rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Els 5 consells per treure profit del llenguatge no verbal

T’ensenyem a dominar-lo
El llenguatge no verbal ens pot dir moltes coses sobre les persones | Cedida

 

Al voltant del llenguatge no verbal, s’han formulat innombrables mites i hi ha molt de desconeixement.

 

Tant la comunicació gestual com tot allò que som capaços de transmetre a través de la nostra expressió física és transcendental quan es tracta d’establir una comunicació amb les altres persones. Sorprenentment, els experts indiquen que el 80% d’allò que transmetem es vehicula a través de la via no verbal, i únicament hi ha un 20% que es relacioni explícitament amb allò que diem de manera verbal.

 

La rellevància de la comunicació no verbal, doncs, resulta evident. A més, cal tenir en compte que al llarg de molts anys una gran part de la comunicació establerta entre els homes es va fonamentar únicament en expressions, gestos i grunyits.

 

Podem millorar el llenguatge no verbal?

Per mitjà d’aquesta forma limitada d’intercanvi d’informació, les persones havien de poder entendre si les intencions de l’altre eren amistoses, si s’havien de preocupar per alguna cosa de manera immediata o si es podien aparellar amb algun membre de la seva tribu.  

 

L’augment significatiu d’investigacions científiques ha ajudat a copsar millor el rol que té el llenguatge no verbal, però de vegades també ha originat una perspectiva massa extremista pel que fa a la seva rellevància.

 

Així, en realitat, normalment no podem extreure conclusions d’un únic gest aïllat. Les hem d’integrar en un context i en un conjunt de senyals que aconsegueixin dotar l’expressió d’un significat autèntic.

 

Encara que la ciència al voltant del llenguatge corporal té una gran quantitat d’enigmes per resoldre, podries començar per observar aquests 5 conceptes que t’ajudaran a dominar la comunicació no verbal i a reforçar les habilitats socials.

 

1. Expressar els teus sentiments i sentir tot allò que expresses

La propiorecepció és un mecanisme fisiològic que instaura una via de doble sentit entre les pròpies emocions i el llenguatge corporal que fem servir. Per a les persones que saben treure’n partit, això té una gran quantitat d’avantatges.

 

Cada vegada que tens un sentiment o una emoció concrets, les neurones transmeten una ordre als músculs del teu cos per tal que es col·loquin d’una manera concreta. Per exemple, en el cas que experimentis inseguretat, et posaràs amb els braços creuats per mirar de fixar una barrera.

 

Tanmateix, hi ha determinades investigacions que han permès veure que igualment es pot produir la via oposada: si adoptes una postura d’inseguretat d’una manera conscient, el teu cervell es posarà a sentir aquesta emoció perquè percep aquest gest com un senyal que indica que s’hauria de sentir així.

 

Això no obstant, aquí també trobem una bona notícia: aquesta doble via es pot fer servir amb la finalitat de crear estats positius. Així, en el cas que mantinguis una postura de confiança, com ara les espatlles cap amunt i el cap ben alt, començaràs a notar relaxació i seguretat.  

 

2. Les parts més allunyades del cervell impliquen un menor control

Hi ha diversos estudis que afirmen que tant les mans com el tors i els braços són parts del cos que es poden controlar conscientment d’una manera relativament fàcil. Per aquesta raó, hi ha moltes persones que, a través del llenguatge no verbal, poden fingir que senten determinades emocions, però en realitat n’estan sentint d’altres.

 

Ara bé, tot sembla apuntar també al fet que, com més allunyades estan les parts del cos del sistema nerviós central, menys les podem controlar d’una manera conscient. Probablement estem parlant més aviat d’una qüestió de manca d’atenció i no tant de quelcom que tingui a veure amb la distància física, però sigui com sigui habitualment es té menys present la posició que mantenen les cames que no la que mostren els braços.

 

Podria ser interessant que, a banda de fixar-nos en el nostre llenguatge corporal de la part superior del nostre organisme, estiguem atents als peus de la persona amb qui parlem, perquè poden oferir informació ben interessant: els peus de la gent sovint apunten cap a les coses que els interessen —com ara l’altra persona o una via per escapar, entre altres—, i moltes vegades no els fem gens de cas.

 

3. La cara ens ho pot dir quasi tot

Sovint, les expressions facials també ens donen moltes pistes sobre l’estat anímic de la gent. Fins i tot, de fet, algunes teories han arribat a relacionar la personalitat de la gent amb els seus trets facials, com en el cas de la morfopsicologia.

 

Al llarg d’innombrables anys d’evolució, els humans hem hagut de tenir la capacitat de comunicar d’una manera precisa les nostres emocions per aconseguir sobreviure. En un context d’aquesta mena i, gràcies a la quantitat elevadíssima de músculs facials que existeixen, la cara ha esdevingut el mirall de l’ànima més fidedigne de tots.

 

Tot i que això es pot matisar molt, hi ha entre 4 i 6 emocions fonamentals que poden comunicar les microexpressions de la nostra cara: tristesa, alegria, sorpresa, por, fàstic i ira. Cadascuna d’elles implica uns músculs de la cara concrets, i les hem d’integrar a l’interior d’un context global per poder-hi incloure la resta del llenguatge del nostre organisme i, igualment, la comunicació per via oral.

 

En certa mesura, es poden fingir aquestes microexpressions facials amb l’objectiu d’amagar determinats sentiments, però resulta gairebé impossible poder controlar conscientment tots els músculs que hi estan implicats. Per aquesta raó, sempre queda alguna pista d’aquesta falsa microexpressió, com ara quan no s’eleven els ulls ni les galtes en les falses expressions de l’alegria.

La cara pot expressar moltíssimes emocions diferents | Psicología y Mente

 

4. Fer una imitació de la postura reforça la confiança

Diverses evidències científiques han demostrat que, quan dos individus s’avenen o passen molt de temps amb l’altre, tenen tendència a adoptar el mateix llenguatge corporal, sense ser-ne conscients. De fet, una gran part d’aquest efecte ve causat pel contagi emocional que originen les neurones mirall.

 

El fet d’imitar el llenguatge corporal d’algú constitueix una manera fàcil i senzilla d’establir-hi un lligam de confiança, tot i que s’hauria de fer acuradament per mirar que no sigui una cosa totalment evident.

 

Per tal d’arribar-ho a fer, cal que facis una selecció d’allò que imites: no reprodueixis gestos que no serien naturals per a tu, no els reprodueixis tot just després d’haver-los vist, i evita que tinguin la mateixa intensitat i amplitud. Igualment, pot resultar de gran ajuda mirar d’evitar dur a terme una reproducció de les expressions negatives per no contagiar-les, tot i que això, és clar, dependrà en funció de les situacions de cada cas.

 

Tot i que això pot semblar manipulatiu, si l’objectiu és honest no ho és. Molts individus que disposen de grans habilitats socials han aconseguit incorporar-ho d’una manera inconscient perquè el seu interlocutor pugui relaxar-se i obrir-se a unes converses amb una profunditat més àmplia.

 

5. El contacte que mantenim amb nosaltres mateixos ens pot aportar moltes dades

Una altra manera d’obtenir moltes dades a partir del llenguatge no verbal és a través de la mena de contacte que mantenim amb nosaltres mateixos.

 

Instintivament, els nens petits, quan no tenen ganes de veure una cosa, es cobreixen els ulls o, quan no els agrada gens allò que estan sentint, es tapen les orelles. Igualment, quan volen que l’altre calli solen tapar-se la boca amb l’ajuda d’un dit. Tots aquests gestos sovint perduren quan som adults, encara que amb menys força.

 

Si una persona es toca la boca, les orelles o els ulls, podria estar intentant bloquejar quelcom que no li agrada, d’una forma inconscient. Per tal d’evitar les males interpretacions —per exemple, que tingui picor als ulls—, també cal tenir en ment altres senyals que reforcin la conclusió en qüestió.

 

Per un altre cantó, si et toques a tu mateix fregant-te els braços o unint les mans, això podria ser un senyal que et cal suport, probablement com una herència del consol a través del contacte físic que rebíem a la infància per part dels nostres progenitors. Es tracta d’un senyal que et podria ajudar a intuir que una persona no es troba còmoda i necessita suport.