ENQUESTA

📊 Creus que haurien de concedir als presos catalans el règim de semillibertat?

L'eutanàsia a Espanya, postures favorables i contràries

Marc legal i arguments a favor i en contra d'aquesta pràctica al país
Un cop d'ull a les postures que defensen i les que rebutgen l'eutanàsia | Alessio Lin / Unsplash

 

Durant els 90, el cas de Ramón Sampedro va fer aparèixer el debat a Espanya al voltant de l'eutanàsia, un debat que ha reaparegut amb l'emergència d'alguns partits polítics nous com ara Podemos o Ciutadans. A més, el Parlament de Catalunya ha demanat al Congrés que es despenalitzi l'eutanàsia.

 

Ara bé, al territori espanyol l'eutanàsia és legal? Quines implicacions legals pot comportar el fet d'ajudar algú a suïcidar-se? Quines són les postures favorables i contràries a la legalització d'aquesta pràctica?

 

 

Història breu de l'eutanàsia al territori espanyol 

Aquest mot prové del grec i vol dir mort dolça. Durant els darrers anys, ens hem familiaritzat amb el terme, i a Espanya va passar a formar part de l'actualitat amb el cas de Ramón Sampedro. Darrerament, hi ha diverses iniciatives de tipus polític que han situat la qüestió al centre d'alguns debats.

 

Sampedro era un mariner de Galícia que, amb només 25 anys, es va quedar tetraplègic. És a dir, que només podia moure els músculs situats per damunt del coll. En aquesta situació, va ser la primera persona que, durant la dècada dels 90, va demanar una mort assistida a l'Estat. Malgrat que el combat llarg de l'home no va assolir un canvi legislatiu al territori, va aconseguir remoure la consciència de la gent i inaugurar un debat molt complex i profund al voltant d'un tema gens senzill.

 

L'eutanàsia constitueix el dret legal d'una persona malalta i impedida a demanar que l'ajudin a suïcidar-se. Quan la persona malalta és incapaç d'administrar-se els fàrmacs que l'ajudin a posar fi a la seva vida, pot demanar de delegar aquesta acció en algú altre. Molta gent considera que es tracta del dret a morir dignament, perquè s'entén com una assistència a una persona que pateix

 

L'any 1998 va morir Sampedro, i l'any 2002 es va aprovar la Llei d'Autonomia del Pacient, a banda de diverses normatives en un total de nou comunitats autònomes que fan que el malalt tingui dret a la interrupció de les teràpies que contribueixin a allargar-li la vida, tot i que no es contempla el dret a poder demanar suïcidar-se.

 

Casos al territori com el de 2007 d'Inmaculada Echevarría o el de 2015 de la petita Andrea han esdevingut precedents per a la legislació al voltant de la vida digna. Ara bé, altres casos com el de 2017 de José Antonio Arrabal han fet que es torni a abordar una qüestió que encara està pendent.

 

Així doncs, observarem la dimensió legal d'aquest conflicte moral al territori espanyol.

 

És legal l'eutanàsia a l'Estat, o és il·legal?

Dues dècades després de la mort de Sampedro, a Espanya l'eutanàsia se segueix considerant una pràctica il·legal. El Codi Penal, en el seu article 143, ens diu que la persona que assisteixi una altra persona per suïcidar-se pot passar entre 4 i 8 anys a la presó, i que qui cooperi amb el suïcidi podria passar-hi entre 2 i 5 anys.

 

Les persones que cooperin activament amb el suïcidi de la persona, a través d'actes directes i necessaris per a la seva mort, a petició inequívoca de la persona que vol posar fi amb la seva vida, en cas que tingui una malaltia incurable i que sigui difícil d'aguantar, poden passar entre 6 mesos i 2 anys a la presó.

 

La reforma que es va fer l'any 2002 del Codi Penal o les petites victòries legals, tot i que només parcials, d'Inmaculada Echevarría l'any 2007 o dels progenitors de la petita Andrea l'any 2015 no impliquen que l'eutanàsia es despenalitzi, sinó que comporten només un reconeixement perquè es pugui produir la interrupció d'un tractament que serveix per tal d'allargar la vida d'un individu.

 

Recentment, el Parlament de Catalunya va aprovar la sol·licitud al Congrés dels Diputats per tal de modificar el Codi Penal amb l'objectiu de despenalitzar l'ajuda que alguns individus poden proporcionar als malalts que no volen viure més per tal de posar fi a la seva vida. Així doncs, s'ha obert la porta a retirar les penes associades amb aquesta pràctica, però encara no s'ha produït cap votació de caire definitiu.

 

Postures favorables i contràries

Al territori espanyol, el debat al voltant d'aquesta qüestió s'ha traslladat del marc legal a l'àmbit públic: als mitjans de comunicació, moltes vegades es planteja com un debat sobre la mort digna, però és cert que hi ha moltes opinions que també s'hi mostren contràries.

 

Els 3 principals arguments favorables a l'eutanàsia

Les persones que defensen l'eutanàsia parlen de la vida del pacient i de la llibertat com a grans prioritats i subratllen el seu patiment com a motiu per ajudar-lo a posar fi a la seva vida.

 

1. El respecte cap a l'autonomia de la persona malalta

Les perspectives que defensen l'eutanàsia l'entenen com un manteniment de l'autonomia de la persona malalta, de la llibertat que té per escollir si vol viure o no, més enllà de les limitacions que tingui a nivell físic. Aquesta llibertat està dotada d'un caràcter sagrat i únic, i és l'argument que s'imposa per damunt de qualsevol altre.

Parlem del marc legal d'aquesta pràctica a Espanya | Unsplash

 

2. La llei: garantia de control

Aquest argument defensa que, dins de la societat moderna, ha d'existir una regulació legal pel que fa a l'assistència al suïcidi. Aquesta llei recopila els mecanismes de control i els límits que constitueixen una garantia de seguretat per a la persona malalta i protegeixen contra les 'males praxis'. Un exemple d'això seria que eviten que l'eutanàsia s'acabi estenent com un tractament mèdic freqüent.

 

Les persones que estan a favor de despenalitzar l'eutanàsia també fan una apel·lació a la seva dimensió legal com a garantia, que ofereix protecció als deures dels metges, als drets dels pacients i a les bones praxis de l'eutanàsia, amb controls i limitacions.

 

3. Davant del patiment, compassió

A nivell emocional, es fa una apel·lació a la compassió i l'assistència davant del patiment de la víctima. En les situacions en què aquest argument es confronta amb la part més religiosa del debat, pot arribar a fer una apel·lació a l'arrel de la moral del cristianisme.

 

Sampedro, en una entrevista que va concedir, va recordar que la mort de Jesús es va produir per alliberar els éssers humans del patiment, i que la interpretació dels catòlics del missatge del cristianisme no era correcta. 

 

Els 3 principals arguments contraris a l'eutanàsia

Els postulats contraris a l'eutanàsia es basen en la concepció catòlica de la vida, i com que per a molta gent la moral religiosa continua tenint un gran poder, aquesta dimensió acaba condicionant el debat. 

 

1. La vida: un bé sagrat i únic

La concepció de molts dels individus que estan a favor de penalitzar l'eutanàsia és que la vida ens l'ha donada Déu, i que és l'únic que pot decidir prendre'ns-la. Així, les persones no podem decidir quan hem de morir. En els casos extrems d'aquesta idea, el patiment és un pes que s'ha de dur a l'esquena.

 

2. Una violació del codi hipocràtic

En els àmbits no religiosos, un dels arguments contraris a l'eutanàsia es basa en el xoc entre els drets dels pacients i els deures que tenen els professionals mèdics, que com a codi hipocràtic han de donar prioritat a la vida i mirar d'evitar la mort. El jurament hipocràtic estableix que els deures dels professionals de la medicina es basen en l'eliminació del dolor i no de les persones.

 

Així, la labor dels professionals de la salut i dels terapeutes s'ha de basar en l'atenuació del dolor a nivell físic i en l'assistència a nivell psicològic per als malalts, amb la finalitat de curar-los la depressió. En aquesta línia, el pacient és vist com un individu que no decideix segons la seva pròpia llibertat, sinó que està condicionat per una depressió.

 

3. Creació d'un efecte contagi

Igualment, un argument que s'esgrimeix contra la despenalització de l'eutanàsia és el fet que contribuiria a normalitzar els suïcidis. Si s'apliqués aquest dret, s'aniria estenent de manera natural i es produiria una relaxació progressiva dels mecanismes de control que preveuen les lleis, fins que la pràctica acabés esdevenint quelcom molt habitual i obert als casos menys inequívocs.

 

Casos al territori espanyol

Malgrat que a Espanya hi continua havent una penalització de l'eutanàsia, hi ha diversos malalts que han decidit rebel·lar-se contra la llei i que han aconseguit grans fites pel que fa a la despenalització. A continuació, parlarem dels casos més coneguts d'eutanàsia que s'han produït a Espanya.

Casos d'eutanàsia que han marcat el debat a Espanya | Cedida

 

1. Ramón Sampedro

Amb només 25 anys, Ramón Sampedro va saltar al mar des d'un penya-segat i es va donar un cop al cap amb les roques del mar. Aquest fet, que es va produir durant la dècada dels 60, va fer que quedés tetraplègic, en un moment en què els tractaments en aquesta mena de casos eren molt deficients. Un bon grapat d'anys després, va concedir una entrevista en què va afirmar que únicament sortia de l'habitació on es trobava una vegada cada any.

 

Sampedro va escriure diversos poemes en què manifestava el seu patiment, uns versos que es van publicar en dos llibres. Quan el seu cas va començar a tenir ressò mediàtic, la seva imatge va remoure la consciència del país sencer i va canviar irremeiablement el punt de vista que es tenia sobre aquest tema.

 

L'home es veia com un cap enganxat al seu cadàver, i reclamava el dret a la mort digna. Després d'una batalla legal molt llarga i sense èxit, el mes de gener del 98 Sampedro va beure's un got amb cianur potàssic que el va fer agonitzar diversos minuts, fins que es va apagar del tot.

 

Un cop el delicte d'assistència a la mort ja havia prescrit, la seva amiga Ramona Maneiro va confessar que va ser ella la que li va proporcionar el got amb cianur. El seu cas va esdevenir totalment emblemàtic i fins i tot el cinema se'n va fer ressò, a través del llargmetratge 'Mar Adentro', sota la direcció d'Alejandro Amenábar i amb la magistral interpretació de Belén Rueda i Javier Bardem.

 

2. Andrea

Tant l'Estela Ordóñez com l'Antonio Lago van emprendre un combat contra les institucions per tal de fer valer el dret a morir de la seva filla, l'Andrea: amb només 12 anys, estava afectada per una malaltia degenerativa que feia que tingués un mal molt cruel.

 

A partir del 2014, l'empitjorament de la malaltia de la petita havia estat molt notable. Davant de les càmeres, de fet, els pares de la menuda reconeixien que la nena ja no podia patir més, que el seu dolor era inaguantable. Els metges en un primer moment no volien treure-li la sonda que feia que seguís viva, però al final li van retirar.

 

El 2015 va ser l'any en què va morir la petita, després de molts mesos de peticions dels seus progenitors, que estaven avalats pel Comitè d'Ètica de Galícia i per l'associació espanyola Dret a Morir Dignament. Igualment, l'associació Abogados Cristianos es va afegir al debat i va demanar a la unitat de pediatria que tractava l'Andrea que no li retirés la sonda que la mantenia viva.

 

El seu cas va marcar tot un precedent, perquè va esdevenir la primera vegada en què l'eutanàsia infantil arribava als jutjats i es fallava a favor de la demanda dels progenitors.

 

3. Inmaculada Echevarría

El debat al voltant de l'eutanàsia va tornar a ocupar l'actualitat l'any 2006, amb el cas d'Inmaculada Echevarría. La dona va dur a terme una llarga lluita contra una malaltia crònica fins que, amb 51 anys, va acabar ingressant a l'hospital per culpa d'una distròfia muscular, moment a partir del qual va començar a lluitar pel dret a la mort.

 

La dona va demanar a la Delegació de Salut de Granada que l'hospital on era procedís a la retirada del respirador que feia que seguís viva. El 2007, el Comitè Ètic de la Junta d'Andalusia va resoldre la resolució de manera favorable per a Echevarría. Aquí, es reconeixia el dret a establir una limitació a la teràpia no productiva, tot i que no es reconeixia el dret a l'eutanàsia o al suïcidi assistit.

 

El març de 2007, Echevarría va morir. El seu cas va donar impuls a la Llei de drets i garanties de la dignitat de les persones en el procés de la mort, cosa que va fer que Andalusia es convertís en la comunitat autònoma que legislava primer al voltant de la mort digna. 

 

4. José Antonio Arrabal

Tot i que hem pogut observar diverses petites victòries en el sentit de despenalitzar l'eutanàsia, l'any 2017 la polèmica es va desfermar de nou a partir del cas de José Antonio Arrabal, un home que va optar per enregistrar en vídeo el seu suïcidi a casa seva, després d'haver lluitat diversos mesos per poder morir de manera digna.

 

Arrabal era electricista de professió i, l'any 2015, li van detectar esclerosi lateral amiotròfica, una malaltia degenerativa que va reduir-li la mobilitat en gran mesura. La poca mobilitat que li va quedar li va servir per administrar-se el medicament a través del qual es va suïcidar, el mes d'abril de l'any 2017.

 

L'home va decidir gravar en directe el seu suïcidi per mostrar al món allò que ell pensava que era un acte heroic: el fet de poder decidir en quin moment volia morir. Al costat de la taula, va disposar el seu document nacional d'identitat, el seu testament, el seu historial clínic, una carta dirigida al jutge i un paper damunt del qual hi havia escrites les paraules «no reanimació».

 

Després d'observar com se li deteriorava el cos de manera molt ràpida, cosa que el conduïa inevitablement cap a un estat vegetal, va passar els últims mesos de vida que li quedaven lluitant per intentar despenalitzar l'assistència al suïcidi. Davant de la manca d'una legislació que protegís els seus drets, va denunciar haver hagut de resignar-se a morir clandestinament comprant els fàrmacs a través d'internet.