CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMA HORA

Mor un motorista en un accident a l'N-II a la Selva

Definició, detecció i tractament de l’infart cerebral

Descobreix tot allò que has de saber sobre una de les causes de mort més importants al món
Els infarts cerebrals causen moltes morts a tot el planeta | Cedida

 

Al planeta, una de les patologies que originen més víctimes mortals són les malalties vasculars cerebrals. A títol d’exemple podem fixar-nos en el cas d’Espanya: representen la segona causa de mort més habitual, només per darrere dels problemes cardíacs. I dins d’aquestes malalties tan habituals, una de les classes més rellevants és l’infart cerebral originat per isquèmia.

 

Per això, volem centrar-nos a explicar en què consisteix un infart cerebral, què pot causar-lo, quines repercussions i símptomes més comuns provoca i com es tracten habitualment aquests episodis i les seqüeles que deixen, que són diferents depenent d’on es trobi el dany. D’altra banda, també ens fixarem en els principals factors de risc associats als infarts cerebrals, que guarden molts punts en comú amb els de l’ateroesclerosi.

 

En què consisteix un infart cerebral?

La denominació «infart cerebral» defineix la necrosi d’una part concreta del cervell, o sigui, la mort de teixits i cèl·lules per culpa de la interrupció o la disminució del flux d’oxigen i sang en aquest òrgan durant un lapse temporal dilatat.

 

En el cas que el cervell no obtingui prou recursos d’aquesta mena, que són vitals perquè tot funcioni correctament, es poden originar accidents cerebrovasculars isquèmics, sovint a causa de la formació de coàguls a la sang que impedeixen la correcta irrigació cerebral.

 

Els bloquejos a la circulació sanguínia els poden arribar a provocar diversos factors, tot i que els més habituals són tres: les trombosis —aparició d’un coàgul a l’interior d’un vas sanguini—, l’estenosi o oclusió de tipus ateroescleròtic de l’artèria carotídia i també els èmbols —unes masses semblants als trombes que es transporten a través de la sang.

 

La ubicació del teixit que pateix l’infart, així com els signes i símptomes concrets de la lesió, varien en funció de les artèries que hagin quedat afectades. Per tal de localitzar el perjudici per a l’organisme derivat d’aquest episodi, existeixen mètodes de neuroimatgeria com la tomografia computada o TC i les imatges per ressonància magnètica o IRM.

 

Repercussions: principals senyals i símptomes

Tal com hem indicat, els accidents cerebrovasculars com l’infart cerebral tenen la característica de poder originar símptomes ben variats segons la part del cervell on es produeixin. En aquesta direcció, aquesta alteració té punts en comú amb altres causants de lesions cerebrals, com les malalties neurodegeneratives o els traumatismes cranioencefàlics.

 

Les alteracions del llenguatge —especialment de la parla—, de la motricitat en general i de la coordinació, així com el mal de cap —sobretot la cefalea—, les nàusees i els vòmits són algunes de les repercussions i seqüeles més habituals dels infarts cerebrals.

 

És més comú patir alteracions a la parla —sobretot afàsia— quan el teixit infartat es troba localitzat al lòbul esquerre del cervell, perquè en aquesta part és on generalment hi ha totes les estructures que treballen per a la producció i la comprensió del llenguatge. Ara bé, s’ha observat que, per dur a terme aquesta funció, al voltant del 30% dels esquerrans tenen un patró més distribuït o totalment inclinat cap a l’hemisferi dret.

 

També cal destacar que sovint es produeixen alteracions que es relacionen amb danys ocasionats al tronc cerebral, com ara la síndrome de Weber o la de Wallenberg. Entre els principals signes que ens poden alertar d’aquesta mena de lesions hi ha el vertigen, la disàrtria —dificultat per articular els fonemes—, la disfàgia —problemes a l’hora d’empassar—, l’atàxia —la manca de coordinació dels músculs— o els dèficits motors com la paràlisi oculomotora parcial, entre altres.

 

Hi ha diversos símptomes relacionats amb els episodis d'infart cerebral | Cedida

 

Què pot originar-los i quins són els principals factors de risc

A banda dels accidents cerebrovasculars isquèmics, els factors més freqüents que poden originar un infart cerebral també inclouen els traumatismes cranioencefàlics, els tumors localitzats al sistema nerviós central, les infeccions que es produeixen al cervell —entre les quals es troben les encefalitis— i les malalties neurodegeneratives com ara l’Alzheimer.

 

Molts dels factors de risc i de les causes que desencadenen els infarts cerebrals són iguals que els de l’ateroesclerosi, perquè totes dues alteracions vasculars estan molt vinculades. Aquesta darrera malaltia implica que s’endureixin les parets de les artèries a causa d’una acumulació important de glòbuls blancs, greixos i cèl·lules mortes, entre les quals poden haver-hi restes de triglicèrids i de colesterol.

 

Així doncs, cal ressaltar els següents factors de risc més importants quant al desenvolupament dels infarts cerebrals:

 

  • Ser un home
  • Tenir més de 60 anys
  • Comptar amb antecedents familiars d’alteracions cardiovasculars com els infarts cerebrals
  • Fumar tabac, perquè té efectes hipertensius
  • Patir alguna alteració a les lipoproteïnes: colesterol HDL o d’alta densitat, així com LDL o de baixa densitat
  • Estar afectat per hipotiroïdisme, és a dir, no produir prou hormones tiroïdals
  • Comptar amb dislipèmia, o sigui, uns nivells anormals de greixos com els triglicèrids o el colesterol
  • Sofrir obesitat, sobretot si es produeix per una gran acumulació de greix abdominal
  • Tenir un diagnòstic de diabetis mellitus, és a dir, uns nivells molt alts de sucre a la sang
  • Posseir una genètica amb anormalitats com la hipercolesterolèmia familiar
  • Estar afectat per un dèficit de vitamina B6 o piridoxina, que és clau per alliberar glucogen

 

Igualment, es creu que hi ha altres factors que podrien incrementar el risc de patir un infart cerebral, com ara consumir de manera habitual molts greixos trans i saturats, que augmenti el nivell d’àcid úric —originant gota—, que hi hagi una manca d’estrògens com quan es produeix la menopausa o que es produeixi una inflamació sistèmica com la que provoquen el lupus eritematós i altres malalties.

 

 

Com es pot tractar?

Darrerament s’han descobert alguns procediments que possibiliten el restabliment del flux de la sang normal amb velocitat, tot i que cal que l’afectat per un infart cerebral rebi atenció mèdica ràpidament. La velocitat de la intervenció per desbloquejar l’accés de l’oxigen i la sang al cervell és clau per evitar que mori un nombre elevat de cèl·lules i que les conseqüències de l’infart siguin molt importants.

 

Quan el pacient s’ha recuperat de la fase aguda de l’infart cerebral, sovint se li recomanen diversos programes de rehabilitació adaptats a les seves necessitats. Per tant, per exemple, si té dèficits motors derivats de l’episodi de l’infart podrà sotmetre’s a una teràpia física centrada a recuperar la mobilitat al màxim o se li podrà recomanar l’ús d’un aparell ortopèdic concret que pugui ajudar-lo.

 

A banda, cal destacar que resulta de vital importància assistir els afectats per aquesta mena d’infarts a gestionar adequadament els símptomes conductuals i cognitius que poden produir-se després de patir-los. Sovint es recomana recórrer a l’ajuda de la psicologia, que pot ser molt beneficiosa per contribuir a rehabilitar-se en el cas d’haver patit alteracions al llenguatge o a la memòria, de tenir incontinència urinària o algun trastorn emocional com la depressió severa.