rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Les 12 característiques més habituals de la gent resilient

Descobreix com són aquestes persones
Les persones resilients poden afrontar millor els reptes de la vida | Psicología y Mente

 

Sovint creiem que la resiliència és una capacitat innata, una habilitat que alguns individus tenen de manera espontània quan s’han d’enfrontar a determinades situacions complicades.

 

Ara bé, la resiliència és una característica que no neix amb les persones ni forma part del seu temperament comú, sinó que implica un procés concret a través del qual la persona s’introdueix en una dinàmica d’interaccions amb els altres individus i amb el seu entorn, de manera que aconsegueix superar els obstacles.

 

Per dir-ho d’una altra manera, no es neix amb resiliència psicològica, sinó que es tracta d’una habilitat que es desenvolupa i que, finalment, s’aprèn a mantenir.

 

Per aquesta raó, un dels principals fonaments de la resiliència se situa en els hàbits de l’individu que la desenvolupa, que poden ser molt flexibles i variats —tant com tantes maneres hi ha de viure—, però en general en podem anomenar dotze que s’apliquen a una gran part dels casos.

Els individus resilients...

Què tenen en comú aquesta mena d’individus?

 

1. S’endinsen en tasques plenes de creativitat

La creativitat ens ajuda a enfocar els nostres pensaments cap als nous reptes. Quan ens adonem que estem creant algun element original, aquest hàbit ens estimularà en gran mesura, i el sentiment d’haver acabat alguna cosa totalment única en aquest món és molt satisfactori. Els individus resilients en són conscients i, per aquesta raó, gaudeixen alternant els seus hàbits diaris amb novetats i amb autoexigència.

 

2. Adopten mesures concretes amb l’objectiu de reforçar la seva autoestima

Poden reconèixer que tot allò que facin avui farà que demà canviï la percepció que tenen de si mateixos. Per aquesta raó, una part de les seves accions està orientada cap a la millora de l’autoconfiança i l’autoestima, i les duen a terme d’una forma més o menys conscient, per tal de garantir l’eficàcia de les mesures i de mostrar-se constant en la seva empresa.

3. Saben comportar-se estoicament quan cal...

Els individus que poden desenvolupar una resiliència adequada tenen facilitat per identificar els casos en què no hi ha gaire possibilitats de provocar un canvi en el context —tant a curt com a mig termini. Per això, eviten fer-se il·lusions en va i els esforços que destinen a l’adaptació a les situacions es concentren en el fet de gestionar la forma que tenen d’experimentar les coses que els passen en aquesta situació nova.

 

4. ...Però no per això s’aturen ni deixen de perseguir els seus objectius

El fet d’acceptar determinades situacions que en un començament podrien semblar dolentes —com ara les ruptures després d’un temps de festeig llarg o l’aparició sobtada d’una malaltia— no vol dir que des d’aquest instant qualsevol aspecte vital d’aquest individu giri al voltant d’aquest context que es veu com una cosa dolenta.

 

La gent resilient sovint sap aprofitar l’atenció selectiva: en lloc de pensar durant tot el dia en allò dolent que li passa, es concentra en els objectius que ha d’assolir. De fet, posar-nos objectius que tinguin un significat personal, tant si són totalment insignificants com si són essencials, fa que puguem gestionar a la perfecció els costums que tenim i controlar del tot els nostres actes. En part, la resiliència es basa en el fet de dirigir-se cap a l’horitzó de les coses que són possibles.

Una característica important d'aquestes persones és que no deixen de perseguir objectius | Psicología y Mente

 

5. Miren d’envoltar-se de gent positiva...

Entre altres coses, els individus resilients ho són perquè han viscut situacions difícils que els han impulsat a entrenar la seva gestió emocional. Per aquesta raó, accepten que existeix una font ansiògena que els podria originar alguna tensió en comptes de mirar d’ignorar-la totalment o d’esborrar-ne el record —quelcom que és gairebé impossible—, i el que fan és simplement centrar la seva atenció en una altra cosa, com ara en la gent positiva.

 

Introduir-se dins d’una comunitat que sigui receptiva i que doni suport als seus integrants resulta una manera útil de promoure la gestió de les emocions. El fet de fer que flueixi l’optimisme i les ganes de fomentar la superació personal, des de l’entorn cap a la pròpia persona, fa que totes les coses siguin més senzilles.

 

6. ...Però igualment de tota mena de persones!

Viure d’una manera normal també implica no limitar-se a interactuar exclusivament amb una bombolla d’amics i de coneguts amb determinades característiques particulars. Per aquesta raó, una persona que domini bé les estratègies d’afrontament no experimentarà cap problema a l’hora d’interactuar amb persones diferents de tant en tant.

 

7. Es passen el dia fent coses diverses

Excepte en els moments que cal dormir, per suposat! El fet de ser persones actives fa que es puguin centrar i que assoleixin les metes que anhelen. Això, a banda, té efectes molt positius tant en la seva autoconfiança com en la seva autoestima.

 

8. Fan esport i/o mediten

Tot sembla indicar que la meditació comporta un gran nombre de beneficis, com ara facilitar que ens vinguin al cap idees positives i fer que disminueixi l’estrès. Per altra banda, l’esport serveix igualment per relaxar-nos i reforçar la nostra autoconfiança. A banda, tots dos hàbits constitueixen petits objectius quotidians, unes rutines amb una gran solidesa per al nostre dia a dia.

 

9. S’apoderen a través de l’humor

L’humor constitueix un recurs altament valuós per treure ferro a les coses mentre els altres ens recompensen amb un somriure. Fer alguna broma sobre fets vinculats amb els nostres problemes és quelcom saludable, perquè d’aquesta manera el tema s’aborda de tal forma que s’arriba a aconseguir una resposta emocional agradable que ens fa alliberar el pes que suposa l’estrès.

 

Ara bé, si les bromes volen utilitzar-se com a estratègies de resiliència, haurien de ser gracioses i també espontànies. El fet d’imposar-se a un mateix la tasca d’utilitzar l’humor pot funcionar com a mecanisme de defensa únicament si aquestes bromes es tracten com si fossin una màscara.

 

10. Dediquen uns instants a pensar sobre les coses que poden dur a terme a llarg termini

Poder-se enfrontar a les adversitats implica anar més enllà de la tristesa o l’estrès que a vegades es poden patir. Per aquesta raó, les persones que tenen tendència a entrar en dinàmiques resilients sovint planegen les seves metes i en projecten algunes a llarg termini.

 

Això fa que els seus pensaments es mantinguin fixos en tot allò que es pot canviar cap a bé i, a banda, si es pot canviar el context a nivell material serà molt més senzill enfrontar-se a situacions dolentes.

 

11. Miren d’impregnar-se de cultura

Una gran manera per tal d’aconseguir fomentar la pròpia resiliència és la d’explorar noves formes d’acció i de pensament. Per poder-ho aconseguir, és essencial viure la cultura i descobrir nous pensadors, artistes i autors que comparteixin amb nosaltres els seus raonaments i que ens demostrin que es pot viure de formes molt més variades del que pensàvem inicialment.

 

De fet, quan augmenten les opcions de pensament que tenim per escollir, també es fa més forta la llibertat que posseïm i la capacitat que tenim de viure-ho tot més satisfactòriament. En aquesta direcció, els individus resilients sempre gaudeixen envoltant-se de diverses formes d’expressió cultural que els puguin motivar i estimular.

La gent resilient sempre mira de culturitzar-se | ReusDiari.cat

 

12. Inciten els altres a participar en els projectes que emprenen

Els individus que fan prova de resiliència desenvolupen el costum d’encoratjar els altres perquè s’impliquin en els seus propis projectes, tant si són senzills i els volen dur a terme a curt termini com si són més complexos, ambiciosos i fonamentats en una meta a la qual no podrà arribar-se ràpidament.

 

Això permet encomanar el comportament positiu cap a la resta de persones, cosa que farà que els altres estiguin més satisfets i els transmetin també una actitud positiva. Igualment, els projectes en els quals s’impliquen molts individus solen estimular més i necessitar més dedicació que els individuals, perquè sovint les expectatives de les altres persones fan que ens sentim més animats a seguir.