CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMA HORA

Mor el nadó de 2 mesos apallissat pel pare a Barcelona

URGENT

Localitzen la jove de 18 anys desapareguda a Barcelona

Símptomes i causes del trastorn explosiu intermitent

És una patologia psicològica molt complexa
T'expliquem en què consisteix el TEI, els símptomes que genera i com es tracta | Psicología y Mente

 

L’estat emocional de les persones moltes vegades és un àmbit de la vida psicològica que no es pot controlar. D’això es desprenen diverses conseqüències —algunes de positives, d’altres de negatives i d’altres relacionades amb riscos quan es produeixen determinats trastorns mentals

 

Un exemple d’això és que, gràcies a les emocions i als sentiments, podem arribar a viure amb intensitat qualsevol moment, extreure un aprenentatge ràpid de les repercussions tant negatives com positives de les accions que duem a terme i, fins i tot, comunicar-nos millor amb l’altra gent. Ara bé, de vegades hi ha determinades alteracions biològiques que ens poden provocar reaccions emocionals excessives o que estiguin fora de lloc.

 

El TEI o trastorn explosiu intermitent constitueix un exemple ben clar d’aquest fet, encara que en aquests casos l’individu diagnosticat amb aquesta classe de trastorn pateix una limitació significativa de la seva qualitat de vida.

 

En què consisteix el TEI o trastorn explosiu intermitent?

El TEI pertany als trastorns del control d’impulsos, un grup de trastorns que apareix al manual diagnòstic DSM-V amb alteracions com la ludopatia, la tricotil·lomania o la piromania, entre altres. En general, s’expressa a través d’esclats violents relativament curts i sobtats, que es produeixen a causa de determinades situacions estressants o frustrants, i que no s’expliquen en cap cas per lesions o pel consum de determinades substàncies.

 

El llindar de frustració de les persones amb trastorn explosiu intermitent és molt baix i totes les contrarietats, encara que siguin insignificants, fan que s’enfadin de manera sobtada, també en aquells casos en què fins aleshores havien estat rient i de bon humor.

 

Mentre tenen lloc aquests episodis d’ira més aviat curts —que sovint no duren més d’una hora—, l’individu perd el control d’una manera parcial o total sobre la seva conducta i moltes vegades arriba al punt d’agredir la gent que tingui al voltant, a nivell verbal o físic.  

 

Un cop els passa l’esclat furiós, els individus amb TEI sovint s’adonen per si mateixos que han perjudicat l’altra gent amb la seva conducta, i això sovint farà que tinguin sentiments de culpabilitat.

Els símptomes

El TEI presenta uns símptomes que difereixen en funció del manual diagnòstic utilitzat com a referència, però en general es fonamenten en una aparició d’explosions d’ira més aviat curtes, que es vehiculen per mitjà de la violència verbal o física i que mostren una desproporció quant a la magnitud dels seus motius, a banda de comportar una pèrdua de control de la situació.

 

La fúria sovint fa una aparició sobtada i no premeditada, i per això sol produir-se una interrupció d’un estat anímic positiu i la violència té tendència a no tenir cap finalitat instrumental. L’individu amb símptomes de TEI no vol aconseguir res per mitjà d’una agressió, sinó que l’agressió es produeix per culpa d’un estat d’ànim alterat que no es deriva de cap dany o alteració en el seu sistema nerviós, de la presència d’algun altre trastorn ni del consum d’alguna substància.

 

D’aquesta manera, la gent que té TEI pot enfadar-se en molt poc temps si interpreta que hi ha algú que l’observa massa, si veu que en una botiga s’ha esgotat un producte que volia comprar o si se li trenca un objecte qualsevol sense voler, entre altres exemples. El brot d’ira es pot produir en situacions ben diverses, però en totes es dona un tret idèntic: la majoria de la gent no s’empiparia de forma intensa en aquests casos.

 

Igual que passa en la resta de trastorns, només hi ha determinats professionals de la salut mental que poden diagnosticar el TEI, quasi sempre a través de l’ajuda d’un manual DSM.

El TEI pot perjudicar molt tant la persona que el pateix com la gent que té al seu voltant | Cedida

 

Trastorns semblants

El trastorn explosiu intermitent té molts vincles amb el trastorn bipolar, del qual s’ha arribat a pensar que podria ser una fase primerenca. Els períodes d’eufòria i de mania que es produeixen dins del trastorn bipolar mantenen algunes semblances amb l’explosió intensa d’emocions que es produeix en els casos de TEI. 

 

Ara bé, també hi ha una diferència entre aquestes dues alteracions: en el TEI, l’aparició dels esclats de fúria pot donar-se en qualsevol instant. En canvi, en els casos de trastorn bipolar aquests esclats es relacionen amb els episodis depressius o maníacs, uns instants en què l’estat anímic de la persona afectada ja estava alterat prèviament.

 

Quant al trastorn antisocial de la personalitat, dins del qual es produeixen igualment esclats de violència de manera habitual, la violència exerceix un paper instrumental, i per això s’identifica una finalitat determinada. En canvi, en el trastorn explosiu intermitent no hi ha objectius clars més enllà que els d’expressar, a nivell conductual, l’estat de frustració i agitació de l’individu.

 

Com es tracta el TEI?

Com que aquesta alteració mental no es pot lligar a les lesions o les drogues, sinó que es vincula amb la forma en què diverses xarxes de neurones duen a terme interaccions entre elles i també amb estímuls ambientals, el trastorn explosiu intermitent no es pot tractar amb una intervenció única sobre un factor sol, com si només calgués guarir una ferida. Per aquesta raó, en aquests casos sovint s’intervé combinant la teràpia cognitiva-conductual i l’administració de psicofàrmacs —en general, d’antidepressius i/o d’estabilitzadors de l’estat anímic.

 

Moltes vegades, la psicoteràpia pot ajudar a reconèixer les manifestacions més primerenques dels brots d’ira, a posar en pràctica plans per controlar més la conducta dels afectats i per evitar que l’entorn en pateixi les conseqüències, i a desenvolupar amb efectivitat determinades estratègies d’afrontament contra la sensació de tristesa i de culpabilitat.

 

Així, els pacients poden aprendre a seguir determinats protocols quan noten els símptomes inicials d’una crisi provocada pel TEI i descobrir la manera de regular la seva actitud i els seus pensaments sobre les coses que passen, per tal de reduir el malestar propi i de la gent que els envolta.