rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

VOTA A L'ENQUESTA

Quin partit triaràs el 28-A?

URGENT

Una dona de 37 anys, agredida i violada a Barcelona

Descobreix els 6 punts que diferencien la depressió de la tristesa

Quines semblances i diferències hi ha entre tots dos conceptes?
T'expliquem com es poden diferenciar els sentiments de tristesa de la depressió | Psicología y Mente

 

Aquests dos conceptes són diferents però també tenen moltes coses en comú i, per això, sovint es malinterpreten i s’arriben a confondre.

 

Per això, avui volem diferenciar els termes de depressió i tristesa, i aclarir-ne bé els seus significats. Les diferències que els distingeixen no només s’apliquen a l’expressió emocional de totes dues sensacions, sinó que també es relacionen en gran mesura amb les causes psicofisiològiques i psicològiques que les originen.

 

La confusió de la depressió i la tristesa pot resultar perjudicial

Són dos conceptes que es confonen molt, i per això els definirem i mirarem d’aclarir tots els dubtes més habituals que poden presentar-se sobre les diferències i les semblances que guarden.

Per a les persones que no tenen gaire formació sobre aquest camp, els símptomes i signes que generen la tristesa i la depressió poden no ser gaire fàcils de distingir. Afortunadament, tots els professionals de la salut mental som conscients del fet que, sobre la base de múltiples investigacions científiques, hi ha alguns signes i senyals d’índole diversa que poden ajudar-nos a diferenciar un estat de l’altre.

 

Per sintetitzar, podem enumerar un total de 6 punts essencials que poden ajudar-nos a saber si tenim al davant un individu que està trist o un individu que està afectat per un trastorn depressiu.

 

1. La depressió constitueix un trastorn psicològic

La persona que pateix la psicopatologia de la depressió experimenta determinats símptomes, per causes diverses: apatia, tristesa, angoixa, desesperació… Així doncs, la tristesa només constitueix una faceta de la depressió.

 

La tristesa constitueix un estat mental temporal, però la gent que experimenta un quadre depressiu té una sensació de neguit i malestar permanent. Per rebre el diagnòstic de depressió, l’individu ha de patir aquesta mena de quadres simptomatològics durant, com a mínim, mig any.

 

2. La tristesa es basa en un estat mental que és relativament temporal

Sentir tristesa és una cosa força normal i que en si no ens indica un trastorn mental concret. Senzillament, constitueix una reacció psicològica que es produeix quan ens fereix alguna cosa o quan ens enfrontem a determinades circumstàncies difícils que se’ns fan una muntanya. Així, resulta normal que aparegui la tristesa i el plor.

 

La tristesa constitueix una emoció humana més, i ni és dolenta ni ens ha de preocupar excessivament que durant uns quants dies una persona estigui trista. Podríem estar tristos si perdem un amic o un familiar proper, sentir tristesa si hem de renunciar a algun pla i, fins i tot, ens podem sentir d’aquesta manera sense que hi hagi un motiu aparent, potser a causa d’un canvi hormonal o d’un estat d’ànim baix d’un dia concret.

 

Així, una de les diferències principals que existeix entre la depressió i la tristesa és que aquesta última és esperable mentre que, en canvi, hi ha ben poques persones que acabin desenvolupant una depressió.

 

3. Les proves de neuroimatge mostren diferències en les persones amb depressió

Com veuràs en la imatge que et mostrem just a sota d’aquest punt, els individus que pateixen una depressió tenen algunes zones del seu cervell amb un nivell d’activació inferior al dels individus que estan sans. Si fem servir tècniques de neuroimatge diferents, podrem adonar-nos que el cervell depressiu pot diferenciar-se d’una manera clara del cervell sa.

 

Igualment, els nivells de serotonina resulten molt inferiors en els individus amb un quadre depressiu, i això té una clara influència en molts processos mentals. En canvi, un individu que estigui trist no viu cap canvi tan radical ni que duri tant en la seva activació del cervell.

El cervell de les persones deprimides mostra certes diferències | Psicología y Mente

 

4. L’abúlia: perdre força de voluntat

L’abúlia afecta els individus que tenen depressió, deixant-los incapacitats —de manera total o parcial— per fer front a la vida quotidiana. Fer gestions, anar a treballar o fer alguna compra esdevé una tasca impossible per als individus que presenten aquests quadres. 

 

Les persones que pateixen una depressió, en certa manera, veuen que no val la pena moure’s per res, i actuen de manera conseqüent amb aquest pensament. Els falta esma i iniciativa per dur a terme les coses més bàsiques, des del fet de pentinar-se fins al fet de sortir fora al carrer.

 

Tant l’abúlia com els diferents efectes que causa en la conducta de la gent que té depressió són coses que no s’escullen. L’origen d’aquestes manifestacions del comportament és el deteriorament del sistema immunològic i nerviós. A més, tant els individus amb depressió com els que simplement estan tristos poden patir abúlia. L’única diferència és que la gent amb depressió experimenta aquesta apatia durant setmanes i, fins i tot, durant mesos.

 

5. Els casos en què la tristesa va massa lluny

De vegades, si la tristesa dura molt de temps es pot arribar a transformar en depressió. L’individu afectat pot identificar-se perquè se li deteriora la qualitat de vida de tal manera que esdevé incapaç de dur a terme qualsevol tasca habitual, que està afectat sovint —es veu a través de l’aïllament i dels plors— i que el seu estat psicològic els limita en gran mesura.

 

Si es tracta d’una situació que dura molts mesos, l’individu probablement desenvoluparà un quadre depressiu. Per tant, la diferència que existeix entre la depressió i la tristesa, en part, és quantitativa. Ara bé, igualment existeix una diferència qualitativa entre tots dos conceptes: dins de la depressió sovint és molt difícil detectar el record o l’esdeveniment que causa el malestar, quelcom que sí que es pot fer amb relativa facilitat quan s’està trist.

 

6. Mentre que no cal teràpia per a la tristesa, sí que en cal per a la depressió

Com hem vist, la tristesa habitual constitueix un estat passatger que no té una importància més gran. Segurament, la gent que està passant per una etapa de dolor emocional no necessita ajuda professional. Tornar a la rutina i rebre el suport dels familiars, amics, i persones de l’entorn sovint serveix per reprendre el curs normal de la vida i per aconseguir superar la tristesa.

 

Ara bé, la depressió constitueix un trastorn molt seriós que necessita tractament per part d’un professional, perquè té uns efectes molt rellevants per a la qualitat de vida de l’individu. Tant el fet de diagnosticar-la amb cura com el de dur a terme una teràpia centrada en la reestructuració cognitiva —i, si cal, amb psicofàrmacs— pot ser de gran ajuda perquè la persona afectada pugui recuperar el benestar psicològic i mantenir-lo al llarg del temps, evitant recaure.

 

També es pot veure d’una altra forma i considerar que, en realitat, la tristesa resulta una emoció útil: li afegeix un to emocional a diversos records concrets i, així, ens ajuda a adoptar decisions més encertades posteriorment. Així doncs, la diferència entre la tristesa i la depressió radica en el fet que la segona origina una alteració de la manera de funcionar del nostre cervell, quelcom que, lluny de ser útil, crea una barrera important.

 

Per aquesta raó, hom considera que s’han de mitigar els símptomes dels trastorns depressius, i ara mateix s’està treballant per tal d’arribar a l’arrel del problema i aconseguir eradicar el trastorn en si, tot i que encara es desconeix de quina manera es pot fer i s’ha de seguir investigant molt.

 

Referències bibliogràfiques:

  • Foti, D. et al (2014). Reward dysfunction in major depression: Multimodal neuroimaging evidence for refining the melancholic phenotype. NeuroImage, 101, pàg. 50-58.