Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

EN DIRECTE

Greus inundacions pels aiguats que afecten especialment la Costa Brava amb més de 100 l/m²

Les millors 10 llegendes curtes japoneses

Un recull d'històries fascinants per veure la vida amb uns altres ulls
Aquest recull de llegendes curtes japoneses t'ajudarà a entendre millor la cultura d'aquest país | Tianshu Liu / Unsplash

 

El Japó consta de diverses llegendes tristes i alegres al voltant de la vida i de l'amor que han mirat de denominar alguns elements de la natura com els arbres o les muntanyes o, simplement, donar una explicació sobre els sentiments de les persones. Es tracta de llegendes populars i captivadores, com ara la de la papallona blanca o del fil vermell. Algunes d'elles, a més, estan pensades per als més menuts, com la de la papallona blava.

 

 

Les millors 10 llegendes curtes japoneses que parlen de la vida i l'amor

Tal com avança 'Carácter Urbano', per mitjà d'una mitologia molt rica combinada amb els costums de la cultura del Japó i amb l'estil de vida dels camperols, els habitants d'aquest país han anat transmetent d'una generació a l'altra tot allò que no s'havia sabut explicar. Aquest fet ha desembocat en un ventall molt ampli de llegendes populars. 

 

Són històries al voltant de l'amor, el destí, les estrelles o l'origen d'alguns dels seus emblemes com ara el nom del mont Fuji o d'on ve l'arbre Sakura. A continuació, hem recollit les llegendes més boniques d'aquesta cultura sobre la vida i l'amor. 

 

1. El mirall

És una de les llegendes japoneses més boniques sobre l'amor. Ens parla de la història d'un samurai, que fa molts segles va anar a la cort del rei per homenatjar el monarca nou. Quan va tornar al seu poble petit, va oferir un mirall com a regal per a la seva esposa. En aquella època, a les àrees rurals del Japó els miralls eren tota una novetat.

 

Per aquesta raó, quan la dona del samurai va mirar el mirall va demanar-li al seu marit qui era la dona que hi apareixia. Aleshores, l'home va dir-li que era el seu propi reflex. Un temps després va morir a causa d'una malaltia però, abans d'anar-se'n, va entregar-li el mirall a la seva filla i li va demanar: «Sempre que em trobis a faltar, busca el meu reflex dins del mirall».

 

La menuda, molt ingènua, quan es mirava al mirall veia el reflex d'una noia, que pensava que era el de la seva mare, molt rejovenida. Aleshores, li va dir al seu pare: «És ben estrany. Sembla que la mare sigui més jove i no tingui cap malaltia». Amb els ulls plens de llàgrimes, el samurai va exclamar: «Al mirall, veus a ta mare de la mateixa manera que jo la veig quan et miro».

 

2. Els amants de les estrelles

L'arrelament d'aquesta llegenda a la societat nipona és tan fort que cada any se celebra a la tanabatatsume, el dia 7 del mes 7: aquell dia concret, es produeix la unió entre Hikoboshi i Orihime.

 

Orihime és el nom que tenia la filla del rei del cel, que treballava molt cada dia teixint vestits per al seu progenitor. De cop, un dia va visitar el taller on era el pastor Hikoboshi, que la va enamorar. El rei del cel, que va quedar commogut per aquest sentiment amorós, va casar-los. Tots dos es van deixar portar per una gran passió i, a causa d'això, van desatendre la seva feina: l'home ja no tenia cura del seu ramat i ella va deixar de teixir.

 

El pare d'Orihime, ple de fúria, va condemnar-los per aquest motiu a viure separats, cadascun en una banda diferent del riu. Els amants patien tant que el rei del cel va decidir que els permetria trobar-se, una vegada cada any, el dia 7 del mes 7. Així, els japonesos diuen que cada any les garses obren les seves ales per estendre-les a tots dos cantons del riu i fer de pont per als enamorats. Hikoboshi és l'estrella Altair, i Orihime és l'estrella Vega.

 

3. El fil vermell

És probable que t'hagis adonat que hi ha un gran nombre de cultures que, a través de la unió dels dits petits, expressen l'amistat: aquest fet s'origina a partir de la creença que diu que el cor i el dit petit de la mà s'uneixen a través d'una artèria.

 

Una llegenda japonesa molt bonica sobre l'amor explica que un emperador amb molt de poder va demanar a una bruixa que l'ajudés per tal de seguir el fil vermell del seu dit petit, i la bruixa el va situar al davant d'una camperola que, amb un nadó entre els braços, es dedicava a vendre diversos productes en un mercat. L'emperador es va enfurismar, perquè pensava que la bruixa se'n reia d'ell, i va fer que l'executessin. A banda, va donar una empenta a la camperola i això va provocar-li un bon trau al front a la nena.

 

Van passar uns anys i la cort reial va donar al rei el consell de casar-se amb la filla d'un terratinent força ric. Quan es van casar, l'emperador va aixecar el vel de la núvia per veure-li millor la cara i, aleshores, va veure que al front hi tenia la marca de la ferida que ell mateix li va fer quan la dona només era un nadó. Així, la llegenda ens mostra que alguns fils del destí són impossibles de trencar o tallar.

 

Aquestes històries sorprenents i fascinants han anat passant de pares a fills | Will H McMahan / Unsplash

 

4. La flor de Sakura

Una llegenda japonesa d'allò més bonica que està centrada en la flor del cirerer i en Shizuka Gozen, la dona més rellevant de tota la literatura i la història japoneses.

 

Aquesta dona va ser l'estimada de Yoshitsune, que era el germà del poderós emperador Yoritomo. Quan Yoshitsune es va haver d'exiliar després d'enfrontar-se amb Yoritomo, Shizuka el va voler seguir. La dona es va posar a fer un ball davant de les famílies nobles més rellevants, i va admetre que estava enamorada de Yoshitsune. Això va provocar la fúria de Yoritomo, que va decidir que la volia matar.

 

La dona de Yoritomo, però, va quedar commoguda pels sentiments tendres de la noia i la va salvar. Aleshores, Shizuka va marxar a buscar el seu enamorat. Això no obstant, va emmalaltir quan era al poble de Miasa Oshio i, finalment, va traspassar amb només 31 anys. Quan va morir, duia amb ella una branca de l'arbre Sakura o cirerer, que va fer que de la terra sortís un arbre nou que avui en dia encara podem observar de peu, majestuós, en aquest petit poble situat a la prefectura de Nagano.

 

 

    5. La Donzella Lluna

    Un dels personatges que més estimen els nens japonesos és Kaguya-hime, que protagonitza una llegenda molt antiga al voltant dels orígens d'una muntanya

     

    La història ens diu que un camperol vell treballava tallant bambú i, un dia, va quedar molt sorprès quan va veure que d'un brot de la planta sortien uns rajos de llum. Era un nadó molt petit que va adoptar amb la seva dona com si fos una filla seva. Li van donar el nom de Kaguya.

     

    Era molt bonica i això causava atracció en els homes. Ara bé, ella no semblava interessada en cap d'ells: d'un en un, rebutjava els seus pretendents, fins i tot l'emperador, que quan va saber que era filla de la pròpia Lluna i que aviat la vindrien a buscar les tropes celestials va enviar els seus guàrdies perquè la protegissin. L'emperador, però, no va aconseguir que la noia es quedés: quan va arribar el seu dia, va haver de tornar-se'n cap a la Lluna.

     

    Poc abans d'haver de marxar, va acomiadar-se molt emocionada i agraïda amb els seus progenitors, i va oferir una branca a l'emperador. L'emperador va decidir pujar a dalt de tot del cim més elevat que hi havia al seu regne, i des d'allà va cremar la branca que li havia donat la noia i un paper en què, per escrit, hi havia el seu missatge d'amor.

     

    A partir d'aquell moment, la muntanya té el nom de mont Fuji-Yama, que vol dir que no mor mai.

     

    6. La papallona blava

    Aquesta història nipona està pensada per als nens, i ens fa extreure la lliçó que diu que tothom és responsable dels actes que du a terme.

     

    Atabalat per les preguntes que li fan sense treva les seves dues curioses filles, un pare se les endú al temple d'un savi, perquè visquin allà. El savi era capaç de respondre qualsevol pregunta, fins i tot les més complexes. Aleshores, les nenes van decidir que volien fer-lo equivocar-se. La petita no sabia com fer-ho, però la més gran va dir que havia tingut una idea.

     

    Va caçar una papallona blava i, quan va tornar de la cacera, va proposar-li una cosa a la seva germana: «demanem-li al savi si aquesta papallona, que tinc a la mà, és viva o si és morta. En cas que digui que és viva, l'aixafaré immediatament, i en cas que digui que és morta, la deixaré anar». D'aquesta manera, independentment de la seva resposta, el savi no podria encertar.

     

    Aleshores, la germana gran va anar a trobar el savi i li va demanar si la papallona que duia a les mans era viva o no. El savi li va dir «Això únicament depèn de tu, tens a les mans la seva vida».

     

    7. La papallona blanca

    Un ancià molt savi, meditatiu i solitari va arribar a un petit poble on va decidir residir, just al costat del cementiri. Aleshores, l'home vell va despertar la curiositat dels veïns: qui era i per què vivia just al costat del cementiri?

     

    De sobte, un dia, l'ancià es va posar malalt. Com que no tenia dona, els veïns del poble li ho van dir a l'única família que tenia: un nebot i una germana. El nebot es va posar a cuidar-lo i, mentre ho feia, al damunt de l'home es va parar una papallona blanca que el nen no va aconseguir fer fora fins al cap d'uns quants intents. Aleshores, la papallona va marxar volant a poc a poc.

     

    El nen va posar-se a seguir la papallona, ben encuriosit: l'insecte va parar-se al damunt de la làpida d'una dona que s'havia mort quan només tenia 18 anys. Quan va tornar a la casa del seu oncle, ja havia mort. Li va explicar la història a la seva mare, la germana de l'ancià, que va decidir revelar-li la veritat: el vell home havia volgut passar els últims dies de la seva vida al costat de la seva promesa, la dona que havia mort amb només 18 anys i que s'havia transformat en papallona.

     

    Quina és la teva llegenda preferida? | Jan Gottweiss / Unsplash

     

    8. Momotaro, el nen préssec

    Els nens gaudeixen molt amb aquesta història, que adapta una antiga llegenda nipona al voltant de l'amistat que és molt coneguda.

     

    La llegenda narra la història d'una camperola incapaç de tenir fills que, un bon dia, va adonar-se de la presència d'un préssec enorme que surava al damunt del riu. Quan el va agafar i el va obrir, la sorpresa va ser enorme: a l'interior hi havia un nadó. El menut va ser batejat com a Momotaro —en japonès, la paraula préssec és «momo»— i va anar creixent amb molta força. Per aquest motiu, quan va créixer els veïns del llogarret li van adjudicar l'encàrrec d'alliberar-los dels molestos dimonis que els turmentaven.

     

    Momotaro, ple de valentia, va anar cap a l'illa d'Onigashima, un lloc on residien els dimonis. Mentre era de camí cap allà, va reclutar un mico, un gos i un faisà

     

    De camí a l'illa, quan ja no els faltava gaire per arribar, el faisà es va posar a volar cap al lloc on eren els dimonis, i va poder dir als seus companys d'expedició que dormien. Aleshores, es van acostar aprofitant el gran olfacte del gos, i el mico es va enfilar al mur per poder obrir la porta des de l'interior del recinte. Les entremaliadures del mico, les mossegades del gos, el coratge de Momotaro i les picades del faisà van fer que els dimonis es rendissin.

     

    Després d'això, el grup va tornar al llogarret carregat d'un sac ple d'or i joies dels robatoris que havien perpetrat els dimonis durant molts anys.

     

    9. Kitsune

    Kitsune, a la mitologia japonesa, és una guineu intel·ligent i entabanadora que pot adquirir una aparença d'allò més atractiva per assolir els seus objectius en benefici propi. 

     

    La llegenda antiga que es vincula amb aquesta guineu està lligada a la història d'una dona sàvia i bonica que formava part de la cort de l'emperador, anomenada Tamamo-no-Mae i que a causa de la seva gran bellesa i de l'olor perfumada que desprenia va fer que l'emperador se n'enamorés sense remei. L'home, fins i tot, va emmalaltir. Davant de la impossibilitat dels metges per curar-lo, van demanar ajuda a un mag.

     

    El mag va confirmar-los que l'emperador estava malalt a causa de la Tamamo-no-Mae, que en realitat no era una dona: era una guineu intel·ligent que treballava per un sobirà amb la intenció de robar-li el tron ​​a l'emperador. Per tant, l'home va reunir els seus dos millors guerrers i els va encomanar la missió de caçar la guineu i posar fi a la seva vida

     

    Els guerrers la van buscar durant força temps i, finalment, van trobar la guineu a la plana de Nasu. Aleshores, van eliminar-la. El cos de la guineu es va transformar en una roca embruixada, anomenada Sessho-Seki —que vol dir «pedra assassina»—, que la pròpia Tamamo-no-Mae havia embruixat i es dedicava a matar les persones que s'hi apropaven. Finalment, la maledicció va acabar gràcies al monjo budista Genno, que va poder vèncer l'esperit a través de les seves oracions i meditacions.

     

    10. Kasajizo

    Es tracta d'una llegenda japonesa relacionada amb l'amistat que es fonamenta en els costums i les tradicions nipons i que reivindica la bondat i la generositat. De fet, «kasa» fa referència a un barret de palla que normalment es fa servir al Japó per protegir-se de les temperatures fredes, i «jizo» es refereix a una figura de pedra que s'utilitza per retre homenatge als nadons que han mort durant el part.

     

    Un dia, un pobre camperol va anar a vendre les bufandes que elaborava la seva dona al mercat. Mentre hi anava, va trobar quatre pedres jizo que, sota la neu, estaven a punt de quedar enterrades del tot. Aleshores, va espolsar les pedres i va posar-li una bufanda a cadascuna. Un cop va arribar al mercat, li va ser impossible vendre cap bufanda. Va veure un venedor de barrets kasa que estava igual que ell i, aleshores, tots dos van optar per intercanviar els productes que tenien per mirar de vendre'ls.

     

    Ara bé, amb els barrets li va passar el mateix que amb les bufandes: no en va poder vendre cap. Va enfilar el camí de tornada cap a casa ben preocupat, perquè veia que aquell dia no podria menjar res, i que la seva dona tampoc no tindria res per menjar. Quan va tornar a passar pel lloc on hi havia les pedres jizo, va adonar-se de nou que estaven cobertes de neu. Les va tornar a espolsar i els va posar barrets kasa, un per a cadascuna. L'endemà, va veure sorprès que just al davant de la porta de casa seva li havien deixat menjar.

     

    Quan va sortir a buscar el menjar, va adonar-se que hi havia petjades de les pedres jizo, que havien quedat marcades ben a prop del menjar que li havien deixat.

     

    Comentaris