor és intensa.

 

Es tracta de territoris humits que tenen temperatures que rarament són inferiors als 0 graus centígrads. Per això, no hi ha mai gelades. Igualment, es tracta de regions on es produeix una convergència intertropical, perquè es troben els vents càlids d'un hemisferi amb els freds de l'altre. Això origina pluges recurrents i intenses al llarg de tot l'any.

 

Segons la humitat o aridesa de l'indret, aquest clima genera sabanes o boscos tropicals.

 

3. Subtropical

Ubicat en regions que se situen en latituds d'entre 20 i 35 graus, aquest clima del grup dels càlids està caracteritzat per una temperatura moderada. Atenes, Madrid, Los Angeles, Sao Paulo, Lima, Buenos Aires, Casablanca, El Caire, Nova Delhi o Asunción són exemples de ciutats amb aquesta mena de clima.

 

De mitjana, la temperatura anual és superior als 18 graus centígrads, i les temperatures mínimes no solen baixar per sota dels 6 graus. Tanmateix, segons l'aridesa o la humitat de l'indret, existeixen dos subgrups diferents.

 

A la banda oriental dels continents, els corrents marítims càlids són els predominants, cosa que fa que siguin indrets on trobem el clima subtropical humit. En canvi, a la part més occidental dels continents, els corrents freds influencien de manera important el clima i donen lloc al clima subtropical àrid.

 

 

Els climes temperats

Es caracteritzen per unes temperatures mitjanes a l'any que ronden els 18 graus centígrads i pel fet que, de mitjana, les precipitacions no superen els 2.000 mil·límetres  anuals. A més, gaudeixen de diverses característiques que fan que siguin molt semblants al clima subtropical. Es classifiquen en les següents subclasses:

 

4. Mediterrani

Aquest clima es denomina així gràcies a la principal zona que ocupa, que és la del mar Mediterrani. Ara bé, també el podem trobar en alguns altres indrets del planeta, com ara Ciutat del Cap o Santiago de Xile.

 

Es caracteritza sobretot pels seus estius secs i càlids i pels seus hiverns humits i freds, amb precipitacions moderades que rarament passen dels 1.000 mil·límetres a l'any. Com més proximitat hi ha amb els pols, més plujós i suau resulta el clima, que té una influència dels oceans. Com més proximitat hi ha amb l'equador, a més, més influència desèrtica i calidesa té.

 

És habitual que en aquest clima es desenvolupin zones molt riques en vegetació i boscos amb arbres de fulla perenne, que no canvien amb el pas de les estacions. Igualment, és un clima molt propici per a l'agricultura de regadiu, que s'encarrega de produir una quantitat molt àmplia d'hortalisses i fruites.

 

5. Xinès

El clima xinès es produeix en metròpolis com ara Hong Kong, Xangai, Buenos Aires, Atlanta, Tòquio, Orlando o Sydney. Els estius humits i els hiverns suaus són molt característics d'aquesta mena de clima, així com les precipitacions importants. A mesura que ens allunyem de la costa, els hiverns es tornen cada vegada més secs i càlids.

 

Igualment, al clima xinès l'hivern pot ser intens i originar nevades i gelades habituals. Fins i tot durant les temporades més seques plou habitualment, i es poden arribar a produir fenòmens de tipus monsònic. Per aquesta raó, habitualment els llocs amb aquest clima tenen una vegetació molt rica.

 

6. Oceànic

És una classe de clima que podem trobar en alguns indrets propers als oceans, i origina precipitacions de forma abundant i temperatures altes. Cada any es produeix una oscil·lació tèrmica poc important, amb estius suaus i hiverns freds que no tenen gaire canvis entre ells.

 

El podem trobar en diversos municipis oceànics al continent europeu, com ara les metròpolis atlàntiques d'Espanya, França i Portugal —Oviedo, Porto, Bilbao, la Corunya o Santander, per exemple—, o d'altres països situats al nord-oest d'Europa —Amsterdam, Dublín, Bergen—, a banda d'algunes urbs de països com ara Colòmbia, Equador, Nova Zelanda, Xile, Brasil, Canadà, Perú, Estats Units o Argentina.

 

La mitjana de les temperatures màximes d'aquestes regions no és superior als 22 graus centígrads, i la de les temperatures mínimes no és inferior als -3 graus centígrads. Hi trobem una gran varietat de flora, amb extensions molt importants de pastura i una quantitat molt important de boscos de fulla caduca.

 

7. Continental

El clima continental destaca sobretot pels canvis bruscos de temperatura entre l'estiu i l'hivern. A l'estiu les temperatures normalment s'enfilen bastant i, a l'hivern, la temperatura baixa de manera radical i és molt freqüent que hi hagi gelades. Les precipitacions, en canvi, no són gaire habituals. 

 

Els indrets on és freqüent aquest clima són els racons amb una altitud mitjana que es troben a l'hemisferi nord, com ara Bucarest, Moscou, Chicago, Pequín, Kabul, Nova York, Varsòvia o Seül. Igualment, es tracta d'una classe de clima aplicable també als grans deserts com ara el Sàhara, caracteritzats per grans oscil·lacions tèrmiques a causa de la llunyania amb el mar, que no pot fer que el clima es moderi.

 

Els boscos boreals, les taigàs, els boscos d'avets i pins, les estepes i les praderies són molt habituals en aquesta classe de clima.

 

Els climes freds

Els podem trobar en territoris que no estan habitats pels humans i en els quals és difícil que visqui la majoria de fauna i flora. El clima polar és el més extrem, que resulta incompatible amb una gran part de formes de vida, llevat d'algunes molses i líquens.

Existeixen dues classes de clima fred: d'alta muntanya i polar | Lucas Clara / Unsplash

 

8. D'alta muntanya

Els climes d'alta muntanya són els que podem trobar més amunt dels 2.000 metres d'altitud. Estan caracteritzats per estius suaus i curts, així com per hiverns llargs i freds. Hi ha molt poca oscil·lació tèrmica entre les diferents estacions de l'any, i no solen produir-se precipitacions.

 

Es tracta d'una classe de clima en el qual la principal influència l'exerceix l'altitud, independentment de la latitud de l'indret on es localitza. Per aquest motiu, és habitual al territori espanyol —serralada Cantàbrica, serralada Bètica i Pirineus—, a Amèrica, a la serra mexicana i als Andes.

 

Els paisatges que es formen amb aquest clima normalment tenen vegetació que es divideix segons la zonació altitudinal, que és una mena de classificació d'estrats vegetals diversos segons les altituds que té cada part del territori. D'aquesta manera, podem trobar alzines, pins, frondoses, matolls, coníferes, molses i líquens, de menys a més altura.

 

9. Polar

Es tracta d'un clima especialment fred amb unes temperatures molt baixes, normalment per sota dels 0 graus centígrads. A banda d'això, es caracteritza per no ser gens humit, sinó que és sec, i per uns vents de forta intensitat. Representa un obstacle important per a les formes de vida, i per això a les zones on impera normalment no hi viuen gaire vegetals ni animals.

 

Està situat a l'Antàrtida i a l'Àrtic, així com als cims d'algunes serralades molt concretes. Les temperatures més baixes són les registrades a l'Antàrtida, i poden arribar més avall dels -70 graus centígrads, i les màximes normalment no passen dels 0 graus.

 

En aquestes regions, a diferència d'altres parts del planeta, només es distingeixen 2 estacions, i no 4: un estiu ben curt que normalment no passa dels 0 graus i un hivern llarg i vigorós. 

 

Comentaris