Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Què són les lladelles, com s'agafen i quin tractament tenen?

Normalment el contagi es fa a través de les relacions sexuals i es pot produir fins i tot quan s'utilitza el preservatiu
Les relacions sexuals són la via de contagi més habitual de les lladelles | Cedida

 

Quan ens venen al cap les MTS o malalties de transmissió sexual, normalment les vinculem amb afeccions que originen diversos bacteris, virus i fongs que es transmeten cap al cos humà quan s'intercanvien fluids durant el sexe i que poden evitar-se si es fan servir mètodes de barrera o preservatius.

 

Ara bé, també hi ha altres infeccions que causen alguns altres agents de tipus infecciós, com ara les lladelles, que tal com ens explica 'Viviendo La Salud' és una infecció originada per insectes diminuts que es nodreixen de la sang dels humans. Avui volem examinar en què consisteixen les lladelles, quines causes tenen, quins símptomes originen i com es poden tractar.

 

Definició de les lladelles

Es tracta d'uns insectes diminuts, ectoparàsits, que només s'alimenten a partir de la sang i que, de manera general, trobem als genitals de l'individu contagiat, específicament a la zona del borrissol púbic.

 

A diferència d'allò que passa amb altres insectes paràsits com en el cas dels polls, les lladelles són incapaces de fer salts i poden situar-se en indrets del cos que tinguin borrissol aspre i gruixut, com ara el bigoti, les pestanyes, les celles o la barba.

 

De manera general, les relacions sexuals són la via de contagi habitual de les lladelles. Ara bé, els petons i les abraçades també poden contribuir al contagi i, tot i que no sempre passa, també es poden encomanar si les persones que en tenen comparteixen tovalloles, roba o llençols amb algú que no en tingui.

 

Tothom pot tenir-ne, i els nens no en són una excepció. Normalment en el cas dels més petits solen agafar-se quan comparteixen armaris o productes d'higiene com ara tovalloles amb algú que estigui infectat, i sovint les agafen a les pestanyes i les celles, cosa que podria originar infeccions.

 

Això no obstant, és una infecció més habitual en els adults i els adolescents que tenen una vida sexual activa, cosa que fa que se les consideri una ITS o infecció de transmissió sexual molt contagiosa.

 

Tal com hem dit una mica més amunt, les lladelles obtenen el seu aliment a partir de la sang, i quan ens mosseguen podem patir una picor intensa i molt desagradable. Per tal d'acabar amb la infecció, normalment el tractament implica aplicar-se locions i cremes que les maten i que també acaben amb els seus ous, si n'hi ha.

 

Actualment, es pensa que les lladelles afecten aproximadament el 2% de la gent del planeta. Ara bé, són xifres que no resulten fiables del tot perquè hi ha molts Estats del món en què no són considerades una malaltia que s'hagi de notificar o que la veuen com una cosa vergonyosa i deshonrosa, cosa que fa que molts metges no en comuniquin alguns casos, que queden encoberts.

 

Per últim, les investigacions que s'han dut a terme suggereixen que el contagi d'aquesta infecció s'ha reduït de manera notable gràcies al fet que molta gent opta per depilar-se el borrissol de la zona genital.

 

 

Si fem servir els mateixos llençols o tovalloles que algú que tingui lladelles, s'incrementa el risc de contagi | Cedida 
 

Quins són els símptomes que originen?

Quan hi ha un contagi de lladelles, podria ser que no en detectéssim la presència fins que no passen uns quants dies des del moment en què hi hem tingut un primer contacte, normalment entre 5 dies i 3 setmanes. Aleshores, tant la irritació cutània com la picor constitueixen dos símptomes rellevants que ens alerten de la infecció.

 

La picor normalment apareix a la zona del pubis, i no s'experimenta a causa de la mossegada de la lladella, sinó que es produeix perquè es genera una reacció al·lèrgica als seus excrements i la seva saliva. De la mateixa manera que passa quan ens piquen altres insectes, normalment la sensació de picor s'incrementa a la nit. 

 

Al principi, ens poden sortir taques de color vermellós i lesions petites a la pell que s'assemblen a les protuberàncies vermelles i podrien créixer o empitjorar en cas que l'individu es grati. 

 

Igualment, un altre símptoma habitual de les lladelles és l'aparició d'unes taques de color blavós i de mida petita que es poden localitzar en regions del cos com ara l'abdomen o els malucs. També poden produir-se alguns símptomes d'aquesta mena en altres llocs del cos, com ara la barba, l'estómac, el bigoti, el tòrax o el cos.

 

De quina manera s'encomanen?

De manera general, les lladelles s'encomanen a partir de les relacions sexuals i del contacte íntim, tot i que igualment podria ser que es transmetessin a través de l'ús de determinats objectes d'un individu afectat, com ara tovalloles, roba, llençols o mantes.

 

Durant la seva època adulta, ponen ous —que es coneixen com a llémenes— prop de la pell, a la tija dels pèls. 7 dies després, aquests ous van creixent i desenvolupant-se i, aleshores, es posen a alimentar-se a través de la sang de la persona infectada.

 

Les lladelles, a més a més, poden arribar a sobreviure sense menjar durant un dia o dos, i fins que no moren normalment no es desprenen del cos de l'individu afectat.

 

Com hem dit una mica més amunt, les lladelles són insectes que no poden volar o saltar. Ara bé, sí que es poden arrossegar d'un cabell a un altre. Per això, per tal de passar a una altra persona els cal que el contacte corporal sigui proper.

 

Normalment, es contagien a través d'aquestes vies:

 

  • Compartir roba de llit, tovalloles o algun altre objecte personal.

  • L'activitat sexual.

  • El contacte físic sense sexe, com ara els petons o les abraçades, tot i que no és tan habitual que s'encomanin així.

 

Encara que reben l'etiqueta d'ITS o infecció de transmissió sexual, el fet de fer servir un preservatiu no protegeix contra el contagi de lladelles i, per això, és important saber quins són els símptomes que causen per tal d'identificar les infeccions de manera prematura i poder obtenir un tractament adient.

 

 

Encara que es faci servir un preservatiu durant la relació sexual, les lladelles es poden encomanar igualment | Cedida
 

Es poden tractar?

Tot i que podem tenir moltes molèsties a causa dels símptomes que provoquen, aquests insectes normalment no originen complicacions de salut greus i es poden tractar i eliminar fàcilment a partir de l'ús de xampús, locions o cremes que es comercialitzen sense recepta i que podem trobar a les farmàcies.

 

Els tractaments que solen utilitzar-se en general s'administren una sola vegada i, si es veu que al cap d'una setmana les lladelles no han desaparegut del tot, es tornen a administrar. Ara bé, cadascun dels tractaments existents té les seves pròpies pautes d'administració, cosa que fa que es recomani seguir amb cura les instruccions que ens dicti el personal mèdic o farmacèutic.

 

Pel que fa als individus infectats, caldrà que evitin el contacte íntim o el contacte físic proper amb els altres fins que constatin que ja no tenen lladelles. De la mateixa manera, com que es poden encomanar fàcilment, tothom que hagi mantingut alguna mena de contacte proper amb l'individu afectat també s'haurà de tractar. 

 

Igualment, cal remarcar que s'ha pogut constatar que hi ha algunes lladelles que s'han tornat resistents a determinats fàrmacs. Si els medicaments que no necessiten recepta mèdica es mostren ineficaços, caldrà que l'individu afectat vagi al metge per obtenir una recepta d'un medicament o producte que funcioni millor en el seu cas.

 

En general, els medicaments més habituals que serveixen per tractar les lladelles són el malatió i la ivermectina, que es comercialitzen com a locions.

 

 

Referències bibliogràfiques

  • Nuttall, G. H. F. (1918). The biology of Phthirus pubis. Parasitology, 10:383–405.

  • Anderson, A. L. i Chaney, E. (2009). Pubic lice (Pthirus pubis): history, biology and treatment vs. knowledge and beliefs of US college students. International Journal of Environmental Research and Public Health, 6(2): 592–600.
Comentaris