CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

PREVISIÓ MÈTEO

Dilluns més assolellat i sec, però al nord del Pirineu continuarà nevant

L'impetigen, una malaltia de la pell: quins símptomes i tractament té?

El bacteri Streptococcus pyogenes és el responsable d'aquesta afecció habitual entre els infants

Els estreptococs són els responsables d'originar l'impetigen | Cedida
 

L'Streptococcus pyogenes és un bacteri que es caracteritza per originar la infecció bacteriana de la pell anomenada impetigen i per afectar el sistema respiratori, especialment en els casos de les persones que tenen nafres a la pell que estan obertes. 

 

Tot seguit, farem una descripció dels principals símptomes que pateixen tant els infants com els adults afectats per aquesta infecció, segons la classe d'impetigen: vulgar o contagiós, ampul·lós i ectima. Igualment, examinarem amb detall com s'hauria de tractar aquest problema de salut a través dels fàrmacs.

 

L'impetigen i el bacteri Streptococcus pyogenes

Podem traduir de manera literal el mot impetigen, que prové del llatí, com a «erupció de la pell». Aquesta malaltia de la pell està originada pel bacteri anomenat Streptococcus pyogenes i, més concretament, les soques dels del grup A són les responsables de les infeccions d'aquest bacteri pel que fa al sistema respiratori del cos.

 

Quan la pell té nafres, erosions i ferides obertes, els bacteris en qüestió entren a l'organisme de la persona afectada i li provoquen una infecció. Aleshores, a la pell es comença a notar l'aparició de butllofes amb pus.

 

En cas que l'individu afectat porti el bacteri però no en mostri els símptomes, no hi ha risc de contagi d'aquesta afecció. Això no obstant, la infecció es pot encomanar en el cas que es faci la transmissió de fluids del cos —pus inclosa— i si la malaltia està activa.

 

Els nens pateixen impetigen de manera molt més freqüent que els adults, sobretot si no arriben als 5 anys d'edat. La variant ampul·losa de la malaltia, de fet, es produeix gairebé únicament en el cas dels nens ben petits.

 

En els pobles i països que no destaquen per una riquesa important, la malaltia preval de manera més important, especialment en el cas de trobar-se en indrets tropicals. A banda, tal com s'afirma a Bowen et al., 2015, els càlculs apunten al fet que es tracta d'una afecció que cada any pateixen més de 150 milions d'infants al món.

 

 

Classes i els seus símptomes

L'impetigen es pot classificar en tres classes: el vulgar o contagiós, ampul·lós i ectima. La primera classe és la més habitual i, per això, de vegades se li dona la denominació de vulgar.

 

L'impetigen de tipus vulgar o contagiós 

A aquesta mena d'impetigen a vegades també s'hi fa referència amb la denominació de «sense butllofes», i es caracteritza principalment perquè a la persona afectada li apareixen nafres amb pus a la zona de la pell de la boca i/o del nas.

 

Per aquest motiu, els afectats per aquesta variant de l'afecció presenten símptomes com ara nafres i erosions cutànies, però no les habituals butllofes associades a l'impetigen.

L'impetigen es fa notar a través de les butllofes i les erosions cutànies | Cedida
 

L'impetigen de tipus ampul·lós o bullós

Els nens de menys de 2 anys són gairebé els únics afectats per aquesta mena d'impetigen que destaca per l'aparició de butllofes amb pus que fan picor i que, de la mateixa manera que passa amb les altres variants, originen crostes d'un to groguenc quan es trenquen. 

 

L'ectima

La diagnosi de l'ectima es fa en el moment en què es comencen a notar les lesions habituals de l'impetigen a la zona interna de la pell del cos, sobretot als braços i a les cames. Aquestes lesions són molt doloroses i, un cop les butllofes s'han rebentat, les nafres poden acabar esdevenint cicatrius.

 

Prevenció i tractament

De manera habitual, la infecció causada per l'impetigen origina uns símptomes que es poden tractar amb crema o amb antibiòtics orals. Com que aquesta darrera solució és més agressiva per al cos humà, és més freqüent que s'administrin cremes als afectats.

 

A banda, la medicina alternativa apunta a l'opció de fer un tractament d'aquesta afecció, així com d'altres problemes cutanis, a través de la mel d'abella i d'altres productes naturals, tot i que això no s'ha pogut corroborar a nivell d'investigació.

 

Per tal d'aconseguir una bona prevenció de l'impetigen cal que no tinguem cap contacte amb els fluids corporals dels individus afectats. Així doncs, l'impetigen podria transmetre's si compartim coberts, gots, roba o plats. A banda, el risc de contagi es redueix si ens rentem bé i no ens toquem les nafres.

 

 

Referències bibliogràfiques

  • Bowen, A., Mahe, A, Hay, R., Andrews, R., Steer, A., Tong, S. i Carapetis, J. (2015) The global epidemiology of impetigo: A systematic review of the population prevalence of impetigo and pyoderma. PLOS ONE, 10(8): e0136789.

  • Hartman-Adams, H., Banvard, C. i Jucket, G. (2014). Impetigo: diagnosis and treatment. American Family Physician, 90(4): 229-235.