rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

VOTA A L'ENQUESTA

Quin partit triaràs el 28-A?

Característiques de la libido o desig sexual i com potenciar-la

Té a veure amb molts elements, tant a nivell fisiològic com psicològic, però també socioculturals
Hi ha moltes cultures en què la libido s'ha mirat de potenciar a través de substàncies i rituals afrodisíacs | Cedida
 

Ben sovint, el mot libido es refereix al desig sexual. Aquesta energia es desenvolupa tant en el si de la nostra cultura com de la nostra pròpia biologia, i té antecedents que la vinculen a la teoria psicosexual del cèlebre Sigmund Freud. Ara bé, avui en dia es fa servir a nivell mèdic per tal de tractar la disfunció de tipus sexual.

 

Tot seguit, observarem de prop en què consisteix la libido —com es defineix als textos especialitzats i als diccionaris— i diverses maneres que existeixen per tal d'incrementar el desig de tipus sexual. 

 

En què consisteix exactament la libido?

El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix la libido com el desig de plaer sexual, que alguns autors consideren l'arrel i l'impuls de l'activitat a nivell psíquic. Ara bé, cal que distingim aquest fenomen amb el de «livedo reticularis», que consisteix en un trastorn de les extremitats originat pels espasmes als vasos sanguinis.

 

L'Enciclopèdia de Psicologia i Religió del 2016 que edita Springer ens en proporciona una altra definició: ens parla de la libido com un terme que es fa servir de manera recurrent en l'àmbit de la psicologia psicoanalítica per referir-se a l'energia sexual essencial per al cos humà i manifestada com un instint o un impuls de tipus sexual. Això, en darrera instància, és beneficiós per al foment de la reproducció de la nostra espècie. 

 

Així doncs, quan definim la libido relacionem el concepte inevitablement amb teories de tipus psicològic que fan referència al pensament dels individus així com al seu comportament, en especial vinculat amb l'activitat de tipus sexual. 

 

L'augment o la disminució de la libido, en aquesta direcció, es pot vincular en alguns casos amb el fet de segregar hormones com ara la testosterona, o amb l'activitat de determinats neurotransmissors com ara la serotonina.

 

Tot i que aquest terme va aparèixer en el llenguatge especialitzat, ha adquirit importància en el llenguatge de tipus col·loquial. De manera general, es refereix a l'interès que desenvolupem els individus cap a l'excitació sexual de classes diverses, i de quina manera això pot —o no— afectar els nostres vincles de tipus afectiu i sexual. 

 

 

La teoria psicosexual de Freud i els orígens d'aquest concepte

El doctor A. Moll va ser la primera persona que va emprar el concepte de «libido», en concret l'any 1898, en un text que va escriure al voltant de la sexualitat i la fisiologia. Uns anys després, Sigmund Freud el va reprendre i, de fet, se li atribueix el desenvolupament principal de la teoria de la libido. 

 

Per a la psicoanàlisi, la teoria de la libido constitueix un dels termes que conforma la teoria del desenvolupament psicosexual i també la teoria dels instints. En concret, dins de la perspectiva de Freud, la libido es refereix a la manifestació de tipus dinàmic de la sexualitat.

 

Igualment, constitueix la font de l'energia de la ment i pot fluir cap a qualsevol persona, cosa o vincle que tingui la nostra atenció. Per aquesta raó, Freud afirmava que la libido s'encarrega d'establir el vincle de tipus psíquic que tenim amb els objectes, tant a nivell de la realitat com de la fantasia.

 

Parla de l'activitat creativa, per exemple, com un mètode per tal de fer una sublimació de la libido. Dit d'una altra manera, seria un mètode per donar un sentit prudent a nivell social a la nostra energia sexual, un sentit que no se surti dels propòsits dels grups i les institucions de què formem part.

 

De fet, la teoria psicoanalítica que es basa en la perspectiva de Freud considera que aquesta descàrrega de la nostra energia de tipus sexual és l'origen de la civilització en si mateixa i de l'estructuració psíquica.

 

La libido dins de les disciplines mèdiques

La libido, entre altres coses, pot tenir una evolució com a desig sexual, amb la fixació de l'energia cap als vincles sexuals-afectius i les persones, i pel que fa a la disfunció o la funció. Així ho van desenvolupar al llarg de la segona meitat del segle XX diversos psicòlegs i metges d'especialitats diverses com ara neuròlegs o fisiòlegs.

 

Els neuròlegs, de fet, no fan servir el mot libido en un sentit psicoanalític sinó que l'empren en un sentit de desig sexual que inclou tant l'activitat orgànica com les motivacions o els processos que tenen un origen de tipus psicològic. A partir d'aquest moment, es va dur a terme el desenvolupament de teories al voltant dels cicles de la resposta sexual, en què el curs del desig podia ser patològic.

 

A banda, durant aquesta època es va començar a fer una descripció dels trastorns de tipus sexual, entre els quals podem trobar la disfunció sexual, que es contempla com una alteració del desig a nivell sexual i de les modificacions a nivell psicofisiològic que es vincularien amb el cicle de la resposta de caire sexual. 

 

En aquest context concret, la libido es pot relacionar amb estats de la ment que s'inhibeixen o es reflecteixen durant l'activació del comportament de tipus sexual. En ella, s'inclouen les maneres diferents a través de les quals els individus poden prendre part en una relació sexual de la forma que volen. Igualment, pot tenir una mateixa actuació tant en el cas de les dones com en el dels homes, tot i que no és necessari.

Dins de la relació de parella, el desig sexual constitueix una experiència totalment subjectiva que pot ser-hi o no | Cedida 
 

Les 5 millors maneres per potenciar la libido

Quan el concepte de libido o desig sexual es va tornar popular dins de les disciplines de tipus mèdic, va acabar esdevenint una habilitat o atribut que es pot augmentar, disminuir o desenvolupar en funció del context i de les necessitats de les persones. 

 

Per tant, s'ha produït el desenvolupament de diverses opcions farmacològiques i tècniques amb l'objectiu de reforçar la potència sexual o la libido. Tot seguit, veurem les 5 formes més populars de fer-ho.

 

 

1. Els afrodisíacs

Es tracta d'unes substàncies que tenen la facultat d'incrementar la libido o desig sexual, el plaer o bé la potència en aquest sentit. S'han fet servir al llarg de molts anys en cultures ben diverses per tal de gratificar els sentits de les persones.

 

I com es du a terme aquesta gratificació? Doncs per mitjà del menjar, la música o les olors. La hipòtesi que es contempla és que aquesta gratificació podria contribuir a incrementar l'experiència sexual, perquè l'actuació es produeix al sistema nerviós central per mitjà de l'alteració de neurotransmissors com ara la serotonina o concentrant hormones diferents.

 

Entre tots els afrodisíacs que existeixen, alguns dels que gaudeixen de més popularitat són els mol·luscs, el gingebre, l'oli de nap, l'extracte de la 'salvia pratensis', l'ambreïna —que és una secreció intestinal produïda per les balenes—, la pell dels amfibis de la classe 'bufo' i les llavors i la fulla de la 'buglossoides arvensis', entre altres. Se n'han investigat els efectes a nivell científic en humans i en animals, tot i que molt més en els segons.

 

 

2. La medicació

És possible que el fàrmac que més es vinculi amb la libido sigui el sildenafil, conegut popularment com a 'viagra'. Tot i que resulta profitós per tractar la disfunció de tipus erèctil, no augmenta necessàriament el desig de caire sexual.

 

Contribueix a millorar la resposta fisiològica que es produeix en l'erecció, però no necessàriament ajuda a millorar la percepció al voltant de l'excitació sexual a nivell psicològic. Igualment, al llarg de la història s'ha destinat a la sexualitat masculina.

 

En el cas de les dones, especialment, s'han fet servir teràpies de tipus hormonal a base de pegats de testosterona o Intrinsa, que és la nomenclatura més habitual que té a nivell comercial, perquè diversos estudis s'han encarregat d'explorar la libido de les dones i la falta d'andrògens.

 

Ara bé, no hi ha consens al voltant del vincle directe entre aquesta hormona i el desig sexual i, per aquesta raó, no hi ha consens pel que fa a la seva eficàcia.

 

3. La psicoteràpia

Avui en dia, trobem que hi ha un gran nombre d'opcions de psicoteràpia que duen a terme experts en sexologia. Aquesta disciplina s'encarrega de l'estudi de la sexualitat humana i inclou tant el comportament sexual com les manifestacions que se'n fan.

 

Com que la psicoteràpia tracta les inquietuds personals a partir d'enfocaments psicològics i fisiològics, pot resultar de gran utilitat per tal de trobar els motius pels quals ha baixat la libido i per tal de tractar aquesta problemàtica.

 

Igualment, es tracta d'una opció rellevant perquè, de vegades, aquesta baixada es pot vincular amb l'activitat orgànica però, en algunes altres ocasions, es pot vincular amb l'activitat de tipus psicològic, cosa que pot resultar molt important per tractar-la.

El desig sexual no només es vincula amb l'activitat de tipus fisiològic: també té a veure amb l'autonomia al voltant de la sexualitat pròpia | Cedida
 

4. La millora de la salut i l'estil de vida

Si tenim en compte que la sexualitat té una gran rellevància per al desenvolupament vital de les persones, cal que duguem a terme una anàlisi de l'estil de vida que es desplega al voltant seu. 

 

Com a exemple d'això, podem remarcar que un un estudi al voltant del vincle que hi ha entre la disminució de la libido i els trastorns vinculats amb el son afirma que, en el cas dels homes, la disminució de la libido es pot vincular amb el trastorn de l'apnea obstructiva del son, que té efectes rellevants pel que fa a la qualitat del son i pot originar depressió i ansietat, cosa que també estaria lligada amb la reducció de la libido.

 

5. El coneixement del nostre cos

Per tal d'augmentar la libido, també hi ha l'opció de tenir cura del nostre cos, així com conèixer-lo i explorar-lo. Aquest fet pot resultar d'utilitat perquè el rerefons de la libido baixa a nivell psicològic sovint rau en la rutina, la manca d'autonomia pel que fa a la sexualitat pròpia i la manca d'informació al voltant del nostre plaer i la nostra pròpia anatomia.

 

En aquesta direcció, podem augmentar la nostra libido si coneixem el nostre cos, les coses que ens agraden i les que no i els ritmes que tenim pel que fa a l'activitat sexual.

 

 

Referències bibliogràfiques:

 

Notícia de 'Viviendo La Salud': ¿Qué es la libido? Definición y cómo aumentar el deseo sexual