rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

VOTA A L'ENQUESTA

Quin partit triaràs el 28-A?

URGENT

Una dona de 37 anys, agredida i violada a Barcelona

Els psicòlegs som de carn i ossos

També riem, plorem i ens enfadem. Desmuntem el tòpic que vincula aquests professionals amb una naturalesa no humana
Els professionals de la salut mental som persones normals i corrents | https://c2.staticflickr.com/6/5284/5223070403_a26a1dee79_b.jpg

 

M’he decidit a escriure aquest article perquè molt sovint he sentit comentaris ben singulars sobre la professió de psicòleg, que és la meva. Segur que si et dediques a la psicologia t’han fet algun cop aquesta mena de comentaris.

 

Trenquem els mites al voltant de la professió dels psicòlegs

Encara que existeixen moltes branques diferents pel que fa a la psicologia, sovint n’hi ha moltes que no es coneixen. Si pensem en un psicòleg, automàticament ens solen venir al cap els que es dediquen a l’especialitat clínica, és a dir, la disciplina que es dedica a examinar els trastorns del comportament per tal de tractar el pacient amb una teràpia que ajudi a augmentar el seu benestar i la seva qualitat de vida.

 

A més, la figura del psicòleg clínic és la que més ha explotat la indústria del cinema de Hollywood i també està molt vinculada amb el cèlebre psicòleg clínic Sigmund Freud, la psicoanàlisi i l’univers dels somnis.

 

 

El mite del divan

Per això mateix, si una persona et demana a què et dediques i dius que ets psicòleg o psicòloga, t’imaginarà de manera quasi instantània en una cadira al costat d’un divan on s’estiren els teus pacients.

 

«Divan: llit/butaca que serveix per estirar-se i que està molt vinculat amb la pràctica de la psicoanàlisi».

 

El tòpic de l’autopsicologia

Un cop la resta de persones assumeixen que la teva professió és la psicologia, malgrat que no sàpiguen que la teva especialitat no és la clínica, sovint et fan preguntes com ara «em psicoanalitzes i em llegeixes la ment?» o «què vol dir el somni que he tingut avui?», entre altres, o diuen una de les frases més recurrents que es troben els psicòlegs des que decideixen fer la carrera de Psicologia:

 

«Les persones decideixen estudiar psicologia perquè els passa alguna cosa i tenen ganes de curar-se a elles mateixes —anomenades de manera vulgar ‘trastornades’ o ‘boges’».

 

Aquesta frase ens hauria de fer reflexionar. A la carrera de psicologia, com a totes, hi ha persones singulars, estranyes, que poden arribar a ser conflictives o a mostrar problemes de conducta seriosos. Això passa en qualsevol disciplina, àmbit, feina i, en general, a la vida.

 

A la societat hi ha individus amb problemes de tota mena, més seriosos o menys, i també a la facultat. Ho puc assegurar, perquè he arribat a conèixer diverses persones ben peculiars que pertanyen a un mateix gremi.

 

Ara bé, això no vol dir que de l’excepció n’haguem de fer una regla. Hi ha gent que decideix optar per aquesta carrera a la facultat per poder-se entendre millor. Tothom ha pensat això algun cop, perquè som persones humanes i reflexives.

 

Tanmateix, voldria fer una recomanació a tots els individus que valoren estudiar Psicologia per tal de mirar de resoldre els seus propis problemes: és millor solucionar els problemes anant a teràpia per compartir-los amb un professional que ens pugui ajudar. Al cap i a la fi, així probablement t’estalviaràs temps i aconseguiràs el teu objectiu més fàcilment i d’una manera més ràpida.

Els professionals de la psicologia també experimentem els sentiments habituals entre la gent | Psicología y Mente

 

Encara que no sigui fàcil de creure, els psicòlegs som persones de carn i ossos, amb emocions com tothom

Els psicòlegs som de carn i ossos, tal com hem reivindicat al títol de l’article. No som robots que ho facin tot bé ni ens podem curar sense ajuda externa, com pensa molta gent. Disposem de determinades eines per tal de gestionar més eficientment determinades situacions, però som incapaços de fer màgia.

 

Caiem, cometem errors i també patim i ens fem mal. Vivim circumstàncies difícils, dificultats i moments que, com a la resta de gent, ens poden resultar insuportables. També podem estar malament, igual que tothom, i això no vol pas dir que no siguem bons professionals.

 

Hauríem de tenir en ment que les emocions, situacions i actituds tenen efectes subjectius en nosaltres, i per tant ens cal destriar les coses que ens afecten personalment o professionalment. Si ens passa una cosa que és inevitable, cal que resolguem aquest conflicte i, en general, la situació, per tal de dur a terme la nostra feina tan bé com puguem.

 

Els psicòlegs que decideixen tractar-se

Sovint, als psicòlegs també els cal fer teràpia per tal de resoldre algunes qüestions que els poden afectar. Et sembla estrany que un psicòleg decideixi tractar-se amb un altre professional de la psicologia? No t’ho hauria de semblar.

 

Un psicòleg, per exemple, pot requerir tractament psicològic perquè li costa passar el dol per la pèrdua d’algú estimat. Aquest professional de la salut mental podria decidir fer teràpia perquè un altre psicòleg l’acompanyi en el procés del dol.

 

El procés del dol està format per etapes diferents, que a vegades poden durar un temps relativament llarg o, fins i tot, ens hi podem quedar bloquejats. Especialment en una societat que no mostra el dol com una cosa normal, on aparentment no hi ha gaire temps per tal de superar el dol, i tenint en compte que cadascú necessita un període de temps diferent per tal de pair la mort d’algú estimat.

 

Cadascú s’enfronta als mals tràngols d’una manera diferent

Hi ha persones que poden arribar a bloquejar-se dins d’una fase concreta, sense poder avançar de manera normal a la vida. En altres cultures, la mort dels éssers estimats es viu d’una forma totalment diferent: per exemple, a Mèxic celebren el dia dels morts i la gent surt al carrer recordant els familiars i amics que ja no hi són per mitjà de cançons i disfresses amb calaveres pintades, i als Estats Units el cercle proper del difunt organitza una vetllada a casa amb menjar, on tothom pot dir-li adeu.

 

Això constitueix dues formes diferents de viure una realitat. Com a éssers humans, els psicòlegs també tenim diferències a l’hora de viure un moment d’aquesta mena. No hi ha ningú que sigui immune a la tristesa.

 

En resum, els psicòlegs no tenen poders màgics ni són robots

Tornem a la tesi inicial d’aquest escrit: espero que un cop hagis llegit això, si et trobes amb algú que és psicòleg, tinguis una percepció diferent de les seves capacitats i de què et pot oferir. Cal que recordis que totes les persones són persones, de carn i ossos, amb coses bones i dolentes, temors i esperances.