TENS TELEGRAM?

Ara t'enviem les últimes hores al Telegram! Clica aquí!

Descobreix què són els arquetips segons el psicòleg Carl Gustav Jung

T’expliquem les teories que va formular un personatge molt influent en el seu àmbit
El concepte d'arquetip es basa en fenòmens ancestrals que ens condicionen | Pixabay

 

Molta gent ha sentit a parlar de l’interès profund dels primers psicoanalistes de la història a l’hora de mirar de retratar els mecanismes a través dels quals l’inconscient dels humans pot afectar-los en la forma que tenen d’actuar i de pensar. Sovint, aquestes explicacions estan centrades en les persones i, en la teoria de Freud, explicaven la naturalesa de determinades patologies de la ment.

 

Ara bé, un investigador en concret va dur a terme molts esforços per anar més enllà de les funcions fisiològiques que serveixen per explicar el comportament de les persones. Carl Gustav Jung va portar la psicoanàlisi cap a un nivell en què els fenòmens ancestrals que estan presents a nivell col·lectiu en societats i cultures ben diferents conformen la manera de ser de les persones. Això ho va aconseguir dur a terme per mitjà d’un concepte que es diu «arquetip».

De quina manera va aparèixer aquesta idea?

Carl Gustav Jung pensava que, per tal de poder entendre l’inconscient humà, la seva teorització s’havia de portar cap a un terreny que superés les funcions del cos humà. Per aquest motiu, des de la seva teoria l’inconscient que resideix en els humans s’entén com una composició formada per aspectes col·lectius i també individuals. Per dir-ho d’alguna manera, aquesta part oculta i secreta de la ment de les persones té un component que s’ha heretat a nivell cultural, una matriu mental que conforma la manera que tenim de percebre i també d’interpretar totes les experiències que vivim en el nostre dia a dia.

 

L’inconscient col·lectiu i els arquetips

Un arquetip, segons Jung, és la forma que adquireixen determinats records i experiències vinculats amb els nostres primers avantpassats. Això vol dir que el nostre desenvolupament no és produeix de manera aïllada de la resta de la societat, sinó que el context cultural té una influència íntima en nosaltres perquè ens transmet esquemes relacionats amb l’experimentació de la realitat i amb el pensament que són una herència.

 

Ara bé, en el cas que centrem la nostra mirada en la persona, els arquetips es converteixen en patrons tant emocionals com conductuals que donen forma a la manera que tenim de processar imatges, sensacions i percepcions com un conjunt ple de sentit. Jung, a més, pensa que els arquetips es van acumulant al fons de l’inconscient col·lectiu de les persones per acabar formant un motlle que omple de sentit les coses que vivim.

 

Carl Gustav Jung considera que els mites i els símbols que sembla que estiguin presents a totes les cultures que coneixem constitueixen un senyal del fet que qualsevol societat humana actua i pensa fonamentant-se en una base emocional i cognitiva que no s’articula en funció de les vivències de cadascú ni de les diferències individuals que caracteritzen les persones des del moment de néixer.

Així, l’existència dels arquetips en si mateixa constituiria una prova del fet que hi ha un inconscient col·lectiu que es dedica a actuar sobre les persones mentre també ho fa la part personal de l’inconscient.

 

De quina manera s’expressen els arquetips?

D’alguna manera, els arquetips de Jung constitueixen patrons de símbols i imatges recurrents que es mostren amb formes diferents en qualsevol cultura i que posseeixen un vessant heretat al llarg de les generacions. Així, els arquetips són peces que conformen un segment d’aquest inconscient col·lectiu de les persones que, en part, s’hereta.

 

Igualment, Jung diu que, per definició, es tracta d’unes imatges que tenen una dimensió universal i que es poden reconèixer tant en les manifestacions culturals de societats diverses com en la manera de parlar i de comportar-se de la gent, així com en els seus somnis. Això vol dir que es poden localitzar i aïllar dins de qualsevol producte de la persona, perquè la cultura ens afecta en tot, molts cops sense que ens n’adonem.

 

Hi ha determinats psicoanalistes que consideren que els arquetips de Jung són els elements que causen que algunes funcions i rols es mostrin en productes culturals tan diversos com el film ‘Matrix’ o la mítica obra ‘L’Odissea’. Cal destacar, però, que la raó de ser dels arquetips no es limita a la crítica de l’art i que sovint alguns terapeutes se’n serveixen per aconseguir identificar conflictes entre la part conscient i l’inconscient de la ment humana.

Hi ha terapeutes que fan servir els arquetips per distingir la part conscient de la ment de la inconscient | Psicología y Mente

 

Hi ha classes diferents d’arquetips?

Efectivament, els diferents arquetips es poden classificar segons diversos criteris. Per exemple, hi ha esdeveniments que són arquetípics com ara el naixement o la mort, temes arquetípics com ara la creació o la venjança, i figures arquetípiques, com ara la verge, el vell savi, etc.

 

Exemples dels diferents arquetips

Tot seguit, enumerarem alguns dels arquetips diferents que existeixen:

 

1. La Mare

Segons Jung, la Mare és l’arquetip que ens ajuda a identificar comportaments i imatges que es vinculen amb la maternitat de la mateixa manera que l’han experimentat els avantpassats que tenim.

 

2. El Pare

El Pare és un arquetip que, per a Jung, encarna una figura d’autoritat que proporciona un guiatge sobre la manera de viure basada en el seu model.

 

3. La Persona

La Persona és l’arquetip encarregat de representar el vessant personal que cadascú està disposat a compartir amb l’altra gent, o sigui, la imatge pública de cadascú.

 

4. L’Ombra

L’Ombra, contràriament al cas de la Persona, simbolitza els elements individuals que desitgem que es quedin en secret, pel seu caràcter massa íntim o perquè són reprovables a nivell moral.

 

5. L’Heroi

L’Heroi constitueix una figura de poder que du a terme una lluita contra l’Ombra. Dit d’una altra manera, controla les coses que no haurien d’envair l’esfera social per no perjudicar el conjunt. Igualment, l’Heroi es caracteritza per ser ignorant, perquè la seva determinació fa que no pugui parar-se a pensar d’una manera contínua sobre la naturalesa de les coses contra les quals combat.

 

6. El Savi

El Savi té el paper de revelar-li l’inconscient col·lectiu a l’Heroi i, d’alguna manera, il·lumina el seu camí.

 

7. L'Ànima i l'Animus

L’Ànima és l’arquetip del vessant femení dins de la ment masculina i, a l’inrevés, l’Animus constitueix el vessant masculí dins de la personalitat femenina. Tots dos arquetips es vinculen amb les idees que estan relacionades amb els rols de gènere.

 

8. El Trickster

El Trickster, o engalipador, és l’arquetip que condueix a fer broma de les normes fixades i a violar-les per demostrar de quina manera són vulnerables les lleis que serveixen per explicar les coses. Estableix paradoxes i paranys dins del camí de l’Heroi.

 

🔴 Ara pots rebre els avisos del tall de carreteres al teu correu. Fes clic aquí!

Comentaris