CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMA HORA

Mor el nadó de 2 mesos apallissat pel pare a Barcelona

URGENT

Localitzen la jove de 18 anys desapareguda a Barcelona

La Piràmide de Maslow i la jerarquia de les necessitats

La piràmide de les necessitats establerta per Maslow les classifica en 5 nivells | Jmarchn

 

La piràmide de Maslow pertany a una teoria de l’àmbit de la psicologia que analitza les necessitats i motivacions de les persones, les coses que ens condueixen a mantenir una determinada actitud i a dur a terme unes accions concretes.

 

El psicòleg humanista Abraham Maslow afirmava que les accions que emprenem es basen en una motivació que ens mou per cobrir determinades necessitats, que es podrien ordenar en funció de la seva rellevància pel que fa al nostre benestar.

 

Així, Abraham Maslow va formular una teoria que ens parla de l’existència d’una jerarquia de les necessitats de les persones i va establir que, a mesura que les necessitats bàsiques es satisfan, les persones anem establint uns desitjos i unes necessitats que es troben més amunt. A través d’aquesta manera de jerarquitzar allò que necessitem, neix la Piràmide de Maslow.

    El concepte de la jerarquia de les necessitats va aparèixer per primer cop el 1943, en un article de Maslow anomenat «A Theory of Human Motivation» i en un llibre també seu que va titular ‘Motivation and Personality’. Un temps més endavant, com que aquesta jerarquia sovint es representava gràficament com si fos una piràmide, el nucli de la teoria es va passar a conèixer com a Piràmide de Maslow i va adquirir una gran fama que segueix perdurant actualment, diverses dècades més tard de la seva aparició.

     

     

    La Piràmide de Maslow

    A mitjan segle XX, diverses escoles psicològiques —com ara el conductisme o la psicoanàlisi— estaven centrades en les actituds conflictives i en l’aprenentatge des d’una persona passiva i sense tenir gaire possibilitats d’influir en el seu entorn més enllà de la influència que ella hi tenia. Ara bé, Maslow tenia més interès en l’aprenentatge sobre les coses que fan felices les persones i sobre allò que podria fer-se per operar una millora de l’autorealització i el desenvolupament personal.

    La idea que tenia com a humanista era que els éssers humans, de manera innata, tenen el desig d’autorealització per esdevenir les persones que volen i que, si estan en un ambient propici, tenen les capacitats necessàries per mirar d’assolir les seves metes autònomament. Ara bé, els objectius assolits i els que estan pendents marquen les metes que es persegueixen cada vegada, segons la piràmide que mostra la jerarquia de les necessitats.

     

    Així, si es volen perseguir objectius d’autorealització, primer s’han de tenir cobertes les necessitats prèvies —com ara la seguretat, l’alimentació, etc. Un exemple d’això seria que, si tenim la seguretat que disposem d’una feina estable, de menjar garantit i d’amics que ens accepten, aleshores podrem centrar-nos en els aspectes que tinguin un vincle amb l’autorealització.

     

    La jerarquia que apareix a la Piràmide de Maslow —des de les necessitats essencials fins a les que tenen un grau de complexitat més alt— està formada per un total de 5 nivells. A la base s’hi troben les necessitats bàsiques i, a mesura que anem pujant, hi anem descobrint les necessitats que tenen més complexitat.

     

    Les 5 tipologies de necessitats que apareixen a la piràmide són, de dalt a baix, les d’autorealització, de reconeixement, d’afiliació, de seguretat i fisiològiques.

     

     

    Classes de necessitats

    Maslow parla d’una classe de necessitats que serien instintives i, a banda, distingeix les necessitats de «desenvolupament de l’ésser» —és a dir, les d’autorealització— de les que considera que són «deficitàries» —de reconeixement, d’afiliació, de seguretat i fisiològiques.

     

    Les diferències entre totes dues es basen en el fet que les de «desenvolupament de l’ésser» es refereixen a les ocupacions de la persona, al seu creixement personal i ganes d’assolir-lo i, en canvi, les «deficitàries» parlen d’una mancança. Per això, el fet de satisfer les deficitàries resulta rellevant a l’hora d’evitar sentiments o conseqüències desagradables. Per tant, podem afirmar que la Piràmide de Maslow consta de 5 nivells diferents de necessitats:

     

    1. Necessitats fisiològiques

    Són d’ordre biològic i consisteixen en les necessitats essencials per sobreviure. Dins del grup hi podem contemplar necessitats com ara les de refugi, de dormir, de respirar, de menjar, de beure aigua o de tenir sexe.

     

    En aquest nivell, per tant, s’hi agrupen les necessitats que possibiliten els processos biològics elementals que permeten l’existència de l’organisme. Ofereixen cobertura a les funcions fisiològiques que s’encarreguen de preservar l’equilibri dins dels nostres òrgans, teixits i cèl·lules i, sobretot, del nostre sistema nerviós.

     

    Per a Maslow, aquestes necessitats són les més fonamentals de tota la jerarquia, perquè fins que no s’arriben a cobrir no es poden abordar les altres, que resultaran secundàries fins aleshores.

    Alimentar-se és una necessitat fisiològica | CatalunyaDiari.cat

     

    2. Necessitats de seguretat

    La Piràmide de Maslow conté les necessitats de seguretat, que resulten necessàries per viure però se situen dins d’un nivell diferent del de les fisiològiques. Fins que no queden satisfetes les primeres no s’albira el segon nivell de les necessitats que, aquesta vegada, estan orientades cap a l’ordre, la protecció, l’estabilitat i la seguretat personal.

     

    Podem dir que les necessitats que es troben incloses dins d’aquest nivell de la Piràmide de Maslow es relacionen amb les expectatives i amb la forma amb la qual les condicions vitals fan possible que es desenvolupin diversos projectes a mig termini i també a llarg termini. Estan basades en una mena de «matalàs» que està fonamentat tant en drets i capital social com en béns.

     

    En aquest nivell podem trobar, entre altres, la seguretat familiar, física, de salut, d’ingressos i recursos o d’ocupació.

     

    3. Necessitats d’afiliació

    Segons Maslow, aquest grup de necessitats ja no són tan bàsiques, i es materialitzen essencialment quan s’han satisfet les dels primers estrats. Es tracta d’unes necessitats que apareixen quan els individus miren de superar els seus sentiments de solitud i de comprovar i sentir que tenen alguna mena de lligam afectiu amb altres individus.

     

    Durant el dia a dia es van presentant de manera recurrent, sempre que els humans manifesten la voluntat d’esdevenir membres d’una comunitat o col·lectiu, de casar-se, de formar una família, etc. El fet de pertànyer a un grup, sigui més gran o menys, contribueix a dotar de sentit els fets quotidians i, a banda, els vincles socials i el contacte amb la gent que potencien aquests lligams sovint ens estimulen de tal manera que vivim una experiència que, segons Maslow, pot classificar-se dins del conjunt de les necessitats.

     

    Un exemple d’aquesta classe de necessitats és l’afecte, l’amor correspost i l’afiliació o pertinença a un grup social concret

     

    4. Necessitats de reconeixement

    Quan ja s’han satisfet les necessitats que estan situades dins dels primers tres nivells de la piràmide, es materialitzen les necessitats de reconeixement, com ara les que reforcen l’amor propi, les fites personals, el respecte per a les altres persones i el reconeixement cap a nosaltres. Quan aquesta classe de necessitats queden satisfetes, l’individu sent més seguretat i es veu valorat dins de la societat. En canvi, si no se satisfan, els individus tenen tendència a sentir que no tenen valor i que són inferiors.

     

    Dins de la jerarquia de Maslow, aquesta necessitat és més fàcil d’entendre com una forma de sentir-se bé amb l’autoconcepte propi a través dels elements de la nostra persona que trobem reflectits en la forma que tenen els altres individus de tractar-nos.

     

    Maslow ens explica que hi ha dues necessitats de reconeixement: per una banda la superior, que condiciona la necessitat de respecte cap a un mateix i inclou diversos sentiments com ara l’autoconfiança, l’assoliment, la llibertat, la independència i la competència i, per altra banda, la inferior, que parla del respecte de les altres persones, de la necessitat de fama, reconeixement, glòria, estatus, reputació, atenció i dignitat.

     

    5. Necessitats d’autorealització

    A dalt de tot de la piràmide, finalment, cal destacar que s’hi situen les necessitats d’autorealització, així com el desenvolupament de les necessitats internes, la recerca d’una missió vital, el desenvolupament moral i espiritual, el fet d’ajudar desinteressadament les altres persones, etc.

     

    Crítica del concepte

    Tot i que diverses investigacions han donat suport a la Piràmide de Maslow i les teories del psicòleg humanista, molts altres estudis han recollit una gran quantitat de dades que no sembla que apuntin en la mateixa línia que aquesta jerarquització de les necessitats. Un exemple d’això seria que Wahba i Bridwell el 1986 afirmen que no hi ha prou evidències que corroborin que existeix aquesta jerarquia, encara que actualment segueixi gaudint de molta popularitat.

     

    A banda, la Piràmide de Maslow ha estat criticada perquè no resulta fàcil demostrar el concepte d’autorealització per les seves qualitats abstractes. De fet, la ciència requereix que s’especifiqui a la perfecció el sentit dels mots i en proposa unes implicacions «operacionals» i, en el cas que un concepte faci que quedi un marge molt ampli per interpretar-lo, no es podran dur a terme estudis que vagin dirigits a estudiar-lo, ni treure cap conclusió del tot clara.

     

    Una gran part de les categories i conceptes que es troben dins de la piràmide presenta  massa ambigüitat  perquè es pugui estudiar a nivell científic.

     

    El 2011 es va publicar un estudi en el qual diversos investigadors de la universitat americana d’Illinois posaven a prova aquesta jerarquia i descobrien que satisfer les necessitats que contenia mantenia una correlació amb la felicitat de l’individu.

    Un estudi del 2011 confirmava que satisfer les necessitats de la piràmide contribuïa a la felicitat | Cedida

     

    Aquest estudi, però, contràriament a la teoria formulada per Maslow, va establir que les necessitats d’autorealització i de reconeixement eren igualment rellevants, encara que les necessitats bàsiques no s’haguessin satisfet. Això conduïa al qüestionament de la seqüencialitat proposada per Maslow a la seva teoria: per assolir els objectius vinculats amb les necessitats més refinades, no calia haver cobert primer les necessitats més bàsiques.

     

    Per un altre cantó, les investigacions de Maslow es basaven en una mostra molt reduïda de persones i, per consegüent, no gaire representativa. La seva metodologia ha rebut crítiques que diuen que el mateix Maslow va escollir els individus que pensava que havien assolit l’autorealització després d’haver llegit alguna cosa d’ells o d’haver-hi parlat i d’haver establert les seves pròpies conclusions al voltant del significat de l’autorealització.

     

    Els individus entrevistats per Maslow per tal d’elaborar la piràmide de les necessitats, de fet, és difícil que representin la majoria de persones del planeta, perquè s’emmarcaven dins de la cultura occidental, eren molt influents o rics. Entre aquests investigats destaquen personalitats de renom com ara Eleanor Roosevelt o Albert Einstein. A més, la piràmide es va crear després d’haver estudiat casos més aviat excepcionals.

     

    Ell llegat de la teoria i la seva importància

    Encara que s’hagi criticat molt, la piràmide de Maslow constitueix una aportació rellevant dins d’un canvi de perspectiva a nivell psicològic i va servir per establir una tercera força a l’interior de la professió —les altres dues forces predominants eren el conductisme i la psicoanàlisi.

     

    L’enfocament que té pel que fa a la vida i a la psicologia transmet entusiasme i és innovador en el sentit que ja no es fa partint del supòsit que els humans són individus passius i que no està centrat en les conductes patològiques. A més, el fet d’estudiar els patrons de conducta que no estan relacionats amb els trastorns mentals i les motivacions de les persones va demostrar que la psicologia no només s’hauria de limitar a la salut mental.

     

    Igualment, els estudis de Maslow van constituir un intent de dur a terme una investigació de quelcom essencial: el bé comú, les coses que, a nivell contextual, constitueixen una prioritat per a tothom. Si poder accedir a una alimentació és quelcom rellevant per a la gent, es pot fer una proposta dels models per gestionar els espais que contemplin aquest fet.

     

    De la mateixa manera, la piràmide de les necessitats també ha tingut un impacte notori en altres àmbits diferents de la psicologia, com ara el món de l’esport o l’univers empresarial —sobretot en el màrqueting però també en altres àrees com els Recursos Humans.

     

    Avui en dia, la psicologia científica hauria de continuar amb els seus estudis que volen descobrir tot allò que motiva els individus i que els fa aspirar a determinats objectius. Encara que la Piràmide de Maslow no constitueixi un constructe que ens ajudi a explicar adequadament la nostra actitud, es tracta d’una primera pedra en aquesta mena d’investigacions i es pot fer servir de referència.

     

    Referències bibliogràfiques:

    • Mahmoud A. Wahba, Lawrence G. Bridwell. (2004). Maslow reconsidered: A review of research on the need hierarchy theory. Baruch College, The  City University of New York USA.