CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Els 10 mecanismes de defensa que encobreixen la realitat

Quins mètodes fan servir els humans per encobrir la realitat? | https://www.flickr.com/photos/shitsuren/

 

La funció del jo, segons Freud, és la de satisfer els impulsos que té l’allò i de no ofendre la moralitat del superjò, alhora que es fa una avaluació de la realitat. Es tracta d’una tasca ben complexa, i el cèlebre pare de la psicoanàlisi ens diu que el jo fa servir diversos mecanismes que li permeten gestionar els diferents conflictes que apareixen entre aquestes instàncies de la ment.

 

Així doncs, els mecanismes de defensa són diversos procediments que ajuden a mantenir l’equilibri psicològic inconscientment, amb la finalitat d’afrontar l’ansietat o angoixa vinculada a l’expressió —conscient— d’algun tipus de representació pulsional, ja sigui agressiva o sexual, a algun perill extern que sigui real o a la transgressió del codi moral.

 

Mecanismes de defensa dins de la psicoanàlisi 

Els mecanismes de defensa consisteixen en una forma de solucionar algun conflicte psicològic equivocadament, i poden acabar desencadenant algun trastorn mental, de conducta o —fins i tot— una somatització del conflicte psicològic que els provoca.

 

Tot seguit, parlarem dels principals 10 mecanismes de defensa que apareixen a les teories de la psicoanàlisi.

 

1. La racionalització 

Quan es produeix la racionalització, les raons reals inacceptables es substitueixen per raons que sí que són acceptables. Així, la perspectiva de la realitat es modifica mitjançant una explicació que és diferent. Com a exemple podríem parlar d'un home que decideix posar fi a la relació que té amb una dona perquè aquesta no té gaire autoconfiança i ell sent que no pot respirar. Aleshores, tot i que les dues anteriors relacions de la dona es van acabar pel mateix, ella pensa «aquest home no em convenia», o bé «era un perdedor».

2. La condensació 

A través de la condensació, durant el son hi ha determinats elements del nostre inconscient —que és el contingut latent— que es concentren en un sol objecte o imatge. Així, hi ha diversos significats que es concentren en un sol símbol. Aquest procés comporta que el relat que ens parla del contingut manifest tingui una durada molt inferior a la de la descripció sobre el contingut latent. Es tracta d’un terme que apareix a partir de les explicacions psicoanalítiques que ens parlen del procés de creació dels somnis.

 

3. La repressió 

Es tracta del primer mecanisme que va descobrir Sigmund Freud, i es refereix al procés a través del qual el jo esborra de la memòria pensaments i fets dolorosos per a la nostra consciència, perquè el fet de satisfer la pulsió reprimida no es pot conciliar amb algunes altres exigències de la realitat o del superjò.

 

4. El desplaçament 

Fa referència al fet de redirigir un impuls concret —normalment una agressió— cap a algun objecte o individu. Per exemple, una persona frustrada amb el seu cap podria pegar el seu animal o donar un cop a algun moble de la casa. En aquest cas, estem davant d’un mecanisme de defensa: no podem donar-li un cop al nostre cap perquè perdríem la feina i, per això, la nostra ira es desplaça cap a un altre ésser o cap a un objecte.

 

5. La negació 

Es tracta d’un mecanisme a través del qual la persona bloqueja alguns esdeveniments externs per deixar-los fora de la consciència i, així, tracta determinats aspectes de la realitat que són evidents com si no hi fossin. Un exemple d’això seria una persona fumadora que no accepta que el fet de fumar pugui comportar riscos per a la salut perquè, amb aquesta negació, podria naturalitzar el seu hàbit i tolerar-lo molt millor.

La ment humana sol recórrer a aquestes tècniques per afrontar conflictes psicològics | Cedida

 

6. La regressió 

Aquest mecanisme implica una reculada cap a hàbits o situacions antics, cap a determinats patrons de conducta poc madurs. Per exemple, en el cas d'un adolescent que no pot passar el cap de setmana a casa d’un amic seu i que té una reacció de crits i plors davant dels seus progenitors com si fos molt més petit.

 

7. La formació reactiva 

No només es reprimeixen els impulsos, sinó que també es controlen de manera que s’exagera l’actitud oposada. Així, s’atura l’aparició dels pensaments dolorosos reemplaçant-los per d’altres que siguin menys desagradables. A títol d’exemple, podem citar el cas d’algú que està molt empipat amb un dels seus amics però que, per mirar de no discutir, li diu que tot està bé.

 

 

8. La projecció 

Es refereix a la propensió de les persones a projectar els seus propis sentiments, motius o pensaments cap a algú altre.

 

Les projeccions més habituals poden implicar actituds agressives que originen una sensació de culpabilitat, i pensaments sexuals o fantasies que no estan acceptats dins de la societat. Un exemple d’això seria algú que odia un company de pis però que té un superjò que li diu que es tracta d’una cosa inacceptable. Podria solucionar el seu problema creient que qui l’odia és l’altre.

 

9. La sublimació 

S’assembla al desplaçament, però en aquest cas la canalització de l’impuls es du a terme cap a una altra forma que és més acceptable. Així, es produeix una sublimació de la pulsió sexual cap a algun objectiu no sexual, centrat en algun objecte que la societat valora de manera positiva, com ara l’activitat física, artística o intel·lectual.

 

10. L’aïllament 

A través d’aquest mecanisme s’aconsegueixen separar els sentiments dels records, per tal de tolerar i suportar més bé els esdeveniments i també la realitat. S’aïllen les idees inacceptables pel jo de les emocions que comporta, i d’aquesta manera queda debilitada a la consciència. Un exemple d’això seria el fet d’explicar un esdeveniment traumàtic de manera absolutament normal, com si es tractés d’alguna cosa ben banal com ara el temps que fa avui.