EN DIRECTE

🚨 Tots els talls de carretera a Barcelona i Catalunya

MINUT A MINUT

🔴 La vaga general en directe

Quins símptomes origina la síndrome de Wernicke-Korsakoff i com es tracta?

Analitzarem les peculiaritats d'aquesta patologia, molt relacionada amb el consum d'alcohol
El consum excessiu d'alcohol és la principal causa de la síndrome de Wernicke-Korsakoff | Cedida

 

La síndrome de Wernicke-Korsakoff és un dels diversos trastorns greus que es poden derivar de l'alcoholisme. Està formada per dues fases diferents, l'encefalopatia de Wernicke en primer lloc i la psicosi de Korsakoff en segon lloc. Existeix una manera de prevenir aquesta afecció neurològica: la dieta rica en tiamina, que és una classe de vitamina B que té un paper clau per a la memòria. 

 

Avui examinarem en detall en què consisteix la síndrome de Wernicke-Korsakoff i els símptomes que pot originar. Igualment, parlarem de les seves principals causes i dels millors tractaments per tal de poder-la mitigar i/o curar del tot.

 

En què consisteix la síndrome de Wernicke-Korsakoff?

Es tracta d'un trastorn de tipus neurològic que implica que aparegui una afectació molt important a nivell memorístic, vinculada sobretot a la ingesta regular i en excés de begudes alcohòliques. Això no obstant, el factor directe que origina la patologia és la manca de tiamina o vitamina B1.

 

El DSM-5, que és el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals més recent, defineix aquesta síndrome com un trastorn neurocognitiu provocat per medicaments o substàncies —APA 2013—, mentre que la quarta versió del manual DSM —APA 2002— el considera un trastorn amnèsic persistent.

 

Les primeres etapes d'aquesta patologia estan marcades perquè es passa de l'encefalopatia aguda de Wernicke a la síndrome de Korsakoff, també coneguda amb el nom de psicosi de Korsakoff, que s'acaba desenvolupant posteriorment i és crònica. La confusió mental és el símptoma més habitual que presenten les persones afectades per l'encefalopatia de Wernicke, a banda de pèrdues de memòria no gaire grans i sobtades.

 

A finals del segle XIX es va identificar per primer cop aquesta síndrome, de la mà d'un psiquiatra rus anomenat S. S. Korsakoff, que va fer diverses publicacions d'informes en els quals es parlava del trastorn. Tanmateix, la fase inicial de la síndrome la va descriure l'any 1881 K. Wernicke, que era un psiquiatra i neuròleg alemany

 

Per la seva banda, Korsakoff es va dedicar a descriure els símptomes més recurrents dels afectats per aquesta patologia, que experimentaven individus que patien alcoholisme greu: la impossibilitat de crear records nous o amnèsia anterògrada, al costat de confabulacions recurrents —és a dir, inventar-se fets que no han tingut lloc per tal de mirar d'omplir els buits que es tenen a la memòria. Posteriorment, l'any 1990, tots dos científics van acabar trobant un lligam directe entre la síndrome de Wernicke-Korsakoff i l'alcoholisme.

 

 

Quins són els símptomes principals d'aquesta síndrome?

La primera fase de la síndrome és l'encefalopatia de Wernicke, que principalment està caracteritzada per símptomes concrets com ara l'atàxia, les alteracions en el moviment dels ulls i la confusió a nivell mental.

 

Primer de tot, l'atàxia, les alteracions visuals i la confusió poden guardar similituds amb els efectes derivats d'una intoxicació alcohòlica severa. Això no obstant, després de l'etapa d'intoxicació els símptomes continuen. 

 

A continuació, durant l'etapa crònica del trastorn, que se sol anomenar psicosi de Korsakoff, veiem com apareix normalment una amnèsia anterògrada. Gairebé tots els afectats que no reben tractament durant l'etapa inicial de la síndrome acaben patint aquesta amnèsia, que impossibilita la creació de records nous.

 

Igualment, a banda d'aquesta amnèsia anterògrada, molts individus que pateixen la síndrome de Korsakoff acaben tenint també amnèsia retrògrada, que consisteix a no poder recordar fets i esdeveniments que ja han passat

 

També cal destacar que un altre dels símptomes típics d'aquesta síndrome és la confabulació, que consisteix a inventar-se esdeveniments o històries que permetin compensar els forats dins de la memòria de la persona afectada, que no és conscient d'aquestes invencions. Aquest símptoma, a més, sol anar acompanyat de confusió entre present i passat.

 

Per últim, un altre dels símptomes que poden aparèixer en els afectats per la síndrome de Wernicke-Korsakoff és l'expressió emocional inadequada i l'apatia

Aquesta síndrome sovint fa que els afectats no puguin recordar diverses coses que els han passat | Cedida

 

Quins són els factors que desencadenen aquesta afecció?

La manca de tiamina origina la síndrome de Wernicke-Korsakoff, que sovint es produeix en els individus que pateixen alcoholisme. Això no obstant, també pot patir-la la gent amb desnutrició.

 

Consumir alcohol de manera excessiva i constant es vincula amb una alimentació inadequada, cosa que dificulta la tasca del sistema digestiu a l'hora d'absorbir els nutrients com cal.

 

Si el nostre cos no té prou tiamina, de fet, es poden produir problemes importants al sistema nerviós que, en els casos més greus, poden comportar la mort de les neurones. La manca de tiamina sovint té una afectació important en les àrees del cervell vinculades amb el tàlem i en els cossos mamil·lars, molt rellevants pel que fa a la memòria i a les funcions fisiològiques i cognitives.

 

 

Com afecta al cervell la manca de tiamina? 

Una de les estructures que té el cervell que du a terme funcions de gran rellevància és el tàlem: s'encarrega d'integrar les dades sensorials que li arriben des de l'exterior i de regular les emocions, així com de dur a terme una regulació del cicle entre el son i la vigília.

 

A banda, l'hipocamp, que és l'estructura del cervell més important pel que fa a la memòria i a la generació dels records, envia moltes connexions als cossos mamil·lars del cervell. Igualment, les neurones que es troben als cossos mamil·lars també envien connexions al tàlem, que alhora té diverses connexions amb el còrtex del cervell, el lloc on es guarden els records a llarg termini.

 

Les persones afectades per la síndrome de Wernicke-Korsakoff pateixen un deteriorament en aquestes dues àrees del cervell vinculat amb l'amnèsia anterògrada que s'origina. Com que es produeix una interrupció de les connexions entre el còrtex del cervell i l'hipocamp, els records creats a l'hipocamp no s'hi acaben emmagatzemant mai

 

De quina manera es pot gestionar i tractar aquesta patologia?

El fet que a la primera etapa de la síndrome de Wernicke-Korsakoff es pugui dur a terme un tractament ràpid amb tiamina és clau per tal que es facin avenços en el trastorn. És habitual que la vitamina B1 administrada de forma immediata reverteixi gairebé tots o tots els símptomes de l'alteració i pot ajudar a evitar el desenvolupament de l'amnèsia en l'individu. Això no obstant, l'eficiència de la tiamina és més baixa quan es tracta d'incidir en l'etapa crònica de la patologia.

 

Igualment, hi ha diverses investigacions que han afirmat que tant la rivastigmina com el donepezil —dos fàrmacs que es fan servir per tractar l'Alzheimer— podrien arribar a ajudar a resoldre alguns problemes vinculats amb la memòria en els individus que pateixen fases avançades de la síndrome de Wernicke-Korsakoff. Aquests fàrmacs tenen uns efectes que ajuden a evitar que es descompongui un neurotransmissor que s'anomena acetilcolina i que es vincula amb la creació dels records.

 

Per últim, cal que tinguem ben present que hi ha poques probabilitats que els afectats per la síndrome de Korsakoff es recuperin de manera total. Quan apareix l'amnèsia tan típica de l'etapa crònica de la síndrome, s'esvaeix la possibilitat de tornar a tenir la capacitat que es tenia abans de recordar dades noves i d'aprendre. A causa d'això, els individus que pateixen aquesta síndrome acaben desenvolupant una dependència cap als altres per tal de sobreviure.

 

 

Referències bibliogràfiques:

  • Asociación Americana de Psiquiatría (APA). (2002). Manual de diagnóstico estadístico de los trastornos mentales (DSM-IV-TR), cuarta edición. Barcelona: Masson.

  • Asociación Americana de Psiquiatría (APA). (2013). Manual de diagnóstico estadístico de los trastornos mentales (DSM-5), quinta edición. Madrid: Panamericana.

  • Barry, D. (2003). Wernicke-Korsakoff syndrome. A M. Harris i E. Thackerey (Eds.), The Gale Encyclopedia of Mental Disorders (Vol. 2, p. 1031-1035). Detroit: Gale.

🔴 Ara pots rebre els avisos del tall de carreteres al teu correu. Fes clic aquí!

Comentaris