TENS TELEGRAM?

Ara t'enviem les últimes hores al Telegram! Clica aquí!

El ‘gaslighting’, una forma d’abús emocional subtil

Manipular per aconseguir que la víctima tingui dubtes sobre el seu criteri
Què és el 'gaslighting' i com et pot afectar? | Psicología y Mente

 

T’has queixat mai algun cop i t’han dit alguna cosa com ara «et falta un bull», «tens la pell molt fina» o «no va passar mai això»? Si la resposta és afirmativa, podria tractar-se de la tècnica del ‘gaslighting’, utilitzada per aconseguir confondre’t.

 

Què és el ‘gaslighting’?

Es tracta d’una mena d’abús emocional en què es manipula la persona que el pateix per tal que acabi dubtant de la seva pròpia memòria, percepció o manera de veure les coses. L’individu afectat pot acabar sentint confusió, ansietat i, en els casos més extrems, pot patir una depressió.

 

Es tracta d’una paraula que ve de l’anglès i que encara no té una traducció al català, i el seu origen el trobem en la clàssica producció cinematogràfica de Hollywood que es diu ‘Gaslight’, i que mostra un home que manipula la seva esposa perquè ella acabi pensant que està boja i per poder-li robar, d’aquesta manera, la fortuna que té amagada.

 

L’home s’encarrega d’amagar diversos objectes, com ara joies i quadres, i li fa creure que ha sigut cosa d’ella, tot i que la dona no pugui recordar-ho. Igualment, atenua el llum de gas —el film s’ambienta en una època en què no hi havia electricitat— i fa que la dona es pensi que el llum brilla igual d’intensament com abans.

 

Això, òbviament, fa que la dona que protagonitza el film senti que es comença a tornar boja, que es negui a sortir de casa seva, que plori de manera recurrent i que tingui molta ansietat. El seu marit l’amenaça i li diu que posarà fi a la seva relació, i que l’enviarà al metge perquè li doni fàrmacs o la tanqui.

 

Òbviament, l’abusador sap exactament què fa i està a punt d’aconseguir allò que es proposa. Abans d’assolir-ho, però, un investigador aconsegueix descobrir què està passant i descobreix el lladre.

 

 

Els trets que caracteritzen aquesta mena d’engany

Tot i que aquesta producció cinematogràfica ens parla d’un cas molt extrem, la tècnica manipuladora del ‘gaslighting’ es fa servir a les relacions, d’una manera conscient o inconscient.

 

A continuació, veurem alguns escenaris d’això. Com a exemple, podries afirmar: «em va fer mal allò que em vas dir» i la persona abusadora, en canvi, etzibaria: «jo no he dit mai això, són imaginacions teves». Amb això, estaria començant a crear-te dubtes.

 

El ‘gaslighting’ també es podria produir sota una altra forma. Tu podries dir: «em vaig sentir fatal quan vas fer això» i la persona abusadora podria contestar «només era un acudit, ets una persona massa sensible». Ens intenta convèncer per tal que pensem que era un error de percepció nostre.

 

Igualment, podries batallar i mirar de defensar-te però sempre obtenir una resposta similar de l’estil d’«exageres», «n’estàs fent un gra massa» o «delires», entre altres. Aleshores, en lloc d’allunyar-te del tema o de confrontar-t’hi, dins teu sorgeixen dubtes per mirar d’afavorir el vincle i aconseguir l’aprovació d’un familiar o de l’altre membre de la parella.

 

Es tracta d’una classe de manipulació subtil però molt perillosa, perquè fa que perpetuem determinades relacions tòxiques, que pensem que tenim alguna cosa dolenta, que augmenti la nostra inseguretat i que ens tornem dependents de l’opinió de la resta de gent. Igualment, pot allunyar-nos de la gent que estimem per por a una confrontació sobre el vincle en qüestió.

 

El 'gaslighting' és una mena de manipulació força perillosa | Ceida

 

De quina manera ens podem adonar del ‘gaslighting’

Tot seguit, et presentem una llista amb 10 senyals que et poden ajudar a detectar si t’estan fent ‘gaslighting’, basats en la informació de la psicòloga Robin Stern, que ha escrit el llibre ‘The gaslighting effect’. 

 

  1. Et demanes molts cops cada dia si ets una persona massa sensible.
  2. Tens tendència a qüestionar de manera constant allò que fas o que penses.
  3. Et disculpes de manera sistemàtica: al teu company o companya sentimental, als pares, als caps, etc.
  4. Presentes excuses constants als amics o a la família pel que fa a l’actitud del teu company o companya sentimental.
  5. Sols demanar-te per quina raó no aconsegueixes ser feliç, si sembla que a la vida t’estan passant moltes coses bones.
  6. Penses que no aconsegueixes fer res bé.
  7. Et demanes de manera constant si ets bon fill/a, amic/iga, treballador/a, xicot/a.
  8. Comences a dir mentides perquè no et canviïn de realitat.
  9. Retens o amagues determinades informacions per no haver de donar excuses o explicacions a amics o a l’altre membre de la parella.
  10. No et resulta fàcil adoptar decisions, encara que siguin ben simples.

 

Com pots actuar per solucionar-ho?

Encara que es tracti d’una classe de manipulació subtil, ens en podem defensar. Si vols actuar i enfrontar-te a algun cas de ‘gaslighting’, hi ha diverses pautes que et poden anar bé:

 

1. Segueix la teva intuïció

En cas que sentis que hi ha quelcom que no està bé, concentra-t’hi i estudia atentament què és allò que no quadra. Quan es tracta d’examinar les teves vivències pròpies, l’experiència que tens et pot explicar moltes coses.

 

Igualment, la comunicació no és cap joc que requereixi un esforç per tal de copsar tot allò que ens diu l’altre. Per exemple, dins d’una parella, quan no s’entén un missatge sovint la responsabilitat és compartida, si li hem parat atenció.

 

2. Evita cercar l’aprovació

Mira de resistir la temptació d’aconseguir convèncer els altres perquè et donin la seva aprovació. És millor que diguis «no estem d’acord», «veig el teu punt de vista però hi difereixo completament» o «penso en allò que vas dir però no ho veig amb els mateixos ulls», per exemple.

 

3. Reafirma la teva sobirania per sobre d’allò que pensis

Cal que recordis que no hi ha emocions dolentes o bones, i no hi ha ningú que et pugui dir si sents una cosa certa o no. En el cas que diguis «les teves paraules van fer que sentís que se’m criticava» o «allò que vas fer em va fer mal», no estàs sotmetent les teves afirmacions a debat. No demanis disculpes per sentir alguna cosa, només cal que evitis manipular, actuar d’una manera nociva i agredir.

 

4. Tingues presents els teus valors

Amb quins valors voldries que la gent et recordés? Elabora un llistat de valors personals, com ara «complir allò que dic que faré», «mostrar compassió/generositat», «no dir mentides», «ser espiritual», «passar estones de qualitat amb les persones que m’estimo», «tenir una mentalitat molt oberta», «ser amant dels viatges», etc.

 

Aquesta llista farà que et puguis mantenir centrat i t’ajudarà a saber quins valors de l’altra gent són més importants per a tu. Els valors, de fet, fan d’eix vertebrador del comportament de la gent. Sigui com sigui, allò que faci o digui la resta de la gent no ha de fer que obligatòriament haguem d’anar-hi en contra.

 

5. Marca uns límits personals i no els deixis traspassar

Si hi ha una persona que els traspassa, digues-li-ho i mostra-li una possible conseqüència de fer-ho. Com a exemple d’això, si algú abusa verbalment de tu o et crida, li pots dir: «les teves paraules no m’han fet sentir gens còmode, trobo que em falten al respecte i no ho toleraré». Mostra la teva fermesa i no cedeixis. 

 

En el cas que la situació es torni a produir, torna-ho a dir i, segons la relació que tinguis amb l’altra persona, mira de trobar-hi un diàleg sincer perquè no es torni a repetir el fet concret o allunya’t d’aquest individu.

 

En cas que l’altre eviti fer-se responsable dels seus propis errors i que et segueixi fent ‘gaslighting’, t’has de preguntar si val la pena que mantingueu el vostre vincle o l’assiduïtat de les vostres trobades si es tracta d’amistats o membres de la família. Resulta indispensable treballar l’assertivitat d’un mateix per tal d’aconseguir fer valer els interessos propis d’una manera digna.

 

🔴 Ara pots rebre els avisos del tall de carreteres al teu correu. Fes clic aquí!

Comentaris