CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

En què consisteix el trastorn histriònic de la personalitat?

Descobreix les característiques dels individus que el pateixen
T'expliquem en què consisteix aquest trastorn | Pixabay

 

En què consisteix la personalitat histriònica? Sovint, diem que un individu té una personalitat histriònica quan es comporta seguint determinats patrons de dramatització, de teatralitat i de comportaments que miren d’atraure l’atenció de l’altra gent.

 

De quina manera són els individus histriònics?

Les persones amb una tendència cap a l’histrionisme tenen tendència a voler atraure l’atenció de la gent del seu voltant i, per això, poden recórrer a algunes estratègies com ara el victimisme o la seducció.

 

L’histrionisme amb una tendència cap a la seducció

Les persones solen valorar bé la personalitat histriònica que habitualment recorre a la seducció. Es tracta d’individus que gaudeixen d’una habilitat per establir relacions socials i, a banda, sovint disposen de bons càrrecs dins de les empreses a causa de la seva loquacitat i del seu do de gents. Ara bé, quan no poden ser el centre d’atenció tenen tendència a sentir-se culpables i a adoptar una postura victimista, afirmant que senten que no els entenen o que no els valoren prou.

 

La gent que és histriònica s’instal·la en un vaivé de sentiments i emocions contínues. Són individus amb una marcada inestabilitat emocional, i per això l’estat anímic que tenen pot fluctuar d’una manera molt ràpida; de fet, poden passar de sentir molta alegria a molta tristesa de manera veloç.

 

Aproximació al trastorn histriònic de la personalitat

En el moment en què els trets de personalitat vinculats a l’histrionisme es tornen crònics, poden resultar en un determinat quadre que la gent experta en salut mental denomina trastorn histriònic de la personalitat.

 

Característiques del trastorn histriònic de la personalitat

Els senyals, trets i comportaments propis del trastorn histriònic de la personalitat són aquests:

 

  • Tenen un comportament massa seductor cap a la resta de gent. Poden dur a l’extrem alguns rols sexuals.
  • Són molt influenciables. Sovint, es deixen endur pels consells i les opinions de l’altra gent.
  • Els preocupa molt tant la imatge pròpia com l’estètica que mostren.
  • Actuen moguts per un gran dramatisme. Duen totes les emocions —bones i dolentes— cap a l’extrem.
  • Són molt susceptibles. Mostren massa vulnerabilitat quan reben crítiques d’altra gent.
  • Tenen tendència a percebre com a íntims determinats vincles personals que són superficials.
  • Donen la culpa a l’altra gent dels desenganys o fracassos que tenen.
  • Miren d’obtenir sempre la confiança i l’aprovació dels altres —això es coneix com a Síndrome de Wendy.
  • No toleren bé les frustracions.
  • Pateixen episodis d’intensa emotivitat, arribant a perdre el control
  • Volen ser el centre d’atenció, d’una manera recurrent.
  • El seu estat anímic canvia de manera constant, sense mostrar cap mena d’estabilitat.

 

Orígens de la personalitat dels individus histriònics

Aquesta mena de personalitat sovint s’origina durant la infantesa, tot i que molt sovint es remarca que es pot evidenciar mentre l’individu és un adolescent. No hi ha un sol motiu que produeixi l’histrionisme, sinó que hi ha molts factors diversos que hi poden tenir influència: abusos psicològics, uns progenitors poc atents i absents, haver patit humiliacions i menyspreus, o un estil educatiu que no gaudeix de pautes ni de límits ben definits.

 

A banda, hi ha alguns altres factors que poden fer que s’acabi mantenint i consolidant aquesta mena de personalitat: es tracta de la inseguretat, l’autoestima baixa i del fet de no sentir-se content amb el propi aspecte físic.

 

Com podem ajudar els individus histriònics i tractar-hi?

Per conviure amb algú histriònic, s’han de tenir determinades coses en compte, perquè la convivència pot ser ben complexa. Amb l’objectiu de mirar de contribuir amb la conscienciació de la persona en qüestió del fet que té una forma disfuncional de comportar-se, i per tal que els individus del seu cercle proper no acabin patint també alguna afectació psicològica, hem creat una llista amb punts importants que caldria tenir molt en compte.

 

1. Assumir la realitat de les coses

A vegades pot ser difícil acceptar i assumir la realitat, sobretot si tenim al costat algú que es comporta d’una manera que ens és molt difícil d’entendre. Tanmateix, això no vol dir que haguem de quedar-nos de braços plegats i de no mirar de canviar la situació.

 

Cal que siguem conscients del fet que la personalitat histriònica no és una cosa capritxosa, sinó que es tracta d’una manera d’expressar-se disfuncional i també consolidada. No cal dir que no hauríem de pronunciar frases de l’estil de «T’hauries d’abstenir de muntar aquestes escenes». L’individu afectat amb el trastorn no percep aquestes expressions d’aquesta manera, ni veu res estrany en la manera com expressa les emocions que sent, perquè es tracta d’unes actituds molt consolidades a nivell de la seva personalitat.

 

Així doncs, cal que siguem ben conscients del fet que es tracta d’individus que tenen molts problemes a l’hora de gestionar les seves emocions i que la seva percepció de les coses és irreal i està distorsionada. Per això, probablement tot els afecta molt més del que pensem.

 

Per tant, tractar aquesta mena de gent amb caritat i compassió no resulta una bona idea perquè així només reforçaríem la conducta victimista que mostren. Cal que els fem adonar del fet que, a la vida, tots tenim unes dificultats i unes rareses, i que no hi ha ningú que sigui perfecte.

 

2. Traçar uns límits ben marcats

El fet d’acceptar la personalitat que tenen no implica que no mirem de posar remei a la seva situació ni que haguem de mostrar submissió o una gran flexibilitat davant dels individus afectats pel trastorn. Ens podem mostrar comprensius, però també cal que tracem uns marcs ben definits: justificar-ho tot no ens serveix absolutament de res.

 

Cal que mirem de comportar-nos amb objectivitat i moderació, i que fem notar que igualment se’ns ha de respectar. En el moment en què l’individu histriònic entra en una fase d’expressió dels seus sentiments que no té mesura, cal que mirem de mantenir-nos ferms, però sense perdre mai l’educació.

 

Com a exemple d’això, podríem dir: «Penso que ara tens una alteració molt gran, tornaré d’aquí una estona i podrem parlar millor de tot allò que ha passat. Em sap greu que estiguem així i crec que seria millor que ens poguéssim entendre» o una cosa com: «No puc permetre que no em respectis. Jo sempre t’he respectat, i et valoro, i em costa d’entendre per què et comportes així. Quan prenguis constància d’aquest fet, ens serà possible parlar de nou de tot això».

 

3. Evitar caure en paranys

Entrar dins dels seus jocs i manipulacions no és una bona idea. Cal que tractis aquesta mena de gent com si es tractés de persones adultes, encara que les seves actituds puguin semblar d’allò més infantils. Si optes per seguir-los el joc i et comportes com si fossin filles teves o et situes al seu nivell, ningú acaba guanyant-hi res i la relació pot entrar en una zona perillosa.

 

Si pots establir una comunicació efectiva amb aquest individu, de tu a tu i sempre amb tacte i sentit de la responsabilitat, es cansarà d’intentar que caiguis als seus paranys.

Mira de comunicar-t'hi amb tacte i amb responsabilitat | Cedida

 

4. Reforçar positivament qualsevol actitud adulta que tingui

Durant els moments en què aquest individu mostra una actitud madura i adulta, se li ha de fer notar que li fem més cas. Quan la seva actitud histriònica habitual dona pas a la maduresa i la responsabilitat, cal que ho sapiguem valorar i que mirem de fer-li notar que és quelcom que ens agrada.

 

En determinades ocasions, de fet, és més senzill prevenir els comportaments disfuncionals a través del reforç positiu de la conducta contrària quan té lloc. Per tant, cal que s’adoni que som tallants i secs —sempre amb educació— quan du a terme un comportament histriònic, però que ens mostrem atents, receptius i positius sempre que es comporta d’una manera adulta.

 

5. No desdenyar aquella persona ni fer-ne burla

Es tracta d’un punt molt rellevant: és important evitar burlar-nos i riure’ns de la gent que pateix aquest trastorn. Tot i que l’humor, en un gran nombre d’àmbits vitals, pot constituir una vàlvula d’escapament molt valuosa per tal de relativitzar qualsevol obstacle, quan ens trobem davant d’algú amb aquest problema no hauríem de fer-lo servir, perquè podria tenir conseqüències molt perjudicials.

 

Quan s’adonen que els desdenyes i que no els respectes, podries propiciar una alteració encara més gran de les seves emocions. Has de tenir en ment que aquests individus són altament susceptibles i que no els serà de cap ajuda sentir que l’altra gent se’n riu i els tracta d’una manera irrespectuosa.

 

6. Ser prudents en la nostra manera d’actuar

Cal que conservem uns determinats criteris de responsabilitat i prudència. En cas contrari, podem transformar-nos d’àngels a dimonis en només un moment. Els individus histriònics, de fet, tenen molta tendència a canviar la idealització per l’odi cap a la gent més propera.

 

La seva lògica és d’extrems. Així doncs, no hauríem de confiar-nos i sentir-nos extremadament elogiats si rebem un afalac de part seva, perquè ràpidament pot convertir-se en una cosa denigrant i podem acabar-nos veient afectats. En circumstàncies extremes, si no ens distanciem prou amb les valoracions i opinions que tenen, podem tornar-nos més inestables a nivell emocional. Per tal d’evitar-ho, ens cal relativitzar les opinions que tenen de nosaltres.

 

Com podem tractar aquesta personalitat?

Els individus amb trets de personalitat histriònics viuen determinades situacions que fan que sentin malestar i que reforcen els comportaments disfuncionals que tenen.

 

Al fons de la qüestió, el problema que hi ha és que no veuen el seu comportament com una cosa negativa, i per això es tornen víctimes i eviten veure professionals de la salut mental que puguin oferir-los determinades teràpies adequades amb les necessitats que tenen.

 

De fet, els individus amb un trastorn histriònic sovint acaben decidint-se a fer teràpia quan han patit algun sotrac emocional fort o quan les seves circumstàncies personals empitjoren, com ara quan pateixen algun quadre depressiu, una ansietat generalitzada o després de passar per una ruptura de parella.

 

Sovint, els psicoterapeutes assenyalen que, quan s’ha iniciat la teràpia, un dels obstacles més grans que troben és la manca de constància i de compromís dels pacients amb les sessions de teràpia, i que detecten uns nivells d’abandonament del tractament força elevats després de poques setmanes d’haver-lo començat.