rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

La clamídia, una malaltia de transmissió sexual molt habitual

Les relacions íntimes sense fer servir protecció són la principal causa del contagi d'aquesta infecció
Cada any, es produeixen molts contagis de clamídia | Cedida

 

Tot i que la ciència avança i que s'han fet moltes campanyes destinades a prevenir el contagi de les malalties de transmissió sexual o MTS, actualment es constata un augment dels contagis d'aquesta mena d'afeccions. Segurament, els mites sobre les MTS i la pèrdua de respecte a la sida són dos dels factors principals d'aquest augment.

 

Cada any, la clamídia constitueix una de les malalties que origina més contagis. Es tracta d'una infecció que poden patir dones i homes i hi ha la possibilitat que sigui asimptomàtica, cosa molt perillosa. A continuació, parlarem de què és exactament la clamídia i de les seves causes, símptomes i possibles tractaments.

 

En què consisteix exactament la clamídia?

El bacteri 'Chlamydia trachomatis' és el responsable de la clamídia, una infecció que es classifica dins de les MTS o malalties de transmissió sexual i que és una de les més habituals del planeta. Una de les principals causes de la seva expansió és que molts dels infectats pel bacteri no presenten cap símptoma visible i, per aquest motiu, no prenen les precaucions que haurien d'adoptar.

 

És normal que els primers símptomes es mostrin després d'algunes setmanes d'haver-se produït la infecció. Tot i que dones i homes presenten símptomes de clamídia ben diferents, els seus trets més característics són les secrecions del penis i la vagina, a més de la cremor durant la micció. Igualment, és freqüent que es presentin altres símptomes que detallarem una mica més endavant.

 

La clamídia, en el cas de les dones, es pot disseminar cap a la zona del tracte genital superior i acabar originant embaràs ectòpic, malaltia inflamatòria pelviana o, en els casos més greus, infertilitat. Igualment, podria arribar a estendre's fins al sistema ocular i, si aquest fet es produeix repetidament i no es tracta, pot arribar a originar ceguera o tracoma.

 

Per evitar els contagis de la clamídia, destaquen sobretot les mesures de prevenció centrades a fer servir el preservatiu i a evitar les relacions sexuals quan hi hagi infecció i fins que passi un temps després que s'acabi el tractament.

 

Afortunadament, hi ha antibiòtics concrets que permeten curar-se d'aquesta infecció. A banda d'això, s'aconsella que, tot i que no hi hagi símptomes visibles de la infecció, les parelles sexuals dels afectats també rebin tractament, perquè podria ser que s'haguessin contagiat però que encara no s'hagués presentat cap símptoma.

 

Per últim, cal destacar que els individus que tinguin clamídia o que n'hagin tingut en algun moment hauran de fer-se proves diagnòstiques per descartar patir altres MTS com ara la sífilis, el VIH o la gonorrea, perquè la clamídia fa que s'incrementi el risc de patir-ne.

 

 

Quina és la seva simptomatologia?

Malgrat que molts dels afectats per clamídia no mostren cap símptoma de la malaltia, els símptomes poden arribar a mostrar-se fins als 5 o 10 dies posteriors al contagi de l'afecció. Igualment, com hem dit una mica abans, els seus símptomes poden variar molt en funció de si s'és una dona o un home. 

 

Els signes i símptomes més habituals de la clamídia són els següents:

 

Símptomes de la clamídia en el cas de les dones

La clamídia es pot fer visible de maneres diverses en el cas de les dones, amb símptomes com ara:

 

  • Mal a la zona de l'abdomen

  • Febre

  • Augment del flux vaginal, que pot fer mala olor i ser de color groguenc

  • Sagnat entre les regles

  • Cremor i/o incomoditat durant la micció

  • Inflor al voltant de la zona anal i de la vagina

  • Relacions sexuals doloroses i/o sagnat posterior al coit

 

 

Signes visibles de la clamídia en el cas dels homes

En el cas dels homes, en canvi, els signes més habituals són:

 

  • Sensibilitat i inflor a la zona dels testicles

  • Mal i cremor durant la micció

  • Secreció d'una substància lletosa, aquosa o de pus a través del penis

 

Què origina la clamídia i com es transmet?

Tal com hem explicat al començament de l'article, el bacteri 'Chlamydia trachomatis' és el responsable de la infecció de la clamídia. Es tracta de la malaltia de transmissió sexual amb un origen bacterià més habitual del planeta, i podria tenir efectes perjudicials en òrgans com ara la vagina i el penis, tot i que també la gola, els ulls, el sistema reproductiu i l'anus.

 

La via de transmissió més important de la clamídia és el contacte sexual desprotegit per via genital, anal o bé oral. Igualment, les dones embarassades també poden transmetre la infecció als seus nadons quan donen a llum, cosa que pot originar complicacions per al nounat en forma de pneumònia.

 

Com que aproximadament el 70% dels infectats per clamídia no presenten cap símptoma de la infecció, és molt fàcil que acabin transmetent-la a les seves parelles sexuals de manera inconscient.

 

Aquesta infecció es transmet d'un individu a l'altre a través d'un contacte directe entre l'individu infectat i l'individu sa. Per aquesta raó, es tracta d'una malaltia que no es pot transmetre ni a través del contacte amb una superfície que faci servir l'individu portador ni per via aèria.

Les relacions sexuals directes en les quals no s'utilitza protecció constitueixen la manera més freqüent de transmetre la clamídia  | Cedida
 

Es pot tractar?

És essencial que els individus que tenen clamídia es tractin, fins i tot si no pateixen cap dels símptomes de la malaltia. Si no es tracta, l'afecció pot acabar derivant en complicacions greus com ara problemes oculars, uretritis, infertilitat o embaràs ectòpic.

 

Avui en dia, la clamídia es pot tractar a través d'antibiòtics concrets. És recomanable que l'individu afectat torni a fer-se una prova diagnòstica uns 3 o 4 mesos després d'haver començat el tractament per tal d'assegurar-se que ja no queda cap rastre de la patologia.

 

Dins dels tractaments farmacològics que s'utilitzen per tal de tractar la clamídia, hi trobem:

 

  • Levofloxacina

  • Doxiciclina

  • Azitromicina, quan la dona està esperant un fill

  • Eritromicina

 

El pacient, en determinats casos, podria patir diversos efectes secundaris vinculats amb els antibiòtics, com ara nàusees, diarrea, mal d'estómac i problemes gastrointestinals. Ara bé, es tracta de símptomes secundaris que normalment desapareixen a mesura que va passant el temps i que no són gaire intensos. 

 

En funció dels resultats que apareguin a les proves diagnòstiques que es fan servir per tal de determinar que una persona pateix clamídia, podria ser que a l'individu també se li administri un tractament de caire preventiu per a la gonorrea, perquè és freqüent que la presència d'un dels bacteris fomenti la de l'altre.

 

De quina manera es pot prevenir la clamídia?

De la mateixa manera que passa amb altres MTS, la prevenció de la transmissió de la clamídia es pot dur a terme de diverses maneres. Entre altres, la clamídia es pot prevenir amb:

 

  • Proves diagnòstiques efectuades de manera habitual

  • L'ús del preservatiu en el coit

  • L'ús del preservatiu o d'alguna altra barrera o dic dental quan es manté sexe oral

 

Els individus afectats per aquesta infecció, per tal de no encomanar-la a algú altre, han de prescindir de les relacions sexuals fins haver acabat el seu tractament i, per tal d'estar segurs del tot que no la transmeten, és millor esperar uns 7-10 dies després d'haver-lo acabat.

 

 

Referències bibliogràfiques:

  • Fairley, C. K., Gurrin, L., Walker, J. i Hocking, J. S. (2007). Doctor, How Long Has My Chlamydia Been There? Answer: Years. Sexually Transmitted Diseases, 34(9): 727–728.

  • Wagenlehner, F. M., Naber, K. G. i Weidner, W. (2006). Chlamydial infections and prostatitis in men. BJU International, 97(4): 687–690.