rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

VOTA A L'ENQUESTA

Quin partit triaràs el 28-A?

Les millors 20 pel·lícules relacionades amb la psicologia i els trastorns mentals

Un recull de llargmetratges per aprofundir en aquests dos temes
Un recull de les 20 millors pel·lícules vinculades amb la psicologia i els trastorns mentals | Psicología y Mente

 

El món del cinema també s’ha dedicat a consagrar un espai a la psicologia. De fet, gairebé tots els films podrien tenir una lectura psicològica dels personatges que hi apareixen o de la perspectiva dels seus directors, i no només a l’univers cinematogràfic: les sèries televisives i alguns documentals sovint també ens proporcionen emissions carregades de continguts psicològics.

 

 

Ara bé, el recull de pel·lícules que parlen de psicologia que et presentem tot seguit és molt recomanable per als individus que s’interessin especialment per aquesta disciplina, pel seu estudi i pels seus continguts.

Llargmetratges de totes les èpoques que tracten de psicologia

Donem el tret de sortida al recull de les 20 pel·lícules que no t’has de perdre si t’interessa la disciplina psicològica.

 

1. El príncep de les marees, de 1991

La gran Barbra Streisand va dirigir aquest melodrama romàntic que està basat en la història que es narra al llibre homònim de l’escriptor nord-americà Pat Conroy. Tot i que se centra sobretot en el perdó i l’amor, tracta el tema dels traumes que es poden originar a la infància i de les seqüeles que poden causar als adults rere la forma de TEPT, cosa que el converteix en un film altament recomanable si t’interessa la psicologia i els trastorns mentals.

2. L’escafandre i la papallona, de 2007

Aquest llargmetratge ens fa parar l'atenció en les repercussions a nivell psicològic que pot tenir el fet de comptar amb alguna mena d'impediment físic. El protagonitza un home que havia estat cap de redacció de la coneguda revista Elle, i que pateix la síndrome d’enclaustrament que l’obliga a restar tancat dins del seu cos sense poder-se moure a voluntat —tret d’un únic ull, que sí que pot moure quan vol i que esdevindrà l’única via de comunicació que farà que encara pugui tenir contacte amb la resta de mortals.

 

Aquest ull també farà que pugui escriure una autobiografia, que serà el text que serveix de base per a la pel·lícula i que du el seu mateix nom. A banda de presentar una càrrega emocional molt elevada, el film també reflexiona sobre els vincles que es teixeixen entre el cos humà i la consciència.

 

3. Algú va volar sobre el niu del cucut, de 1975

Aquest clàssic compta amb un gran actor protagonista, en Jack Nicholson, que ens transporta a una dimensió on es veuen problemes fonamentals de la tradició en què estan basades un gran nombre d’institucions mentals: el fet d'infravalorar els interns com a persones responsables de les seves vides, el sobrediagnòstic, l’ús de mètodes invasius amb l’objectiu de modificar els patrons de conducta i el fet d’encasellar la gent a través d’etiquetes de diagnòstic.

 

Es basa en una novel·la de Ken Kesey que du el mateix nom i a la seva època va rebre un gran nombre de guardons pel missatge humanista que se’n desprèn i pel seu acabat tècnic impecable.

 

4. Memento, de 2000

Combina a la perfecció l’exemplificació de l’amnèsia anterògrada, un trastorn que comporta que no es creïn records nous, amb una forma d’explicar les coses que fa que puguem copsar més bé la dimensió d’aquesta mena de trastorn mental.

 

En concret, el film es compon de dues classes d’escena diferents, unes que es mostren en color i unes altres que apareixen en blanc i negre, i que es van succeint en moments temporals diferents, a voltes més enrere i a voltes més endavant, cosa que ens provoca una sensació de confusió que ens fa pensar que ens falta alguna peça del trencaclosques per saber del cert què passa.

 

El film també fa que ens demanem on és la identitat pròpia en un moment en què la memòria és incapaç de connectar totes les nostres vivències.

 

5. Take Shelter, de 2011

Un home qualsevol, pare de família, comença a sentir molta por per la possibilitat d’una apocalipsi, sense que hi hagi cap mena d’explicació racional al respecte. Això el fa entrar en una espiral d’eleccions poc premeditades que no ens deixen saber del cert si es produeixen per alguna raó o si són deliris.

 

Podríem incloure el llargmetratge en aquest recull de films que tracten de psicologia a causa de les sensacions que fa que experimentem. Tot i això, més que voler-nos il·lustrar sobre tots els mecanismes mentals que hi ha al voltant de la paranoia, mira d’oferir-nos una metàfora al voltant de l’estil de vida americà, que es fonamenta sobretot en la propietat privada.

 

6. Funny Games, de 1997

Dirigida per l’austríac Michael Haneke, aquesta pel·lícula mostra com una família està passant tranquil·lament l’estiu a una casa quan, per desgràcia, dos homes vestits de jugadors de golf els segresten. Aquest fet desencadena la trama principal del film, que ens mostra durant més d’una hora què passa quan es produeix una combinació de psicopatia, mala fe i ganes d’aniquilar els demés.

 

El realisme de la producció cinematogràfica aconsegueix combinar-se a la perfecció amb la metaficció i l’espectador es veu interpel·lat de manera molt directa per tot allò que veu, cosa que no la fa lleugera, precisament.

 

En altres moments, s’al·ludeix al fet que totes les coses que passen s’engloben dins d’un film on preval allò que volen els dos golfistes, cosa que crea la sensació que ho controlen tot i que, rere la seva impulsivitat aparent, s’hi amaga una racionalitat totalment premeditada i perversa. Cal remarcar que si tens l’estómac sensible segurament no és el millor film que pots veure.

 

7. Soc un cíborg, de 2006

Aquest llargmetratge és molt més líric que l’anterior: està ambientat a Corea del Sud, i mostra com una jove ha de ser internada en un psiquiàtric com a conseqüència de les al·lucinacions que pateix. És un film d’amor en què la noia té un pretendent internat a la mateixa institució, que va pujant per l’escala de la realitat paral·lela creada per ella i copsant la seva lògica per mirar d’ajudar-la. Una producció cinematogràfica profunda i molt singular.

 

8. Das experiment, de 2001

A la recopilació de films que ens parlen de psicologia i trastorns mentals, no podíem passar per alt el vessant més social del comportament humà. ‘Das experiment’ es basa en un experiment real que es va dur a terme l’any 1971 a la universitat californiana de Stanford, dirigit pel psicòleg Philip Zimbardo i conegut amb el nom d’experiment de la presó d’Stanford.

 

Els participants a l’experiment es van dividir aleatòriament en dos grups: els presos d’una presó fictícia i els seus guardians. Els investigadors van veure com la situació va descontrolar-se i com l’experiment es va acabar precipitadament, a banda de poder comprovar de quina manera alguns elements socials ben superficials com ara el fet de pertànyer a un grup concret poden transformar per complet la moralitat de la gent. Un film totalment recomanable per als estudiants de psicologia o interessats per la disciplina.

 

9. Millor, impossible, de 1997

A ‘Millor, impossible’ trobem un retrat amb un toc d’humor del trastorn obsessiu-compulsiu. El protagonista del film, anomenat Melvin Udall i encarnat de nou per Jack Nicholson, basteix la seva vida diària a través de rutines immutables i d’una capacitat molt singular per fer que els demés l’odiïn.

 

Es deixa portar pels patrons de conducta repetitius i per les compulsions, que marquen el ritme de la seva existència fins que, de sobte, arriba una novetat a la seva vida que li transforma el caràcter i aconsegueix millorar la seva vida.

 

10. La taronja mecànica, de 1971

Un film clàssic dirigit per Stanley Kubrick, que es basa en una novel·la homònima. El protagonitza un home que està molt habituat a viure de manera descontrolada i violenta, perquè pateix probablement un trastorn antisocial de la personalitat. El tanquen a la presó i, un cop allà, diversos tècnics miren de provar un mètode amb ell que podria inhibir els impulsos violents de les persones a través d’una important dosi de conductivisme.

 

El llargmetratge ens mostra la creença en ressorts petits que no podrien veure’s i que activarien patrons de conducta concrets, encara que l’individu no volgués. Es tracta, de fet, d’una distòpia futurista que molta gent descriu com la pel·lícula estrella sobre psicologia, perquè està centrada en els mecanismes psicològics que mouen les persones, així com en el debat sobre la seva possible existència i sobre el paper que té la psiquiatria moderna al món.

 

11. El show de Truman, de 1998

El popular actor Jim Carrey s’encarrega de protagonitzar aquest film, tot i que aquesta vegada no fa un paper còmic com habitualment. En aquest llargmetratge es dedica a interpretar un home que sempre ha viscut en un plató televisiu enorme sense ser-ne conscient. Es tracta d’una producció que, a més, ha servit per anomenar un deliri que s’ha descobert fa relativament poc temps.

 

12. The Witch, de 2015

Aquest film recent ha obtingut molt de reconeixement per part del públic i ha saltat a la fama en poc temps. Explica la història d’una família de colons d’Amèrica del Nord que busquen iniciar una vida nova instal·lant-se en un assentament al bosc que està molt aïllat. La presència d’una bruixa a prop de la casa on passen a viure xoca amb l’enorme fe religiosa que tenen i farà que comencin a tenir idees delirants.

 

13. American History X, de 1998

La pel·lícula retrata la vida de dos skinheads que són germans i tenen una ideologia nacionalsocialista, tot i que de mica en mica aniran sortint de l’espiral d’odi vital que els envolta. És un film molt recomanable per a tots els interessats en la psicologia social, perquè explica la història de com es formen les fronteres entre l’intragrup —les persones amb qui ens sentim identificats— i l’exogrup —els individus amb qui volem competir.

 

14. El silenci dels anyells, de 1991

Es tracta d’un thriller dels Estats Units que ha passat a ser una de les produccions cinematogràfiques psicològiques de culte més reconegudes de tots els temps. Està inspirada en la novel·la homònima escrita pel nord-americà Thomas Harris, i ens ensenya una part de l’existència d’Hannibal Lecter, un personatge que destaca pel seu historial d’assassí en sèrie i per ser un psicòpata caníbal. 

 

 

15. Em dic Sam, de 2001

En Sean Penn interpreta el paper d’un home que té una discapacitat mental i que lluita aferrissadament per poder conservar la custòdia de la seva filla. Una advocada interpretada per Michelle Pfeiffer l’ajudarà en el seu combat, i anirà veient de mica en mica com l’home constitueix un clar exemple de determinació i dignitat.

 

El film és un homenatge a la motivació, la perseverança i la voluntat de les persones que fa que vulguin mirar de superar les limitacions que es pensaven que tenien.

 

16. Arrival, de 2016

Aquest film psicològic fa servir diversos recursos de la ciència-ficció per mirar d’explorar dos temes que guarden un vincle essencial amb la psicolingüística i amb la psicologia: el dol que causa la mort d’una persona estimada i la hipòtesi de Sapir-Whorf, que diu que tant la nostra manera de viure les nostres experiències com els pensaments que ocupen la nostra ment depenen de la classe de llenguatge que fem servir normalment.

 

Aquests temes tan interessants són el teló de fons de la trama del film, que narra l’arribada d’alienígenes al planeta Terra i com els humans es troben amb la necessitat de poder-hi establir vincles diplomàtics sense tenir clar de quina manera es poden comunicar.

 

 

17. Black Swan, de 2010

Aquest llargmetratge psicològic és un dels més cèlebres de Darren Aronofsky. Ens parla de com algunes vegades la necessitat de perseguir la perfecció sense posar-se límits, la falta de moments íntims i la competitivitat poden aconseguir apoderar-se de la ment de les persones i perjudicar-les d’una manera molt seriosa.

 

18. Taxi driver, de 1976

Es tracta de tot un clàssic del món cinematogràfic que ens explica la història d’un home que es posa a treballar conduint un taxi a les nits per mirar de lluitar contra l’avorriment i l’insomni que pateix. De mica en mica, mirarà de trobar alguna comesa que pugui conferir-li un sentit a la seva vida, encara que per això hagi de posar-se en perill a ell i a la gent que l’envolta.

 

19. Rain Man, de 1988

‘Rain Man’ és una pel·lícula psicològica que exposa diversos trets vinculats amb l’autisme. L’intèrpret Dustin Hoffman fa el paper d’un home amb TEA o Trastorn de l’Espectre Autista, i que inicia una relació amb un germà seu que gairebé no coneix gens.

 

20. It’s Kind of a Funny Story, de 2010

En Craig és un adolescent que pateix una forta depressió i que, per aquest motiu, ingressa en un centre psiquiàtric. L’àrea destinada a la gent de la seva edat no té cap plaça lliure, i per aquest motiu li tocarà viure amb els adults. Això el portarà a fer-se amic d’un home que es diu Bob —encarnat per Zack Galifianakis— i d’una noia que té una edat semblant anomenada Noelle —interpretada per Emma Roberts.

 

Tens ganes de veure més pel·lícules?

Si t’has quedat amb ganes de veure més pel·lícules relacionades amb la psicologia, et recomanem que facis un cop d’ull a l’article Les 14 millors pel·lícules sobre intel·ligència emocional.

 

  • Traducció de Psicología y Mente: "20 películas sobre Psicología y trastornos mentales"