CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMA HORA

Mor el nadó de 2 mesos apallissat pel pare a Barcelona

URGENT

Localitzen la jove de 18 anys desapareguda a Barcelona

Jean Piaget i les seves 4 etapes del desenvolupament cognitiu

Descobreix en què consisteix la popular teoria del cèlebre psicòleg suís
T'ajudem a entendre les 4 etapes del desenvolupament cognitiu tal com les va formular Piaget | Psicología y Mente

 

Entre tots els investigadors i psicòlegs més rellevants de tots els temps, cal destacar la figura de Jean Piaget. Moltes de les coses que hem descobert a través de la psicologia del desenvolupament es deuen a aquest psicòleg suís, que va passar molt de temps investigant la forma que tenen d’evolucionar els patrons de pensament i els coneixements sobre l’entorn de les persones, en funció de la seva etapa del creixement.

 

Igualment, Piaget és molt conegut sobretot per la seva proposta d’etapes diferents del desenvolupament cognitiu, a través de les quals totes les persones van passant a mida que es van fent grans.

 

 

Piaget i la visió que té al voltant de la infantesa

Jean Piaget va plantejar-nos que, de la mateixa manera que es produeix una ràpida evolució en el nostre organisme al llarg dels primers anys de vida, les capacitats mentals que tenim evolucionen també per mitjà de diverses fases que presenten diferències qualitatives.

 

Dins d’una època en què era habitual pensar que els infants només eren una versió imperfecta de l’humà o un simple «projecte d’adult», el cèlebre psicòleg suís va remarcar que la forma de sentir, actuar i percebre les coses dels més menuts ens indica que estan en una fase que es regeix per uns principis diferents —però totalment cohesionats i coherents—, més que passar per uns processos mentals inacabats.

 

Així doncs, la forma de pensar dels infants no està tan caracteritzada per una manca d’habilitats mentals habitual dels adults com per unes maneres de pensar que varien en funció d’una sèrie de dinàmiques ben diverses, segons la seva etapa del desenvolupament.

 

Per aquest motiu, Piaget opinava que la manera de comportar-se i de pensar de la gent jove té diferències qualitatives amb la manera d’actuar i de pensar dels adults, i que les etapes del desenvolupament fixen els marcs d’aquestes formes de sentir i de comportar-se.

 

Avui volem fer una explicació breu al voltant de les diferents fases del desenvolupament que va teoritzar Piaget. Encara que actualment està desfasada, aquesta teoria constitueix el primer maó per bastir els pilars de la psicologia evolutiva.

 

Es tracta d’etapes d’aprenentatge o de creixement?

Sovint hi ha confusió al voltant de la descripció de les etapes de Piaget, i es dubta sobre si eren d’aprenentatge o de creixement, perquè per un cantó esmenta determinats factors biològics i, per l’altre, fa referència a processos d’aprenentatge concrets que es van establint per mitjà de les interaccions de les persones amb el seu entorn.

 

Hem de remarcar, però, que Piaget feia referència a totes dues coses, tot i que es va centrar més en tots aquells aspectes individuals que no pas en els aspectes lligats a l’aprenentatge que es relacionen amb les diferents construccions socials.

 

Mentre que Vygotsky conferia una rellevància més gran al context cultural a través del qual els individus miren d’interioritzar maneres de pensar i d’extreure aprenentatges al voltant de l’entorn, Piaget es va dedicar sobretot a observar la curiositat dels infants com a element que estimula i mou el seu procés d’aprenentatge, encara que també va mirar de tenir en compte l’efecte de determinats aspectes rellevants de l’entorn com ara els progenitors.

 

El psicòleg suís era conscient de l’absurditat que implica mirar de tractar separadament els aspectes a nivell biològic i els que es relacionen amb el desenvolupament cognitiu, a més del fet que resulta totalment impossible, per exemple, trobar un cas en què un nadó de només dos mesos hagi pogut interactuar de manera directa amb l’entorn durant dos anys.

 

Per aquesta raó, opina que el desenvolupament cognitiu ofereix informació al voltant de l’etapa de creixement físic de l’individu, i el desenvolupament físic de la gent ens pot oferir una referència al voltant de les seves possibilitats d’aprenentatge. La ment humana, de fet, no és una entitat separada de l’organisme, i les qualitats físiques que té el cos regulen els processos que es produeixen a la nostra ment.

 

Ara bé, si volem entendre en què consisteixen les etapes de desenvolupament cognitiu que va plantejar Piaget, cal que observem l’enfocament teòric a partir del qual es basa.

 

 

L’enfocament constructivista de la psicologia

En un article que parla de la teoria de l’aprenentatge formulada per Jean Piaget, el psicòleg Bertrand Regader ens explica que considera l’aprenentatge com un procés a través del qual es construeixen significats nous de manera continuada, i la persona en si mateixa constitueix el motor d’aquesta extracció de coneixement, partint de la base de tot allò que sap.

 

Piaget, aleshores, considera que l’aprenent és l’únic protagonista del procés de l’aprenentatge, i no els seus mestres o tutors. Aquesta manera de veure les coses s’anomena enfocament constructivista, i es tracta d’una perspectiva que subratlla l’autonomia de les persones quan es tracta d’interioritzar qualsevol classe de coneixements. De fet, per a ell, l’individu és qui ha d’establir les bases del coneixement que té, segons la seva manera d’interpretar i d’organitzar les dades que aconsegueix captar del seu entorn.

 

Tanmateix, encara que la persona en si constitueixi el motor que mou l’aprenentatge, això no vol dir que tothom sigui lliure a l’hora d’aprendre ni que els individus duguin a terme el seu desenvolupament cognitiu d’una forma qualsevol.

 

En cas que fos d’aquesta manera, no caldria desenvolupar una psicologia evolutiva que se centrés en l’estudi de les etapes diferents de desenvolupament cognitiu que caracteritzen cada fase del creixement, i queda ben clar que alguns patrons fan que determinats individus que tenen una edat molt similar tinguin semblances entre ells i diferències amb persones que tenen franges d’edats ben diferents.

 

Arribats a aquest punt, assoleixen una gran transcendència les diferents etapes de desenvolupament cognitiu que formula Jean Piaget: quan desitgem observar l’encaix de determinades activitats autònomes que estan vinculades amb el text social i els condicionants a nivell biològic i genètic que desenvolupem a mesura que creixem.

 

Les etapes farien referència a l’estil que tenen les persones de disposar els esquemes cognitius, que fan un gran servei a l’hora d’assimilar i d’organitzar les dades que ens arriben pel que fa als altres agents, a nosaltres mateixos i al nostre entorn.

 

Ara bé, hem de remarcar que les fases del desenvolupament cognitiu no es corresponen amb els coneixements que, de manera típica, tenen els individus que trobem en una etapa de creixement concreta, sinó que fan referència a les classes d’estructures cognitives que hi ha rere aquestes dades.

 

De fet, en gran part, el contingut dels aprenentatges de cadascú variarà en funció del context però, a més, les condicions cognoscitives es veuen restringides a través dels gens i de la forma en què es desenvolupen durant les etapes de creixement físic dels individus.

Jean Piaget | Wikimedia Commons

 

Les 4 fases del desenvolupament cognitiu que proposa Jean Piaget

Piaget formula unes fases de desenvolupament que componen una seqüència formada per quatre períodes que s’acaben dividint en altres fases. Les quatre etapes principals s’expliquen i s’enumeren tot seguit de manera breu, a través de les característiques que els confereix Piaget. Ara bé, hem de tenir en ment que, tal com veurem, es tracta d’unes etapes que no coincideixen ben bé amb la realitat.

 

1. La fase sensiomotriu o sensorio-motora

És la primera etapa que trobem dins del desenvolupament cognitiu. Piaget considera que es produeix entre el naixement de l’individu i el moment en què apareix el llenguatge articulat en frases simples, al voltant del moment en què l’infant té 2 anys. Aquesta fase es defineix principalment perquè s’obté el coneixement mitjançant una interacció física amb l’entorn més immediat.

 

Per tant, l’articulació del desenvolupament cognitiu es du a terme a través de jocs experimentals, que algunes vegades al principi són involuntaris, i per mitjà dels quals es produeix una associació de determinades experiències amb interaccions que es duen a terme amb animals, persones i objectes que ens resulten propers.

 

Els infants que són dins d’aquesta fase de desenvolupament cognitiu es comporten d’una manera egocèntrica, i la divisió conceptual fonamental que tenen és la que s’encarrega de separar el concepte «jo» del concepte «entorn». Els nadons que es troben a la fase sensoriomotriu satisfan les necessitats que tenen a través del joc i de les transaccions que duen a terme entre el seu entorn i ells mateixos.

 

Tot i que l’etapa sensorio-motora no ajuda a distingir gaire entre els matisos i les subtileses de la categoria «entorn», en ella s’aconsegueix conquerir la comprensió del fet que l’objecte té una permanència, o sigui, l’habilitat de poder comprendre que, encara que no percebem determinades coses en un moment concret, poden continuar existint.

 

2. La fase preoperacional

Segons Piaget, la fase número dos del desenvolupament cognitiu es materialitza, aproximadament, entre els 2 anys i els 7.

 

Els individus que estan dins d’aquesta fase van adquirint l’habilitat de situar-se al lloc de l’altra gent, de jugar i actuar a partir de papers de ficció i fer servir determinats objectes amb un caràcter simbòlic. L’egocentrisme, però, continua tenint una presència molt important dins d’aquesta etapa, i això comporta dificultats importants a l’hora de reflexionar i pensar sobre qüestions abstractes.

 

Igualment, les persones que es troben en aquesta fase encara no poden manipular informació a partir d’unes normes lògiques per tal d’obtenir conclusions vàlides, ni dur a terme amb èxit operacions mentals que són habituals en els adults —per això, aquesta fase rep el nom que rep. En aquest sentit, el pensament màgic que es fonamenta en associacions arbitràries i simples té un paper important en la forma com concebem el funcionament de la vida i del món.

 

3. La fase de les operacions concretes

Quan l’individu té entre 7 anys i 12, es troba dins de l’etapa de les operacions concretes, un període de desenvolupament cognitiu que es caracteritza per començar a fer servir la lògica per tal d’establir conclusions encertades. Ara bé, en aquest sentit sempre s’ha de partir d’unes premisses que es relacionen amb situacions específiques, i no amb situacions de tipus abstracte.

 

A banda d’això, en aquesta etapa, per tal de classificar determinats punts de la realitat, els sistemes de categories es compliquen, i es comença a tenir un estil de pensament menys egocèntric.

 

Quan un infant arriba a aquesta fase, és habitual que pugui deduir que la quantitat de líquid que es pot posar dins d’un recipient no varia en funció de la forma que adopta, perquè el volum es manté.

 

4. La fase de les operacions formals

La darrera fase de desenvolupament cognitiu de Piaget és la que es relaciona amb les operacions formals, i s’inicia a partir dels 12 anys per durar tota la vida

 

En aquest moment, s’adquireix l’habilitat de fer servir la lògica per extreure determinades conclusions abstractes que estan desvinculades de casos específics que s’han viscut en carn pròpia. Per això, des d’aquest instant es pot «pensar al voltant de pensar» i, igualment, manipular i analitzar d’una manera deliberada els esquemes de pensament, a banda del raonament hipotètic deductiu.

Segons la teoria de Piaget, la persona passa per 4 fases de desenvolupament cognitiu | Psicología y Mente

 

És lineal aquest desenvolupament?

Si veiem una llista com aquesta conformada per diferents fases de desenvolupament cognitiu, podem pensar que el procés evolutiu de la cognició de les persones és acumulatiu i va incorporant capes de dades diferents al damunt dels coneixements que ja es tenien Ara bé, això és una idea que ens pot confondre i enganyar.

 

Piaget considerava que les diferents fases del desenvolupament cognitiu marquen les diferències cognitives pel que fa a les condicions d’aprenentatge. Això vol dir, per exemple, que les coses apreses sobre el segon període de desenvolupament cognitiu no van a parar sobre els conceptes apresos en la fase precedent, sinó que ajuden a reconfigurar-lo i a expandir-lo en àmbits del coneixement variats.

 

 

La reconfiguració cognitiva és la clau

La teoria de Piaget ens diu que les diferents etapes de desenvolupament cognitiu se succeeixen de manera continuada, i que cadascuna presenta les condicions idònies per tal que l’individu que segueix el procés de desenvolupament elabori les dades que té per moure’s cap a la fase que ve a continuació.

 

Ara bé, aquest procés no és lineal del tot, perquè allò que aprenem dins de les fases primerenques de desenvolupament es va reconfigurant d’una manera constant sobre la base dels desenvolupaments cognitius posteriors.

 

A més, aquesta teoria al voltant de les fases diferents de desenvolupament cognitiu no marca uns límits d’edat concrets, sinó que les delimita amb unes franges flexibles en què habitualment es produeixen les transicions d’etapa. Així doncs, Piaget contempla la possibilitat que hi hagi determinats casos de desenvolupament anormals a través dels quals un individu canvia d’etapa o hi arriba en un moment molt prematur.

 

Objeccions a la teoria de Piaget

Encara que aquesta teoria ha servit de fonament per a la psicologia del desenvolupament i ha influït enormement en tota la psicologia, actualment es veu com una teoria desfasada. Per un cantó, hom ha pogut demostrar que la cultura on viu l’individu condiciona molt el seu pensament, i que en alguns indrets els adults no pensen en funció dels trets característics de la fase de les operacions formals, entre altres coses a causa de l’efecte que té sobre ells el pensament màgic característic de determinades tribus. 

 

Per l’altre cantó, no tenim evidències extremadament sòlides que indiquin que existeixen aquestes etapes, i per això no podem donar per descomptat que facin una descripció totalment acurada de com es modifica la manera de pensar dels nens i dels adolescents.

 

Sigui com sigui, és veritat que hi ha alguns aspectes concrets, com ara el concepte de permanència de l’objecte, o la creença que els infants pensen a partir de plantejaments fonamentats en les coses que passen al voltant seu i no sobre la base d’unes creences abstractes, que s’accepten i han originat algunes investigacions que no estan desfasades.