CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMA HORA

Mor el nadó de 2 mesos apallissat pel pare a Barcelona

URGENT

Localitzen la jove de 18 anys desapareguda a Barcelona

Les 6 principals característiques de les persones superbes

Quins punts en comú tenen els individus vanitosos?
T'expliquem les principals característiques que són típiques de la gent superba | Psicología y Mente

 

Dins del camp de la psicologia, un dels camps d’estudi més fascinants és el que està relacionat amb els trets de personalitat. Ara bé, molts adjectius que sovint fem servir per descriure la forma de ser dels individus del nostre voltant no corresponen amb una determinada categoria que s’hagi creat de manera científica.

 

Això no obstant, sí que existeixen alguns matisos pel que fa a la personalitat que poden ser ben interessants: això passa amb la supèrbia, un terme que sovint emprem per parlar dels individus arrogants i vanitosos. Sigui com sigui,  aquest tret té unes implicacions psicològiques que van molt més enllà de la mala imatge que ha rebut a nivell social.

Trets de la personalitat que es vinculen amb la supèrbia

Els trets de la personalitat característics de la gent superba es vinculen, principalment, amb dues característiques: el narcisisme i una propensió cap a la megalomania. 

 

La relació entre les dues dimensions psicològiques és estreta, i ens transmeten la necessitat de conservar una autoimatge que sigui molt idealitzada i que justifiqui un seguit de creences que no són racionals —o sigui, que no es corresponen amb les comprovacions que es van fent sobre la realitat. Entre totes aquestes creences hi ha la que apunta al fet de pensar que es controlen quasi tots els aspectes vinculats amb la vida quotidiana.

En què consisteix el narcisisme?

El narcisisme és una tendència a sentir grandiositat quan es tracta de fer una avaluació d’un mateix.

 

Els individus narcisistes sempre pensen en allò que poden opinar les altres persones sobre ells i, a més, consideren que valen més que la majoria de la gent. Tot i que pugui semblar paradoxal, s’obsessionen amb el fet que tothom actuï com si fossin individus altament especials i rellevants, mentre que els altres són infravalorats.

 

A banda, creuen que la seva perspectiva sobre les coses és la més encertada de totes i, per això, tenen tendència a tractar les altres persones amb un punt paternalista: els intenten mostrar que s’equivoquen, i no es plantegen que ells mateixos puguin estar equivocats. De manera general, són molt menys empàtics que els individus que no són narcisistes: sovint no tenen gaire deferència ni tacte amb els altres individus.

 

En què consisteix la megalomania?

Es tracta d’un concepte semblant al del narcisisme, tot i que alberga un matís un xic més patològic perquè guarda un vincle amb les idees delirants que pot tenir un individu quan pensa que pot fer determinades coses que, en realitat, és molt complicat que faci.

 

Els individus megalòmans solen sobreestimar les capacitats que tenen i, per això, tenen una tendència general a voler controlar totes les coses que els passen a la vida, també els projectes de l’altra gent. Un exemple d’això seria el fet de pensar que tenen la capacitat d’aconseguir que una gran empresa podria contractar un familiar seu, encara que no coneguessin ningú a dins, o pensar que si cometen alguna infracció la policia els tractarà de manera especial.

 

Principals característiques dels individus superbs

Ara ja sabem com es té tendència a definir els individus superbs, i per això podrem passar a explorar la personalitat que tenen de manera més detallada. Descobreix diverses de les característiques particulars de la gent vanitosa.

 

1. Pensen que sempre tenen la veritat

La supèrbia, tal com hem vist, agafa del narcisisme la creença irracional que apunta cap al fet que la pròpia persona sempre té la veritat, només perquè és qui és. Per aquesta raó, de vegades la gent molt superba mira de defensar la seva perspectiva fent servir la fal·làcia d’autoritat.

 

2. Viuen preocupats per la seva imatge pública, tot i que miren de dissimular-ho

Als individus vanitosos els cal rebre ‘feedback’ sovint sobre la seva imatge davant de la resta de gent, tot i que miren de fer veure que els és indiferent, perquè són plenament conscients que tant l’espontaneïtat com la naturalitat estan ben valorades.

 

3. S’empipen a causa de la seva supèrbia

Com que han de viure amb una versió d’ells mateixos totalment idealitzada, quan s’han de relacionar amb altra gent poden fer que saltin espurnes molt fàcilment. Per tant, es poden enfadar per coses sense importància, com ara perquè pensen que no se’ls està fent prou cas, i per això pot ser que busquin alguna excusa de confrontació amb els altres.

 

4. Es presenten d’una manera teatral

Els individus superbs sovint criden l’atenció de manera que a voltes sembla que pertanyin a les arts escèniques, sobretot si tenen la intenció de destacar posant-se al davant d’un grup de gent. Així, sovint espectacularitzen i teatralitzen determinats moments de la seva pròpia vida diària.

 

5. Donen una gran importància a les xarxes socials

L’auge de les xarxes socials com Instagram, Facebook o Twitter ha fet que un gran nombre de joves adquireixin unes determinades dinàmiques de comportament típiques de la gent superba, tot i que d’una forma que és nova.

 

Sorgeix una rivalitat per aconseguir un gran nombre de seguidors, es dissenyen estratègies per poder ser més visibles a Internet i, de vegades, només es fan servir els perfils virtuals per mirar d’oferir la imatge que es vol donar de la pròpia persona, i no per establir una comunicació real amb els altres, de la manera com actuaria algú famós.

 

Si vols una mostra d’això, pots observar aquest vídeo en el qual es pot veure com diversos adolescents de la ciutat de Barcelona van a una discoteca que està de moda. A partir del minut 0:57, la cosa es posa més interessant:

 

6. Instrumentalitzen les altres persones

El narcisisme guarda un vincle clar amb la psicopatia perquè des d’aquests dos trets de la personalitat es du a terme una cosificació de la resta de persones amb les quals es tracta de manera directa. Així, se les tracta com si fossin simples objectes.

 

Els individus que són vanitosos li poden dedicar tanta atenció a la seva pròpia imatge que els és molt difícil no veure les altres persones com un simple mitjà per aconseguir expandir la seva «grandiositat», aconseguint unes cotes de poder —social o econòmic— més altes a través seu.