EN DIRECTE

🌦 🍃 Segueix totes les incidències del temporal de pluja i vent a Catalunya

PREVISIÓ MÉTEO

🌧 Catalunya en alerta: pluges fins la matinada i fort temporal de vent dissabte

URGENT

🚨 Denuncien un intent d'atropellament al tall dels CDR a la Meridiana

El símbol de la psicologia i la seva història mitològica

Descobreix la història darrere de la lletra psi o Ψ
Ens endinsem en una de les històries més carregades de passió de la mitologia grega | Psicología y Mente

 

Segurament has vist algun cop que un gran nombre de professionals i institucions vinculats a la salut mental i la psicologia fan servir el símbol Ψ.

 

Ara bé, què s’amaga rere el significat d’aquest símbol tan peculiar i quin vincle guarda amb la disciplina psicològica? Qui va triar-lo com a emblema de la ciència que s’ocupa de la psique?

 

 

La lletra grega psi

Aquest símbol correspon a la lletra psiΨ en majúscula o ψ en minúscula—, que forma part de l’alfabet del grec. Es tracta de la lletra número vint-i-tres d’aquest alfabet i, a partir d’aquest fonema, van formar-se mots en grec però també en llatí.

 

Per exemple, a Roma es feia servir aquesta lletra en mots com ara ‘psyche’ o ‘psalmus’ —psique i salm. El significat de psique deriva del vincle que hi ha entre la lletra psi i el mot ‘psyche’, que prové del grec. Tot i que en un primer moment aquesta paraula es va fer servir per descriure les papallones, va anar evolucionant amb el pas dels anys i va adquirir el significat d’«ànim», «alè», «bufada de vent» i, posteriorment, de «ment» i «ànima».

El mot psicologia, compost per dues arrels diferents

D’aquesta manera, sembla que queda clar d’on prové la paraula «psicologia». El mot psicologia està format pel prefix psico–, que vol dir ment o psique, i el sufix –logia, que significa estudi o ciència, i etimològicament seria «ciència de la ment» o «ciència de l’ànima». El símbol «Ψ», per extensió, va acabar-se popularitzant igualment per referir-se a aquesta ciència.

 

Des de temps molt antics els grecs, curiosament, pensaven que quan algú traspassava la seva ànima marxava volant del seu cos, com si fos una papallona. En aquella època, les papallones es relacionaven amb l’esperança i la vida. Una mostra d’això la trobem a la mitologia grega, on la deessa Psique —que és la filla petita del rei d’Anatòlia— normalment apareix representada com una noia amb les ales d’una papallona.

 

A més, els escrits que recullen la mitologia grega sovint es refereixen a la deessa Psique com una divinitat dotada d’una bellesa enorme, que encarna l’ànima i la bondat dels humans.

En aquell moment de la història de Grècia, les papallones representaven esperança i vida | Psicología y Mente

L’amor prohibit entre Psique i Eros

A la seva obra ‘Metamorfosi’,  Apuleyo narra el mite d’Eros i Psique, que ens explica que Psique no només era la filla més petita del rei d’Anatòlia, sinó que també era la jove més bella i envejada de tot el regne. La deessa Afrodita va patir un atac de gelosia provocat per la gran bellesa de Psique, i per això va ordenar a Eros —o Cupido—, el seu fill, que fes que la noia s’enamorés bojament de l’home que fos més desagradable, lleig i mesquí de tot el regne.

 

Tot i que la tasca era ben clara, a Eros li va ser impossible resistir a la bellesa i els encants de Psique i se’n va acabar enamorant bojament. Per aquesta raó, va acabar llençant la seva fletxa dins del mar. Va esperar fins que Psique s’hagués adormit i, aleshores, el déu de l’amor va abraçar-la i va agafar-la per dur-la volant cap al seu castell.

 

Quan van ser al palau, Eros va decidir retenir la jove dins d’una recambra, per evitar que la seva mare s’adonés que la bonica noia ara vivia al palau. Cada nit, Eros anava a l’habitació de Psique i feia l’amor amb ella, totalment a les fosques per tal de mantenir el misteri i que Psique no pogués veure cap tret de la seva cara ni del seu cos.

 

Durant molts dies els dos van viure un idil·li absolut, i Eros no va desvelar mai la seva identitat de debò a la jove Psique. Una d’aquelles nits, però, Psique va dir-li que trobava molt a faltar les seves germanes i que tenia ganes d’anar al seu regne per poder-les veure de nou. Eros va permetre a Psique que tornés al seu regne, tot i que va advertir-la que les seves germanes els voldrien separar.

 

Un dia després d’haver tingut aquesta conversa amb el seu amant, Psique va tornar al seu regne i va veure de nou les seves germanes que, mortes d’enveja, van demanar-li qui era el seu amant. Com que sempre s’havien trobat a les fosques, Psique no els va poder dir a les seves germanes de quina manera era el seu enamorat. Va titubejar i va donar excuses però, finalment, va acabar-se esfondrant i revelant-los la veritat: no havia vist mai el rostre del seu enamorat, i no sabia qui era.

 

Aleshores, les germanes de Psique van quedar molt sorpreses i van suggerir-li a la noia que quan es trobés amb ell a la nit portés un canelobre que pogués encendre per veure-li la cara, dient-li que només els monstres i els ogres amaguen el seu aspecte físic.

 

Dit i fet: quan va tornar al castell d’Eros i va tornar-se a trobar amb ell a les nits, Psique va voler aprofitar que el déu de l’amor dormia al seu costat per utilitzar un llum per veure-li, per fi, la cara. Malauradament, l’oli incandescent del llum va deixar anar una gota que va anar a parar damunt del cos d’Eros i el va despertar. Aquest últim es va decebre molt amb Psique i va marxar de la recambra on eren tots dos.

Psique va fer cas de les seves germanes i va voler veure com era Eros | Psicología y Mente

   

Poc després, Psique es va adonar de què estava passant, va abandonar també l’estança on havien estat tots dos amants i va anar a buscar Afrodita per suplicar-li que fes que l’amor que Eros sentia per ella tornés.

 

Afrodita, amb moltes ganes de venjança, i li va plantejar un total de quatre tasques molt difícils per fer que Eros tornés a enamorar-se d’ella. Entre altres, Psique havia d’anar a buscar Hades i demanar-li a Persèfone —la reina de l’inframón— que li oferís una part de la bellesa que posseïa per introduir-la dins d’una capsa que li havia donat Afrodita.

 

Totalment convençuda que el camí més curt per anar a l’inframón seria morir, Psique va pujar al capdamunt d’una torre. Quan anava a tirar-se daltabaix, va aturar-la una veu carregada de nervis que va ajudar-la i indicar-li que, d’una manera menys complexa, podia accedir a l’inframón i tornar-ne viva. Li va mostrar un mapa amb un camí que l’ajudaria a aconseguir-ho i que, tot i així, també comportava diverses dificultats i perills, com ara el fet de trobar-se amb el barquer d’Hades —Caront— o amb el gos Cèrber.

 

Quan es va trobar amb el gos Cèrber, Psique el va distreure amb l’ajuda d’un pastís deliciós. Una mica més endavant, va trobar-se amb Caront i va enginyar-se-les per obtenir la seva confiança i perquè la guiés cap a Hades, a base d’una propina ben quantiosa. Un cop va haver arribat a l’inframón, va demanar a Persèfone que li cedís una part de la seva bellesa per tal d’ajudar la deessa Afrodita, i la reina de l’inframón hi va accedir i va col·locar una mica de la pròpia bellesa dins de la capsa que Psique duia.

 

Aleshores, Psique va marxar d’allà i, un cop fora de l’inframón, va obrir la capsa i va agafar un xic de bellesa per a ella perquè pensava que, si augmentava la seva pròpia bellesa, Eros no podria deixar d’estimar-la sota cap concepte. Eros havia perdonat la noia prèviament i va volar cap on era tot suplicant a Afrodita i a Zeus que el deixessin casar-se amb ella. Al final, els déus van acceptar la unió i Zeus va concedir-li la immortalitat a Psique.

 

Per últim, Afrodita va deixar de banda la seva enveja cap a la jove i va alegrar-se pel seu matrimoni amb Eros. Els dos amants van tenir una filla a la qual van anomenar Plaer —Voluptas a la mitologia romana, i d’aquesta manera arriba al seu final aquesta història tan interessant de la mitologia que parla de com es va originar el símbol de la psicologia.