rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

VOTA A L'ENQUESTA

Quin partit triaràs el 28-A?

URGENT

Una dona de 37 anys, agredida i violada a Barcelona

Què és l’anisakis, com pot afectar-nos i com s’ha de tractar?

Es tracta d’un paràsit present al peix cru o poc fet que no ha estat congelat

El consum de peix cru pot tenir riscos per a la salut si no se segueixen unes determinades mesures | Cedida

 

El fet de menjar peix com el salmó o el lluç pot produir-nos anisakiosi, una afecció parasitaria provocada pel fet d’ingerir peix poc fet o directament cru que estigui infectat pel paràsit que s’anomena ‘anisakis simplex’.

 

Avui volem descobrir-te en què consisteix l’anisakis, què l’origina, com ens afecta, com s’ha de tractar per mitigar els seus símptomes i quines mesures ens poden ajudar a esquivar la infecció d’aquest paràsit tan molest.

 

 

En què consisteix l’anisakiosi?

El paràsit conegut amb el nom d’anisakis mesura aproximadament entre 20-30 mm, i podem trobar-ne les larves en moltes espècies marines diferents, normalment peixos. Per definició, les persones són hostes accidentals del paràsit perquè, quan ingerim les espècies que sovint estan infectades per l’anisakis, estem interrompent el cicle vital d’aquest paràsit.

 

Igualment, l’anisakiosi constitueix una patologia parasitària produïda quan s’ingereix peix poc fet o cru parasitat amb una larva provinent de la família dels ‘anisakidae’, i en concret de l’anomenat ‘anisakis simplex’, que constitueix el tercer estadi de desenvolupament del paràsit.

 

Riscos associats al consum de salmó, lluç i altres tipus de peix

El paràsit anisakis pot trobar-se en mamífers marins, com dofins o balenes, entre altres, però també en totes les espècies de peix marí que es consumeixen habitualment, com el bacallà, el lluç, el salmó, etc. Igualment, pot parasitar el peix que es cria a les piscifactories, sempre que aquest hagi rebut com a aliment menjar infectat amb anisakis.

 

Ben sovint, els peixos parasitats solen ser el bonítol i el lluç. Ara bé, la sardina, l’anxova i el seitó són els peixos que originen més episodis d’anisakiosi, perquè sovint s’ingereixen amb un grau de preparació culinària inferior —crus, marinats, sense congelar, etc. Igualment, el calamar és un dels cefalòpodes on més sovint podem trobar anisakis.

 

Les escopinyes, els musclos, les ostres i altres bivalves no presenten cap risc de transmetre anisakiosi perquè, com que s’alimenten per filtració, les larves no poden instal·lar-s’hi.

 

Llista d’aliments que poden causar anisakiosi:

  • Arengs en escabetx o salats, un plat habitual als Països Baixos
  • Ceviche, un plat típic de Llatinoamèrica
  • El peix fumat en fred
  • El peix poc fet
  • Els ous de salmó
  • Gravlax, un plat molt habitual a Escandinàvia
  • Lomi Lomi, molt habitual a Hawaii
  • Sashimi i sushi, menjars japonesos
  • Seitons en vinagre, un plat típicament espanyol

 

Quins són els seus símptomes més habituals?

Si es contrau una infecció per anisakis, es poden patir quadres al·lèrgics o digestius. Els principals símptomes de la infecció es produeixen com a producte d’un procés inflamatori a la mucosa de la paret gàstrica, en el moment en què la larva del paràsit hi penetra.

 

Els quadres al·lèrgics provocats per l’anisakis

L’anisakis pot provocar diverses reaccions de tipus al·lèrgic, que poden anar des d’una urticària lleu fins a l’anafilaxi, una afecció més greu que pot originar xoc i ser perillosa per a la vida de l’afectat.

 

Igualment, existeixen casos d’al·lèrgia per anisakis que són més excepcionals i dins dels quals l’al·lèrgia no s’origina a causa de la ingestió del paràsit, sinó que està provocada per asma, per rinoconjuntivitis o per dermatitis de contacte en el cas dels pescadors o dels peixaters.

 

Els quadres digestius originats pel paràsit

Entre tots els símptomes del paràsit pel que fa a alteracions digestives, cal remarcar el dolor abdominal, les nàusees i els vòmits. Habitualment, unes hores després d’haver ingerit el paràsit es produeix un dolor intens a la boca de l’estómac.

 

Tot i això, també és possible que apareguin altres quadres de més gravetat, i en determinats casos podria haver-se d’operar el pacient amb una cirurgia abdominal.

El seitó origina molts episodis d'anisakiosi | Cedida
 

Com es pot tractar l’anisakiosi?

Per tractar l’anisakiosi s’ha de dur a terme un tractament simptomàtic, o sigui, dirigit a mitigar la clínica que origina en els pacients infectats. En el cas que es procedeixi a diagnosticar l’afecció ràpidament, poc després que hagin aparegut els primers símptomes, poden arribar-se a extreure fàcilment les larves, sense que originin grans problemes.

 

En el cas dels pacients afectats per quadres digestius, s’administren habitualment medicaments protectors gàstrics que poden ajudar a fer desaparèixer els símptomes si es detecta el paràsit i se’n fa una extracció. En canvi, si no s’arriba a poder extreure, podria ser necessària una cirurgia, si es produeix una perforació i peritonitis.

 

Quan es produeix un quadre al·lèrgic en els afectats, no hi ha cap tractament que pugui eliminar aquesta al·lèrgia al paràsit. Sovint es fan servir antihistamínics i també corticoides per tal de mitigar-ne la simptomatologia, però si es produeix alguna reacció anafilàctica greu podria arribar a requerir-se l’ús d’adrenalina.

 

Ara bé, el fonament per tractar aquesta afecció consisteix a incidir en les mesures de prevenció que pot dur a terme la gent per aconseguir no ingerir l’anisakis amb vida.

 

Com podem prevenir aquesta infecció?

Existeixen diverses lleis i decrets que estableixen l’obligació d’examinar visualment el peix que es destina al consum fresc, per part dels proveïdors. Igualment, els restaurants estan obligats a congelar el peix que serveixen als seus clients abans de preparar-lo per servir-lo.

 

Tot seguit, esmentarem les mesures principals que tothom pot adoptar a casa per evitar contreure anisakiosi.

 

1. Eludir la ingesta de peix poc fet o cru

Cal remarcar la importància d’eludir el consum de peix poc fet o cru, incloent els fumats, escabetx, ceviche, carpaccio, saladures o qualsevol mena de preparació que no sigui suficient —planxa o microones— si no se sap que el producte s’ha sotmès a una congelació prèvia.

 

2. Optar per congelar el peix que consumirem

Per evitar contreure una infecció per anisakis, s’hauria de congelar el peix durant un mínim de 72 hores a una temperatura de -20 graus abans d’ingerir-lo.

 

En aquest sentit, és especialment aconsellable consumir peix ultracongelat o congelat en alta mar perquè així es reduirà encara més la probabilitat que es produeixi una parasitació.

 

3. Assegurar-se que el peix estigui ben cuit

Igualment, ens pot ajudar a prevenir l’anisakiosi el fet de coure el peix —al forn, fregit, etc.— durant un mínim de 2 minuts i a una temperatura que superi els 60 graus. De fet, el més aconsellable és que es cogui durant 10 minuts.

 

4. Ajudar a canviar la llei

Per tal d’evitar contreure una infecció causada per l’anisakis, resulta molt important la incidència en una legislació adequada pel que fa a la comercialització i a la producció del peix.

 

 

Referències bibliogràfiques:

  • Villafruela Cives, M., i Henríquez Santana, A. (2010). Anisakiasis. Revista Española de Enfermedades Digestivas, 102(3): 216.

  • Domínguez Ortega, J., i Martínez-Cócera, C. (2000). Guidelines in pathology induced by Anisakis. Revista Española de Alergología e Inmunología Clínica, 15: 267-272.

  • Centre de Recerca en Sanitat Animal (2008). CReSA /anisakiosis. Disponible a http://www.cresa.es/granja/anisakiosis.php [Consultat el 24 de juliol de 2018].