CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

IMATGES

Enfarinada testimonial a partir dels 700 metres aquest matí

Carl Rogers i la seva teoria de la personalitat

T’expliquem en què consisteix aquest concepte formulat pel cèlebre psicòleg humanista
Descobreix en què consisteix la teoria de la personalitat que va formular Carl Rogers | Wikimedia Commons

 

Un dels corrents més importants dins de la psicologia és la psicologia humanista, des de la qual diverses personalitats transcendentals com ara Rollo May o Abraham Maslow —per mitjà de la reputada piràmide de Maslow— van promoure la visió positiva de les persones, que afirma que tothom pot esdevenir la classe d’individu que vol ser.

 

La teoria de la personalitat formulada per Carl Rogers constitueix un clar exemple d’aquesta mena d’optimisme vital, dins de la filosofia i la psicologia. A continuació, veurem en què es basa.

 

La visió de l’humanisme pel que fa a l’ésser humà

Hi ha determinats corrents de la psicologia que s’han arribat a vincular amb una perspectiva negativa de la persona humana. Un exemple d’això seria que la psicoanàlisi de Freud explica que el comportament humà està regit pels desitjos inconscients que té la nostra ment i pel xoc que pateixen amb les regles de la societat i que el conductisme del nord d’Amèrica ha rebut l’acusació de presentar la gent com si es tractés de màquines que se sotmeten a estímuls externs concrets i que hi reaccionen.

 

Ara bé, els psicòlegs humanistes van proposar diverses idees relacionades amb els processos mentals en què destaca la llibertat dels individus quan es tracta de guiar les seves vides. Per a aquests psicòlegs, els factors ambientals i els biològics no determinen el comportament de les persones ni les empenyen a actuar de determinada manera. Aquí es veu que no eren deterministes.

 

Carl Rogers, més concretament, pensava que cadascú desenvolupa la seva personalitat en funció de la manera que té d’acostar-se a les seves metes, o d’allunyar-se’n.

 

Dins de la psicologia humanista, la idea del desenvolupament personal i de la manera de les persones de lluitar per esdevenir qui volen ser constitueix un pilar fonamental. Per a Carl Rogers, a més, té una rellevància particular, perquè pensa que la forma de ser i el caràcter dels individus es forma per mitjà del desenvolupament personal.

 

La teoria de la personalitat altament funcional de la mà de Carl Rogers

Rogers planteja que la personalitat de les persones es pot analitzar en funció de la forma que té d’assemblar-se o no a viure i ser com una persona altament funcional.

 

Els individus altament funcionals viuen un procés d’actualització constant. Això vol dir que busquen de manera recurrent ajustar-se al màxim a les seves metes i objectius. Es tracta d’un procés de desenvolupament personal que es produeix en el present, i per això funciona contínuament.

 

Així doncs, Rogers considera que la personalitat dels individus altament funcionals constitueix un marc dins del qual flueix una forma de viure en temps real que, de manera constant, s’adapta a les circumstàncies.

 

Quins són els trets que caracteritzen les persones altament funcionals?

Carl Rogers considera que els trets de la personalitat característics de les persones altament funcionals es defineixen en funció de cinc característiques:

 

1. Una obertura cap a l’experiència

Rogers considera que la personalitat dels individus altament funcionals es troba oberta a l’experiència en sentit extens. No es posen a la defensiva davant de persones desconegudes, per exemple, sinó que s’estimen més explorar possibilitats noves.

 

Per aquesta raó, aquesta mena de personalitat es caracteritza per una acceptació de les emocions que es vinculen amb allò que es viu, per no evitar les «emocions negatives» i per adoptar comportaments receptius en les situacions que no mostren un perill evident.

 

2. Una manera de viure existencial

Aquest tret es pot relacionar amb la propensió a assumir que el sentit de tot allò que vivim li hem de conferir nosaltres mateixos, per mitjà d’un procés creador de significat. Així, deixem que la forma que tenim de viure el nostre dia a dia tingui creativitat i espontaneïtat, sense que tot allò que es percebi hagi d’encaixar obligatòriament dins d’uns esquemes que s’han concebut prèviament.

 

Rogers pensa que l’estil de vida que es vincula amb aquesta personalitat es caracteritza sobretot per una evitació de la propensió a prejutjar

 

El present es viu de manera plena, i no s’analitza com si s’hagués d’explicar exclusivament a través de les vivències que hem viscut.

 

3. Una autoconfiança

Carl Rogers considera que viure lliurement implica refiar-se del criteri i la manera de decidir propis, per damunt de qualsevol referent que puguem tenir. Com que no hi ha ningú que conegui més bé que nosaltres mateixos la manera que tenim de viure, no tendim a basar-nos en codis comportamentals que ens hagin vingut imposats des d’alguna instància de l’exterior.

L'autoconfiança caracteritza les persones altament funcionals | Psicología y Mente

 

4. La creativitat

Com que els individus altament funcionals tal com els defineix Rogers no s’ajusten a les convencions ni als dogmes, miren més enllà de tot allò que es pot considerar «normal i corrent». Això implica que tinguin un conjunt de bases idònies per tal de desenvolupar la creativitat.

 

5. Una llibertat per escollir

Les persones altament funcionals, segons Rogers, tenen una forma de ser innovadora i creativa que els permet trobar opcions de comportament noves on semblava que gairebé no n’hi havia. Això és un signe ben clar del caràcter inconformista d’aquesta gent, que pot arribar a resoldre paradoxes dins de les quals es contradiuen —de manera aparent— totes aquelles opcions que pensem que hi ha.

 

6. Una actitud constructiva

Aquesta mena d’individus demostren una capacitat molt gran a l’hora de respondre equilibradament a qualsevol necessitat. D’aquesta forma, s’aprofiten les crisis com a noves oportunitats per tal de reforçar el propi benestar.

 

7. El desenvolupament personal, al centre de tot

El motor dels individus altament funcionals és el desenvolupament personal, que constitueix un procés de canvi constant on no s’arriba a assolir mai una meta final definitiva, sinó que les etapes van canviant.

 

Observacions i crítiques a la teoria de la personalitat

Les definicions i característiques que fa servir Rogers a l’hora de definir els individus altament funcionals són ambigües i abstractes, perquè si s’ajustés a determinats conceptes rígids no seria conseqüent amb la seva idea que diu que les personalitats fonamentades en el desenvolupament personal i l’autoactualització fugen de les convencions i flueixen d’una manera constant.

 

Ara bé, això també ha fet que el critiquin molt: de fet, i a través de l’efecte Forer, gairebé tothom es pot sentir identificat amb les característiques dels individus altament funcionals. Només cadascú pot veure fins a quin punt aquests trets, si ens serveixen de referència, poden ser inspiradors o útils.