CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMA HORA

Mor un motorista en un accident a l'N-II a la Selva

Com identificar i tractar les hèrnies

Tot i que n'hi ha de diverses classes, totes es caracteritzen perquè algun teixit sobresurt de manera anòmala en una cavitat interna
Hi ha varietats d'hèrnia diferents, en funció de la classe de teixit afectat i de la seva localització | Cedida
 

Tot i que les hèrnies poden acabar desapareixent soles, són afeccions que poden arribar a ser doloroses i a originar complicacions diverses. Per això, cal destacar la rellevància de reconèixer els símptomes que ens pot originar cadascuna. 

 

Encara que les hèrnies, siguin de la classe que siguin, consisteixen totes en un teixit que sobresurt de manera anòmala a través d'una cavitat, també tenen característiques que serveixen per distingir-les. Tot seguit, parlarem de la definició de les hèrnies, de les classes més importants que hi ha —discals, umbilicals, hiatals i inguinals— i de què les origina, quins símptomes provoquen i com es tracten.

 

Definició d'hèrnia

Les hèrnies són afeccions caracteritzades perquè un òrgan o un teixit sobresurt de manera anòmala a través de la paret de la cavitat on està localitzat. Un exemple d'això seria que, en una de les classes més habituals d'hèrnia, l'intestí es posa a travessar una zona de la paret de l'abdomen que està debilitada. Igualment, hi ha altres classes d'hèrnia ben freqüents, com ara la discal, la umbilical, la inguinal i la hiatal.

 

Tot i que poden fer-nos experimentar una gran diversitat de símptomes diferents en funció de l'indret on es troben, un 66% de les hèrnies són simptomàtiques. Això vol dir que l'individu podria sentir dolor o malestar a l'indret afectat, especialment quan es mou, quan va al lavabo o quan du a terme alguna activitat física. Normalment, el mal va augmentant durant el dia i es mitiga quan l'individu que el pateix es col·loca en una posició horitzontal. 

 

En els homes, les hèrnies inguinals que no provoquen símptomes no necessàriament s'han de reparar o tractar. Ara bé, aquesta afecció pot ser més complicada per a les dones i, per això, s'aconsella que s'intervingui a nivell mèdic per posar-hi remei.

 

Hi ha alguns factors de risc que podrien potenciar el desenvolupament de les hèrnies, com ara l'embaràs, el tabaquisme, l'obesitat o la malaltia obstructiva crònica, entre altres. Ara bé, en part es tracta de condicions genètiques, i sovint solen produir-se més a l'interior d'una mateixa família.

 

 

Quines classes d'hèrnia hi ha?

Com hem dit una mica més amunt, hi ha classes d'hèrnia diferents que es poden classificar en funció de la seva localització, a banda de poder-se classificar en funció de l'òrgan o teixit afectat.

 

Les tipologies principals d'hèrnia són discal, umbilical, inguinal i hiatal, i tot seguit les veurem més detallades.

 

1. Hèrnia discal

Aquesta mena d'hèrnia es refereix als problemes vinculats amb els discos elàstics o coixins que trobem entre les vèrtebres de l'organisme i que, juntament amb elles, conformen la columna vertebral. 

 

Els discos de les vèrtebres es caracteritzen per constar d'un exterior resistent que conté una part interna més suau. En algunes ocasions, la part interior del disc sobresurt per mitjà d'una esquinçada provinent de l'exterior i això origina la variant discal. 

 

Les hèrnies discals poden fer que s'irritin els nervis de la zona, i això pot originar debilitat, dolor i entumiment a les cames o als braços. En algunes ocasions, però, no manifesten cap mena de signe clar.

 

2. Hèrnia umbilical

Les hèrnies umbilicals es produeixen amb més freqüència en els nadons de menys de 6 mesos d'edat i en els nens, i es produeixen quan els intestins del nadó se surten per la paret de l'abdomen, en una zona propera al melic.  

 

En aquestes circumstàncies, es pot apreciar un bony a la zona del melic de l'infant o al voltant d'aquesta zona, sobretot quan el nen es posa a plorar.

 

Tot i que podria semblar que es tracta d'una hèrnia greu, aquesta mena d'hèrnies sovint desapareixen soles quan els músculs abdominals es van enfortint, normalment quan l'infant ja té 12 mesos. Si al cap d'un any de vida del nen l'afecció no ha desaparegut tota sola, la cirurgia seria una opció habitual per tal de posar-hi remei.

 

3. Hèrnia inguinal

Es tracta de la classe més habitual d'hèrnia que existeix, que es produeix en un 75% de les ocasions. Es caracteritzen perquè un teixit, que normalment és una àrea de l'intestí, se surt per mitjà d'un punt dèbil als músculs de la zona abdominal. 

 

Això comporta que es pugui produir una protuberància que pot fer-nos mal, especialment quan aixequem algun objecte que pesi, quan ens inclinem o quan tossim.

 

Igualment, aquesta mena d'hèrnia és molt més freqüent entre els homes perquè, al cap de poc de néixer, es produeix el descens dels testicles per mitjà del conducte inguinal que, tot i que després s'hauria de tancar del tot, de vegades el tancament no es produeix com caldria i fa que quedi una zona debilitada que té més tendència a patir una hèrnia.

 

4. Hèrnia hiatal

Les hèrnies hiatals apareixen quan una porció de l'estómac se surt pel diafragma, en direcció a la cavitat toràcica. En concret, el diafragma és una capa del teixit muscular que facilita la respiració a través de l'aspiració i la contracció de l'aire en direcció als pulmons i que, a banda, s'encarrega de separar els òrgans que tenim a l'abdomen dels que tenim al pit. 

 

Aquesta classe d'hèrnia normalment és més comuna en individus de més de 50 anys, tot i que es pot produir també en alguns infants que tinguin un defecte congènit. De manera recurrent, les hèrnies hiatals provoquen reflux gastroesofàgic, perquè es desplaça tot allò que conté l'estómac cap a la seva part posterior, i es produeix una sensació de cremor.

 

Els hàbits de vida saludables poden ajudar-nos a mitigar el dolor provocat per les hèrnies | Cedida
 

Causes

Qualsevol hèrnia, sigui de la classe que sigui, està provocada per una combinació de dos factors, que són la pressió i la debilitat o obertura del múscul, que també s'anomena fàscia. Aquesta pressió fa que un teixit o un òrgan es desplaci a través d'un punt dèbil o d'una obertura. 

 

Hi ha un gran nombre d'elements que poden provocar que la pressió de l'abdomen s'incrementi i que s'origini una hèrnia. Ara bé, hi ha diverses situacions concretes que poden propiciar encara més la seva aparició. Entre altres, els principals motius d'hèrnia són:

 

  • Els esternuts o la tos recurrent

  • El restrenyiment o la diarrea

  • L'embaràs

  • L'aixecament d'algun/s objecte/s que pesi/n sense que els músculs abdominals s'estabilitzin

  • Els defectes congènits

  • El tabaquisme

  • L'augment sobtat de pes

  • La mala nutrició

  • L'acumulació de líquid a l'abdomen o ascites

  • Les cirurgies

 

Hi ha tractaments possibles?

El fet de proporcionar o no un tractament per a les hèrnies variarà en funció de factors diversos com ara la gravetat dels seus símptomes o la seva mida. Algunes vegades, fins i tot només caldrà fer-ne un seguiment per tal de poder identificar les complicacions eventuals en cas que n'hi hagi.

 

Ara bé, si cal també es pot arribar a recórrer a la cirurgia, al tractament amb medicaments i als canvis en l'estil de vida de la persona afectada.

 

1. Cirurgia

En cas que l'hèrnia faci mal o que s'incrementi la seva mida, la cirurgia podria esdevenir necessària. La reparació es pot dur a terme a través de la costura de l'orifici que hi ha a la paret de l'abdomen, i això normalment es du a terme a través d'un pegat amb malla quirúrgica.

 

La intervenció de les hèrnies es pot fer a través de la laparoscòpia o de la cirurgia oberta. En el cas de la cirurgia laparoscòpica, es fa servir una càmera petita i un equip quirúrgic ben petit per tal de fer-ne una reparació amb una quantitat petita d'incisions. Aquest procediment és menys nociu per al teixit circumdant. 

 

2. Fàrmacs

En el cas de les hèrnies d'hiat, hi ha alguns fàrmacs que es venen lliurement i que poden contribuir a mitigar les molèsties i a millorar els símptomes provocats per l'hèrnia, a través d'una reducció de l'àcid que tenim a l'estómac. Entre altres, aquests fàrmacs inclouen els inhibidors de la bomba de protons, els antiàcids i els bloquejadors del receptor H2.

 

3. Modificació de l'estil de vida

Les variacions alimentàries sovint ens poden ajudar a alleujar els símptomes vinculats amb les hèrnies d'hiat, tot i que no les faran desaparèixer. Per aquesta raó, caldria que es prescindís dels àpats pesats o grans, que el pes corporal es mantingués dins d'uns nivells saludables i que no ens n'anéssim a dormir de manera immediata just després dels àpats.

 

Igualment, hi ha diversos exercicis que poden contribuir a l'enfortiment dels músculs situats a la zona on es produeix l'alteració, cosa que pot calmar alguns dels símptomes de l'hèrnia. Sigui com sigui, cal que remarquem que el fet de dur-los a terme de manera incorrecta podria fer que l'hèrnia s'acabés inflant encara més i, per aquest motiu, és recomanable que se segueixin les indicacions dels fisioterapeutes.

 

 

Referències bibliogràfiques

  • Desarda, M. P. (2003). Surgical physiology of inguinal hernia repair—a study of 200 cases. BMC Surgery, 3:2.

  • Fitzgibbons, R. J. i Forse, R. A. (2015). Clinical practice. Groin hernias in adults. The New England Journal of Medicine, 372(8): 756–763.

  • Roman, S. i Kahrilas, P. J. (2014). The diagnosis and management of hiatus hernia. BMJ International, 349: g6154.