TENS TELEGRAM?

☀️ Cada dia la previsió al teu mòbil. Apunta't gratis clicant aquí!

Primer cas de febre del Nil detectat a Catalunya

El virus ha estat detectat en un cavall malalt d’una hípica de Vilanova i la Geltrú, per aquesta raó, la Generalitat ha activat el nivell 2 de vigilància de malalties transmeses per mosquits
Primer cas de febre del Nil detectat a Catalunya, en un cavall malalt a Vilanova i la Geltrú | Arxiu

 

Detectat el primer cas de febre del Nil a Catalunya. Segons ‘El País’, han detectat el primer cas d’aquesta malaltia en un cavall d’una hípica de Vilanova i la Geltrú, al Garraf. Per aquesta raó, la Generalitat de Catalunya ha activat el nivell 2 de vigilància de malalties transmeses per mosquits. El virus de la febre del Nil occidental circula de forma natural entre les aus i els mosquits, però és el primer cop que ha saltat a una espècie diferent a Catalunya. D’aquesta manera s’ha confirmat l’augment, en comparació a anteriors temporades, dels casos de malaltia per aquest virus a Europa.

 

Durant el passat any ja es va detectar el virus de la febre del Nil en un ocell a Lleida, tanmateix el cas d’aquest any ha estat el primer cop que aquesta malaltia ha passat a altres espècies. Cal tenir en compte que, segons han alertat des de l’Institut Nacional de Recerca i Tecnologia Agrària i Alimentària, els cavalls i els humans són les espècies amb més vulnerabilitat davant la transmissió de virus a través de picades de mosquit.

 

Què és la febre del Nil?

És una malaltia infecciosa que la causa el virus del Nil Occidental, un tipus de Flavivirus del grup de l’encefalitis japonesa que té el seu origen a l’Àfrica subsahariana i va ser aïllat per primera vegada l’any 1937 a Uganda. Però, amb el temps, el van anar aïllant en aus, mosquits i mamífers en diferents països d’Àfrica, l’Índia i d’Europa.

 

A partir d’una picada de mosquit infectat per aquest virus, normalment del gènere Culex, es pot transmetre a les persones. Generalment la transmissió de la febre del Nil depèn del cicle biològic i de la densitat poblacional dels mosquits, en els mesos freds, per exemple, desapareixen els mosquits i així s’atura la transmissió una temporada. Els mamífers, com els èquids i els humans, són hostes terminals d’aquest virus, ja que no contribueixen a perpetuar el seu cicle biològic.

 

El 80% de les infeccions pel virus del Nil occidental en humans no presenten símptomes i menys de l’1% de tots els casos són greus, provocant meningitis o encefalitis, i normalment es presenten en persones que tenen més de 50 anys.

 

Els mosquits infectats poden transmetre el virus del Nil occidental a humans i cavalls | Laia Solanellas

 

Afectació a Europa i Catalunya

Des de principi d’any, fins al 27 de setembre, a la Unió Europea s’han registrat gairebé 1.300 casos de febre del Nil en humans. Els països amb més afectació han estat Itàlia, amb 495 casos, i Grècia, amb 261, i els de menys, Bulgària i Eslovènia, amb cinc i tres casos, respectivament. A més, en països veïns com Sèrbia, Israel i Kosovo s’han detectat 404 casos. Tanmateix, hi ha hagut 124 defuncions causades per aquest virus, 36 a Itàlia, 30 a Romania, 29 a Sèrbia, 26 a Grècia i una a Bulgària, Hongria i Kosovo.

 

Pel que fa al nostre territori, no s’ha registrat cap cas en humans ni en èquids, tot i que a Madrid sí que s’ha detectat un cas en una persona, però importat des de Romania. No obstant això, i tenint en compte el primer cas d’un èquid infectat a Catalunya, es veu un clar augment en el nombre de casos comparant les dades del que portem d’any amb les d’anys anteriors. Per tant, hi ha un elevat nivell de circulació del virus del Nil occidental en els països afectats que podria provocar un augment dels casos.

 

Un estudi de la Universitat de Washington de San Luis, Misuri, publicat fa uns mesos a la revista 'Science Translational Medicine' va alertar que el virus del Nil occidental podria danyar els fetus de les embarassades i causar avortaments inesperats. Tot i que  «no se sap amb certesa» fins a quin punt afecta realment a les embarassades, segons va explicar Jonathan Miner, el principal responsable d'aquesta investigació. 

Comentaris