CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMA HORA

Mor el nadó de 2 mesos apallissat pel pare a Barcelona

URGENT

Localitzen la jove de 18 anys desapareguda a Barcelona

El famós test psicològic de Rorschach de les taques de tinta

Com funciona aquesta prova tan habitual entre els professionals de la psicoanàlisi?
Descobreix en què consisteix el test de les taques de Rorschach | Psicología y Mente

 

El test de Rorschach és un dels tests projectius més famosos que hi ha. Utilitza determinades figures —o no-figures— simètriques fetes amb taques de tinta, ben misterioses.

 

Aquest mètode va néixer durant la primera meitat del segle XX, un moment en què la psicoanàlisi era una tendència dominant al continent europeu. Més endavant, se’n va popularitzar l’ús, tant en l’àmbit clínic com en altres sectors —per exemple, per contractar personal. Ara bé, quines són les idees a la base del test de Rorschach, com es fa servir i quin grau de fiabilitat i eficàcia té?

 

Per mirar d’obtenir respostes a aquesta pregunta, primer haurem de descobrir qui era l’inventor del test: Hermann Roschach, un psicoanalista de nacionalitat suïssa.  

Hermann Rorschach, creador del test

El psicoanalista Hermann Rorschach va néixer el 1884 a la ciutat suïssa de Zuric, i des que era petit va demostrar ser un gran aficionat a la creació de figures a través de la pintura. Es va graduar primer en Medicina i, posteriorment, va posar-se a estudiar per tal d’obtenir l’especialitat de Psiquiatria. Aquests estudis, de fet, van fer que entrés directament a l’univers de la psicoanàlisi, que aleshores era el corrent de la psicologia més popular a tot el Vell Continent.

 

Així, Rorschach es va arribar a familiaritzar en un grau molt alt amb els conceptes de projecció i d’associació lliure, utilitzats aleshores en la pràctica clínica per Sigmund Freud i pels seus seguidors. De fet, Rorschach va fer servir per primer cop a la història el terme «psicodiagnòstic» per parlar de la interpretació dels símptomes amb l’objectiu de descobrir les alteracions mentals que poden perjudicar el benestar de les persones.

 

Però allò que Rorschach entenia com a psicodiagnòstic s’allunyava de manera significativa de les avaluacions mèdiques fonamentades en el fet d’observar propietats objectives. Segons Rorschach, el diagnòstic havia de basar-se en la interpretació de la forma a través de la qual l’inconscient de les persones es manifesta per mitjà de les seves creacions.

 

Més concretament, Rorschach es va voler centrar en el fet d’interpretar les obres artístiques elaborades per pacients per mirar de comprendre de quina manera funcionava la seva ment. Així, aquesta idea va constituir una llavor que més endavant va deixar pas al test de Rorschach, que es fonamenta en taques fetes amb tinta.

Cada individu pot veure les taques d'una determinada manera | Psicología y Mente

El test

Rorschach va publicar una obra el 1921 que va titular 'Psicodiagnòstic. Per primer cop, en aquesta monografia es parlava d’un test psicològic fonamentat en la interpretació d’un total de 10 targetes que mostraven taques de tinta simètriques. L’element més curiós de les làmines era que les figures que hi apareixien tenien una propietat en comú: eren totalment ambigües.

 

Aparentment, les taques no volien dir res en concret, i Rorschach havia anat amb molt de compte per tal d’assegurar-se que no hi hagués una interpretació clara de les creacions que va elaborar.

 

Aquest test de les taques feia èmfasi sobretot en la llibertat absoluta quan es tracta d’atribuir un significat a les figures. L’eina estava ideada per utilitzar-se en el diagnòstic de les característiques psicològiques, encara que també s’allunyava del fet de poder mesurar unes respostes tipificades i determinades per establir una comparació entre els resultats d’individus diferents.

 

Rorschach tenia ganes que tothom pogués respondre allò que volgués, i les possibilitats a l’hora de respondre eren enormes —i no com passa en el cas dels tests de personalitat en els quals es té tendència a seleccionar una resposta entre un conjunt de respostes disponibles. Per poder copsar millor els motius que s’amaguen rere aquesta singularitat, primer s’ha de comprendre el valor que té la interpretació des de la psicoanàlisi.

 

Interpretació de taques

Per tal de dur a terme la creació d’un sistema d’avaluació psicològic, Rorschach es va basar en una idea absolutament vinculada amb el concepte freudià de l’inconscient.

 

Segons el pare de la psicoanàlisi, l’inconscient és un vessant de la ment humana que ha adquirit la seva forma a partir de desitjos irrefrenables i d’antics traumes.

 

Aquesta instància psíquica hipotèticament controla la forma que tenim d’actuar i de pensar, encara que alguns cops no en siguem conscients, però ha d’estar sempre oculta dins de la consciència dels individus. Per aquesta raó, l’inconscient pateix la repressió constant de les estructures psíquiques que miren de lluitar per evitar que la consciència les assalti, i aquesta lluita recurrent pot acabar originant diverses psicopatologies.

 

Ara bé, Rorschach coneixia igualment l’altra cara de la moneda pel que fa al fet de reprimir l’inconscient, segons Freud. El pare de la psicoanàlisi pensava que hi ha determinats continguts de l’inconscient que poden sorgir a nivell de la consciència i mostrar-se de manera indirecta a través d’algunes disfresses que són simbòliques i que, com que amaguen la naturalesa veritable de tot allò que es té intenció de reprimir, eviten posar en risc l’estabilitat que té la consciència. Un exemple d’això és que va plantejar la idea que els somnis constitueixen manifestacions a nivell simbòlic de desitjos que necessiten reprimir-se.

 

Això no obstant, aquesta forma d’establir una disfressa simbòlica per a determinats elements de l’inconscient no només passa quan somiem, sinó que també es produeix en un gran nombre de dimensions diverses de l’activitat humana.

 

Rorschach va concloure que hi ha una part concreta de l’inconscient humà que podem projectar dins d’interpretacions simbòliques de les coses que veiem, i per aquest motiu va provar de crear un test psicològic que fes interpretar als individus el significat de figures plenament ambigües, sense tenir un sentit aparent. Així, la forma que tinguessin d’interpretar aquestes formes sense significat permetria mostrar determinats aspectes amagats de la ment.

Les possibilitats a l'hora de respondre aquest test són immenses | Psicología y Mente

 

El test avui en dia

Quan només tenia 37 anys, Hermann Rorschach va morir. Feia poc que havia tret a la llum el llibre que el duria a la fama, i el test de les taques que va idear ben aviat es faria més i més popular. Al principi, es feia servir com a eina diagnòstica per detectar els trastorns mentals, però l’ús essencial que va adquirir va ser el de test de la personalitat.

 

En un moment donat, el test va esdevenir tan popular pel que fa a la contractació de personal que va arribar a formar part del grup de les eines més habituals dins de l’univers dels Recursos Humans. Igualment, va introduir-se en el món de la psicologia forense, on va passar a ser un recurs de peritatge utilitzat en els processos judicials.

 

Avui en dia, el test de Rorschach segueix fent-se servir molt tant a nivell de l’empresa com en el món judicial, i les escoles diferents que hi ha del corrent psicodinàmic continuen treballant per millorar encara més els criteris interpretatius iniciats pel creador del test. Hem de remarcar, de fet, que es fa molt d’èmfasi en el perfeccionament dels sistemes que permeten interpretar els resultats derivats del test. El més conegut de tots és el Rorschach Comprehensive System, impulsat per John I. Exner durant la dècada dels 60.

 

També cal destacar, però, que la popularitat del test de Rorschach va de la mà d’un altre factor molt rellevant: el test de les taques de Rorschach no és tan fiable o vàlid com el que s’esperaria d’un recurs que tingués bons fonaments empírics. Per aquest motiu, el fet de fer servir aquestes taques per dur a terme una avaluació de les característiques psicològiques està considerat com una pràctica pseudocientífica.

 

Crítiques del test

L’argument que es fa servir en primer lloc amb l’objectiu de connectar el test de Rorschach amb les pseudociències fa referència al paradigma epistemològic de la psicoanàlisi i de les teories freudianes que van acabar originant el corrent psicològic psicodinàmic.

 

Això es produeix perquè no es poden desmentir o posar a prova les idees de Rorschach sobre l’inconscient: per exemple, no existeixen formes clares per tal de descartar la possibilitat que algú busqui la protecció d’una figura d’autoritat o que tingui un trauma infantil, perquè les explicacions que tenen a veure amb les forces de l’inconscient dels individus sempre es poden anar modificant constantment sense que això hagi de comprometre les hipòtesis formulades en un principi.

 

Igualment, si una persona diu que veu un unicorn en alguna de les làmines de Rorschach, es pot justificar que aquest individu és altament introvertit de moltes maneres diferents, només per posar un altre exemple. Aleshores, aquesta crítica qüestiona les teories sobre les quals es fonamenta el test de les taques de Rorschach.

 

També hi ha un segon vessant de les crítiques que es dirigeixen contra el test de les taques, aquesta vegada amb un caràcter pragmàtic més marcat i que qüestiona la utilitat del test quan es tracta de fer un diagnòstic o quan funciona com a test de personalitat: afirma que no es tracta d’un instrument fiable ni vàlid i que a través del seu ús no s’han pogut establir gaire correlacions sòlides per determinar la classe de respostes que mostren unes tendències psicològiques o unes altres.

 

La interpretació de les respostes dels individus que duen a terme el test no mostra unes tendències totalment clares, i normalment s’arriba a unes conclusions esbiaixades o arbitràries.

 

Raonaments finals

El test de les taques de Rorschach constitueix una invenció molt coneguda i icònica. De fet, s’ha pogut veure en llibres, llargmetratges, sèries de la televisió i, fins i tot, ha donat nom a un personatge de còmic molt famós del guionista i escriptor Alan Moore.

 

Així mateix, sovint s’entén com un recurs molt utilitzat per part dels psicòlegs per tal d’estudiar la personalitat humana. Sigui com sigui, el fet de tenir uns fonaments teòrics molt qüestionats fa que perdi credibilitat a l’hora de funcionar com a test psicotècnic o com a eina de diagnòstic.

 

Referències bibliogràfiques:

  • Gacono, C. B. i Evans, B. (2007). The Handbook of Forensic Rorschach Assessment (Personality and Clinical Psychology). Nova York: Lawrence Erlbaum and Associates.
  • Lilienfeld, S.O., Wood, J.M., Garb, H.N. (2000). The scientific status of projective techniques. Psychological Science in the Public Interest, 1(2), pàg. 27 - 66.
  • Sutherland, S. (2013). Irrationality: the enemy within. Londres: Pinter & Martin.
  • Wood, J. M., Nezworski, M. T., Lilienfeld, S. O., Garb, H. N. (2003). What’s Wrong with the Rorschach?. San Francisco: Jossey-Bass.