CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

URGENT

Localitzen la jove de 18 anys desapareguda a Barcelona

Principals diferències entre psiquiatres i psicòlegs

Encara que la psicologia i la psiquiatria poden assemblar-se, tenen molts punts distintius
Molta gent té tendència a confondre els psicòlegs i els psiquiatres | Psicología y Mente

 

Tant la psiquiatria com la psicologia clínica constitueixen dues disciplines que pertanyen al sector de la salut mental i que sovint la gent confon. Encara que tenen uns mètodes de treball i que aborden determinades problemàtiques que poden assemblar-se, hi ha dissemblances evidents entre les dues.

 

Hem elaborat aquest article per ajudar-te a aclarir les coses en aquest aspecte i a evitar possibles futures confusions entre tots dos conceptes. D’aquesta manera, podràs diferenciar els psiquiatres dels psicòlegs i identificar cadascun d’aquests perfils.

 

 

Psiquiatres i psicòlegs: punts que els diferencien

1. La trajectòria de cada disciplina a nivell acadèmic

Tant els psiquiatres com els psicòlegs clínics posseeixen una formació que divergeix molt: els primers estudien la carrera de Medicina i després han de cursar l’especialitat de Psiquiatria, mentre que els segons han de cursar graus o llicenciatures de Psicologia.

 

Per aquesta raó, tant els coneixements com les habilitats de totes dues classes de professionals divergeixen molt: per una banda, els psiquiatres posseeixen uns coneixements més elevats pel que fa al cos humà com a organisme i a la seva manera de funcionar a nivell neurològic i, per altra banda, els psicòlegs tenen una formació més àmplia en l’àmbit de les ciències socials i de les dinàmiques culturals.

 

2. Sovint tenen uns enfocaments ben diferents

Hi ha un altre tret que diferencia tots dos professionals que sovint es desprèn del punt que acabem d’esmentar, i es tracta de l’enfocament que es fa servir. En el cas dels psiquiatres, el seu enfocament del comportament de les persones i dels seus estats afectius és biologicista i, per aquest motiu, està enfocat en tots els aspectes químics i fisiològics de l’organisme de les persones —en especial, els que es vinculen amb les hormones i el sistema nerviós.

 

En canvi, els psicòlegs tenen la possibilitat de seguir unes postures més heterogènies centrades més aviat en les relacions de les persones, el context social i també en la cultura. Tot i això, segons el corrent psicològic que segueixin, també podrien arribar a adoptar un enfocament que estigués centrat en el cos del pacient com quelcom aïllat.

 

3. La classe de problemes que aborden

Sovint, el psiquiatra tracta els problemes mentals que són més conflictius, mentre que els psicòlegs sovint tracten fenòmens més heterogenis. Això es produeix d’aquesta manera perquè els psiquiatres tenen tendència a enfocar la seva activitat cap a les millores que es poden produir per mitjà dels tractaments farmacològics que, al seu torn, no s’aconsellen en la major part de la gent que no pateix cap trastorn mental que estigui diagnosticat, a causa dels nombrosos efectes adversos que poden originar.

 

Encara que els psicòlegs també poden fer de suport en quasi tots els casos dels psiquiatres o complementar el seu enfocament, igualment poden tractar gairebé tothom que no tingui una alteració greu, fins i tot si no se li ha diagnosticat una psicopatologia en concret.  

 

4. El mètode que utilitzen per intervenir

La forma que els psiquiatres i els psicòlegs tenen de tractar els problemes que té el pacient també constitueix una diferència remarcable entre tots dos professionals. Els primers utilitzen, quasi sempre, mètodes invasius —en menor o major grau—, perquè tracten problemes de més severitat. Igualment, com que són metges, tenen la capacitat legal de receptar medicaments, al contrari que els psicòlegs. Aquests últims bàsicament s’encarreguen d’oferir orientació a nivell psicològic i de recomanar i proposar determinades tècniques que es fonamentin en la conducta i els hàbits de les persones.

Els psiquiatres poden receptar fàrmacs | cedida

 

Per concloure...

Així doncs, totes dues disciplines guarden prou diferències per posseir àmbits d’aplicació propis, encara que això no les exclou de ser complementàries. De fet, en la majoria dels casos es mostra que ho són.

 

Esmentar les diferències entre el psiquiatre i el psicòleg també vol dir detectar les seves línies de treball i de formació com a trajectòries independents d’una manera relativa, encara que és evident que els dos enfocaments resulten molt profitosos per tal de dur a terme una intervenció en l’àmbit de la salut mental