Les 15 conductes dels pares tòxics que els fills no suporten

Descobreix les característiques d’alguns progenitors que, en educar els seus infants, se salten qualsevol llei de la lògica
Algunes actituds dels progenitors poden causar molt mal als fills | Psicología y Mente

 

Hi ha molts progenitors que ho donen tot pels seus infants i que fan tot allò que poden per al seu benestar. Ara bé, fins i tot aquests pares que tenen molt bones intencions poden equivocar-se i comportar-se d’una manera que afecti negativament el benestar i el desenvolupament dels fills.

 

Els comportaments tòxics d’alguns pares

Alguns pares, a més —i per desgràcia—, van molt més enllà de les equivocacions simples i posen en pràctica uns patrons de conducta que afecten de manera negativa el creixement i la salut emocional dels seus infants. De fet, la figura paterna pot condicionar en gran mesura el futur dels seus fills i, juntament amb la mare, constitueix l’agent educatiu més rellevant per als nens.

 

Hi ha pares que són tòxics? I, si és així, com poden afectar els seus comportaments i estils educatius perjudicials les ments fràgils dels infants? A banda, també ens hem de preguntar: quins són els comportaments negatius dels progenitors cap als fills? Quines són les actituds tòxiques dels progenitors? Tot seguit, et presentem els 15 trets més recurrents en els pares tòxics.

 

1. Exigeixen massa als fills

Alguns progenitors exigeixen massa als seus infants i són incapaços de tolerar-ne els fracassos. Són persones molt crítiques i massa perfeccionistes que volen que els seus nens siguin perfectes i no cometin errors, i creuen que per assolir això cal que els recordin tots els errors que van cometent de manera continuada.

 

Aquesta actitud pot fer que els fills en un futur tinguin molts problemes i, a vegades, pot causar-los un dany emocional i psicològic molt difícil de superar. Entre altres, els motius que poden originar aquest comportament poden ser comptar amb una personalitat molt perfeccionista, sentir-se inferior o tenir un amor propi baix.

 

2. Els manipulen

Encara que molts progenitors es portin de manera exemplar davant dels seus infants, n’hi ha alguns que són manipuladors —en siguin conscients o no— i que amb aquesta actitud perjudiquen seriosament els seus descendents perquè a vegades no en poden escapar. Igualment, sovint es comporten així amb altres persones i, per això, els fills d’altres també poden arribar a patir a causa d’aquesta actitud.

 

Els individus manipuladors poden detectar fàcilment els punts febles dels altres i dur-los sigil·losament al seu terreny. A banda, sovint no s’aturen fins que no assoleixen els objectius que persegueixen, és freqüent que necessitin controlar-ho tot i molts cops són persones insaciables.

 

3. Tenen una personalitat autoritària, poc tolerant i intransigent

Quan un pare és autoritari, obliga els seus infants a portar-se d’una forma concreta sense pensar en què senten o necessiten. A més, tenen un caràcter inflexible i intolerant, i fan que els seus fills se sentin malament. Fins i tot, poden arribar a mostrar-se agressius quan aquests últims no tenen l’actitud que ells volen. Tots aquests trets impliquen també que sovint actuïn amb desproporció i que treguin moltes coses fora de context.

 

Aquesta mena de persones  no es comuniquen gaire amb els seus descendents i miren de fer que siguin obedients i dependents. Com que no demostren gaire afecte, els seus infants moltes vegades esdevenen persones poc espontànies o jovials.

 

4. Duen a terme maltractaments psicològics i físics

Encara que molts no puguem creure’ns que alguns pares maltracten els seus descendents, hi ha casos que ho confirmen. N’hi ha que recorren a la violència a nivell físic en instants concrets, i d’altres que la fan servir de manera més habitual. D’altres, en canvi, recorren més aviat a la violència psicològica: insulten i diuen les coses de molt males maneres.  

 

Els progenitors que maltracten els seus fills fan que aquests acabin tenint problemes greus d’autoestima i els originen uns danys que normalment costa molt fer desaparèixer de la ment de les persones.

 

Els nens poden passar-ho molt malament i veure's condicionats per les actituds tòxiques dels seus pares | Psicología y Mente

 

5. Critiquen excessivament

Hem parlat dels pares exigents en excés però, a banda, també hi ha pares crítics en excés. Aquesta mena de persones solen elogiar els infants de manera molt poc freqüent i sovint no s’adonen que amb la seva actitud plena de retrets faran que el mal comportament que miren de resoldre s’intensifiqui. Les crítiques impliquen judicis, condemnes i censures, i els infants que són víctimes d’aquesta actitud sovint reaccionen a la defensiva i contesten d’una manera desconfiada i molt hostil.

 

6. Donen poc afecte

Als infants els cal sentir que els seus progenitors senten afecte per ells, sobretot quan tenen sentiments de solitud. El caliu de la llar pot contribuir a fer passar millor els moments dolents, i estableix uns lligams afectius que els nens acaben aprenent. Per això, els models de família que no estan fonamentats en la confiança i l’afecte poden originar problemes seriosos en les futures relacions interpersonals dels infants.

 

 

7. Es comuniquen poc

La comunicació pot fer que s’evitin una gran quantitat de conflictes i, per això, constitueix un element fonamental en les relacions interpersonals. Ara bé, en el cas concret del vincle progenitor-fill resulta encara més rellevant perquè fa que el nen senti que l’estimen i resulta imprescindible per educar-lo correctament.  

 

Els pares que es comuniquen poc eludeixen les converses amb els seus descendents i passen per alt les necessitats d’aquests. Cal remarcar, de fet, que els progenitors no només haurien de tenir en compte les coses que diuen, la manera i el moment en què les diuen, sinó que també haurien d’escoltar els seus fills de manera activa.

 

8. Responsabilitzen els seus infants dels propis errors o frustracions

Hi ha pares que no es troben a gust amb l’existència que duen, com ara quan senten que han fracassat a nivell laboral. Per aquesta raó, poden tenir un amor propi baix i semblar tan impacients com irritables. A banda, és possible que, de manera errònia, projectin els propis fracassos en els altres, sobretot en els éssers més propers —com en el cas dels seus infants.

 

9. Projecten somnis o fantasies en els seus nens

Si alguns pares culpen els propis fills dels fracassos que han comès, d’altres projecten en els infants les expectatives o somnis que no han assolit. Per dir-ho d’una altra manera, volen que els seus nens tinguin l’existència i les experiències que ells volien tenir i no van poder. Un exemple d’això seria que els obliguessin a fer alguna cosa, com ara ballar o fer un esport concret, encara que els nens no s’ho passin bé fent-ho.

 

10. Protegeixen els fills en excés

Molts progenitors tenen ganes que els seus nens estiguin bé, i es preocupen perquè això sigui així. Ara bé, n’hi ha que transformen aquest comportament en una conducta absolutament tòxica, com en els casos en què no els deixen anar d’excursió en bicicleta amb amics seus perquè tenen por que pateixin un accident. Aquestes conductes causen una gran inseguretat en els fills, que també esdevenen dependents i tenen problemes per gaudir de la seva pròpia vida.

 

11. Rebutgen les amistats dels fills

És molt freqüent que els pares tòxics es neguin a acceptar les amistats dels seus descendents perquè tenen unes expectatives concretes de les persones que els convenen i les que no, per motius diversos com ara la presència de tatuatges, la manca d’estudis o perquè no tenen la personalitat que creuen més adequada per als seus fills. Sigui com sigui, els progenitors haurien de permetre que els seus fills visquessin la seva pròpia vida.

 

12. Dissenyen la carrera professional que han de seguir els fills

La fixació d’alguns progenitors perquè els seus infants visquin com ells volen pot dur-los a triar els estudis que han de fer els seus fills segons els seus propis gustos. Un exemple d’això serien les persones que tenen talent i passió per l’art però que acaben estudiant una altra carrera com Dret o Medicina per dedicar-se a un ofici que no els fa tanta il·lusió —o gens. Tothom ha de buscar fer realitat les seves expectatives i somnis, i no satisfer les expectatives que tenen els seus pares.

 

13. No són gens altruistes

Tothom ha tingut al davant alguna vegada un individu poc o gens altruista, però la cosa es complica quan les actituds egocèntriques estan presents en els progenitors. Els pares que no són gens altruistes pensen únicament en ells i fan molt de mal als seus fills, perquè sovint senten que no els estimen.

Els nens necessiten ser estimats i progenitors altruistes | Psicología y Mente

 

14. No representen un bon model

Els pares constitueixen el model més transcendental per als infants, perquè es veuen reflectits en ells i sovint en reprodueixen els costums, hàbits i actituds. Si els progenitors no proporcionen un bon exemple i constitueixen un mal model, els infants poden acabar comportant-se de manera negativa. No cal dir, a més, que en algunes situacions poden patir un gran dany emocional, com ara en el cas dels pares alcohòlics.

 

 

15. Prescindeixen d’ensenyar-los hàbits saludables

Com hem dit, els nens es veuen reflectits en els seus progenitors, però cal remarcar la importància que els pares eduquin els fills perquè aprenguin a adoptar hàbits saludables. Els progenitors amb un estil de vida poc saludable transmeten un missatge equivocat als fills, i això els pot comportar efectes nocius en la conducta.

 

A banda, quan els infants són molt petits, estan totalment a mercè dels progenitors. Si els pares no els alimenten com cal, poden acabar patint les repercussions negatives d’aquesta mena d’actituds. Un exemple d’això seria que patissin sobrepès a causa de l’estil de vida sedentari i dels mals costums alimentaris, heretats de la família.

 

De quina manera es pot evitar que es reprodueixi un estil parental nociu per als infants?

No hi ha una guia parental tancada ni definitiva, perquè cada nucli familiar disposa de diferents limitacions, circumstàncies i maneres d’actuar. Ara bé, hem de tenir clara la classe d’estil educatiu que es vol fomentar i ser coherents quan es tracta de transmetre un determinat estil d’educar i criar els altres.

 

En el cas que els pares acceptin una gran part de les actituds i límits que cal que traspassin als seus nens, i que acompanyin els petits amb calidesa i afecte, hi ha moltes més possibilitats que els conflictes no apareguin tan aviat i que, quan ho facin, no siguin tan intensos.

 

Comentaris