rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Els 11 principals senyals de l’amor tòxic

T’ensenyem a identificar aquest model de parella insostenible
Aquesta llista de característiques et permetrà identificar els amors tòxics | Psicología y Mente

 

Les relacions sentimentals a vegades són complexes i sovint s’hi produeixen conflictes, que poden aparèixer a partir de detalls insignificants en qualsevol instant.

 

Cada membre de la relació té unes idees particulars i una manera de veure la vida. Per això, no sempre resulta senzill entendre com pensa l’altre. Ara bé, si es dominen determinades habilitats socials, es té bona capacitat negociadora, resiliència i s’actua mogut per l’amor, la relació sentimental pot tirar endavant i funcionar.

 

De vegades, però, el fet d’estar en parella pot ser un martiri, perquè l’amor tòxic impedeix que ens surtin bé les coses. Dins de les relacions tòxiques, com a mínim un dels membres de la parella actua i es comporta de manera inoportuna.

 

A continuació, podràs descobrir més coses sobre aquesta classe d’amor que pot fer que la gent pateixi molt, i veurem les seves principals característiques.

 

Classes d’amor: el tòxic

Cada amor és diferent. Hi poden haver amors autèntics, nobles i ben purs, gens fàcils de trobar. Aquesta mena d’amor es fonamenta en la llibertat, la confiança i el respecte. A més, existeixen altres menes d’amor, com el passional, en el qual hi ha molta atracció a nivell físic però una manca de compromís.

 

Això no obstant, existeixen també amors turmentosos —en el cas que puguem parlar d’amor— caracteritzats per una propensió al control excessiu, la gelosia i la manca de llibertats. L’amor tòxic és així: normalment s’alimenta de la il·lusió i la dependència sense cap suport.

 

Sigui com sigui, el tema de l’amor no és fàcil. Per aquesta raó, un gran nombre de teòrics l’han provat de comprendre i abordar, però molts cops sense arribar a un consens.

 

Un teòric molt cèlebre per les aportacions que va fer per tal d’entendre millor aquest fenomen és Sternberg, molt conegut per la classificació que va dur a terme pel que fa als diferents tipus d’amor. Va formular una teoria triangular de l’amor que ens parla de tres elements concrets que interactuarien entre ells per tal de formar una classe d’amor o una altra: la passió, la intimitat i el compromís. Per posar un exemple d’això, podem dir que l’amor compost per tots tres elements és el consumat.

 

Hi ha molts tipus d'amor, però el tòxic pot ser devastador | CatalunyaDiari.cat

Trets que caracteritzen l’amor tòxic

En concret, quins trets caracteritzen l’amor tòxic? Què fa que l’amor ens pugui fer patir? Tot seguit ho veurem.

 

1. Un patiment causat cap a l’altre

Si l’amor ens fa patir no és un amor de debò. En el cas dels amors autèntics, les relacions es caracteritzen per ser simètriques: cadascun dels integrants de la parella dona i rep en un grau similar. Encara que hi poden haver discussions i alguns malentesos, tot se soluciona amb maduresa i empatia. Aleshores, per saber si el teu amor és tòxic, t’has de preguntar: et fa patir? Si és que sí, sabràs que et trobes dins d’una relació que es nodreix d’aquesta classe d’amor tan perjudicial.

 

2. Una necessitat contínua d’aprovació

La persona enamorada que ofereix un amor pur no espera res a canvi de l’altra i lluita pel seu propi desenvolupament personal, perquè està contenta amb la vida que du. En el cas de l’amor tòxic, però, la persona en qüestió cerca a la relació una estabilitat, seguretat i comoditat, per culpa del fet de tenir una inseguretat molt important i un temor molt gran al fet d’estar sol. Aquesta mena de gent confia molt poc en ella mateixa.

 

Les relacions amoroses que tenen un gran component disfuncional es caracteritzen perquè algun dels seus membres necessita molta afectivitat, i això els pot portar a esclavitzar-se sota actituds perjudicials. Per exemple, les dinàmiques relacionals en què només té poder un dels integrants de la parella són habituals i nocives i a vegades resulten ben difícils d’identificar.

 

De fet, si algú denuncia que veu símptomes vinculats amb aquest problema, la víctima sovint ho nega bruscament i, algunes vegades, enfadada. Per aquesta raó, normalment l’assessorament que fan els professionals és vàlid no només per tal d’intervenir, sinó també per acompanyar la persona durant el procés difícil de reconèixer que existeix aquest problema.

 

3. Una necessitat de possessió

Els fonaments de l’amor sa són la confiança mútua entre els integrants de la parella i la llibertat de poder escollir. Ara bé, en el cas de l’amor tòxic això no és així, perquè és una classe d’amor possessiva en què a la persona li cal controlar l’altre sempre i estar al corrent de les coses que fa i dels llocs que visita.

 

4. Una limitació de la vida social

Una de les característiques de l’amor tòxic és que l’individu deixa de banda els seus amics i es centra únicament en la relació. Encara que es podria pensar que es tracta d’un acte d’amor, realment és una pèrdua d’autonomia.

 

L’individu en qüestió para de freqüentar els indrets on solia anar, obvia els seus propis interessos, perd el contacte amb antigues amistats i, finalment, perd la seva essència personal i ja no és ell mateix. Aquest fet pot restar-li atractivitat a la persona i, a banda, pot comportar que l’altre membre de la parella s’atabali.

 

5. Una manca de realisme i d’irracionalitat important

L’amor tòxic es caracteritza per ser un amor totalment irracional en sentit negatiu, perquè s’alimenta d’unes expectatives i il·lusions totalment irreals. Per aconseguir que l’amor funcioni és necessari que sigui autèntic i madur, realista i racional, o sigui, que l’individu que el sent hauria de ser conscient d’allò que viu i hauria de pensar i no només sentir.

 

6. Una preocupació important pel canvi

L’amor autèntic fa que l’individu s’alegri quan a l’altre li surten bé les coses i que tingui ganes que pugui desenvolupar-se i créixer. No es preocupa pel canvi, perquè igualment lluita per aconseguir els seus interessos però, és clar, sense oblidar-se dels interessos de la relació. Amb l’amor tòxic passa el contrari: la persona que el pateix desitja tenir-ho tot sota control. Només li importa la seva pròpia felicitat.

 

7. Una situació de dependència a nivell emocional

La inseguretat dels individus els condueix cap a una important dependència emocional, perquè la felicitat que senten depèn d’altres persones, una cosa que acaba originant conflictes i causant una addicció a l’altre membre de la parella, encara que la relació entre ells no estigui funcionant.

A vegades, encara que la relació no funcioni, es regeix per la dependència emocional | Psicología y Mente

 

    8. Un intent de canviar l’altre

    En el cas que un dels membres de la parella provi de canviar l’altre en gran mesura, podem parlar d’amor tòxic. Quan hi ha amor tòxic, la persona sol voler que l’altre canviï quelcom, com ara alguna cosa del seu aspecte. En canvi, en els casos d’amor madur i autèntic, les persones s’estimen tal com són i no es volen canviar.

     

    9. Una culpabilització de l’altre

    A les relacions sentimentals sanes, els fonaments són la negociació. Quan hi ha un problema, cadascú assumeix la seva part de responsabilitat i l’empatia permet entendre les posicions de les altres persones. Ara bé, quan una relació és tòxica, un dels membres de la parella prova de culpabilitzar sempre l’altre, sense deixar lloc a la negociació, ja que la persona que sent l’amor tòxic pensa que sempre té raó.

     

    10. Una manipulació

    La manipulació i el xantatge emocional, malauradament, són ingredients molt habituals dins de l’amor tòxic. Això es produeix perquè l’individu és egoista, irrespectuós amb l’altre i no actua en concordància amb els seus interessos.

     

    Així, actuen intimidant, culpabilitzant i fent por a l’altre. Això no necessàriament es produeix a nivell físic, sinó que n’hi ha prou amb el fet que faci servir alguna expressió de l’estil de «si em deixes és perquè no m’estimes». Això fa que l’altra persona que integra la parella s’arribi a sentir culpable de tot allò que passa.

     

     

    11. Una obsessió absoluta amb la relació sentimental

    Aquest conjunt de factors provoca l’obsessió de l’individu amb la relació sentimental, de tal forma que l’altre se sent oprimit i ofegat. A banda, es duen a terme unes actituds poc sanes que no contribueixen a fer que la relació gaudeixi d’estabilitat, com ara la manca de respecte i de negociació amb l’altra persona. D’aquesta manera, la relació no pot avançar com li tocaria.