Els ulls humans tenen 13 parts amb funcions diferents

Descobreix quines són i per què serveixen
Totes les parts que conformen l’ull dels humans tenen funcions essencials | Pexels

 

Segurament a causa del gran pes que té per a la supervivència, la vista és un dels sistemes sensorials de més complexitat que existeixen. Així doncs, és un sentit molt rellevant i, per aquesta raó, volem parlar avui de les parts que conformen els ulls de les persones. Fer-ho implica observar estructures molt complexes i intricades que se situen des de l’interior del crani de les persones fins a la part exterior del cap.

 

 

En què consisteix l’ull de les persones?

Primer de tot, abans de posar-nos a examinar les parts que conformen els ulls de les persones i les funcions que tenen, caldria repassar breument en què consisteixen aquests òrgans i la funció que fan.

 

L’ull té la missió de captar tota la informació visual que percep i de fer-ne el processament fins al cervell, en concret fins al seu lòbul occipital —que es troba a la zona posterior del cap—, amb la forma d’un impuls elèctric. Quan arriba en aquesta banda del cervell, aquest òrgan s’encarregarà de descompondre tota la informació que ha rebut en funció de les textures, les formes, els colors, el moviment i la profunditat que hagi captat. D’aquesta manera, podem formar-nos una imatge mental que podrem entendre.

 

Com que tècnicament el que «veu» és el cervell de les persones, cal dir que cadascú pot percebre el seu entorn d’una manera diferent, i per això dos individus que contemplen una única cosa poden arribar a veure-la de formes totalment diverses.

 

Les 7 parts externes de l’ull

Com hem dit una mica més amunt, algunes parts de l’ull estan situades a l’exterior del cos, perquè tenen una funció important a l’hora de captar les dades del nostre entorn, a més de protegir les àrees de més sensibilitat.

 

Des de l’exterior i fins a l’interior, observarem els elements en què poden dividir-se les parts que conformen l’exterior de l’ull.

 

1. La parpella

Les persones tenim dues parpelles, que són plecs de pell que proporcionen un recobriment als ulls. S’encarreguen de mantenir la humitat dels globus oculars cada vegada que parpellegem —una acció reflexa que no tenim la capacitat de controlar—, així com de fer una neteja de qualsevol partícula sòlida en suspensió al nostre voltant que podria fer mal als elements de més sensibilitat de l’exterior de l’ull.

 

2. Els globus oculars

El nom de globus ocular designa científicament els anomenats «ulls» de forma col·loquial. Es tracta de dos òrgans de forma esfèrica a l’interior dels quals trobem les altres parts de l’ull humà, que tot seguit examinarem. Estan ubicats i encaixats dins de les òrbites o conques oculars, uns buits que es troben a la zona frontal del crani.

 

Cadascun d’aquests globus oculars es divideix en dues parts: la primera és la «càmera anterior», que està situada entre l’iris i la còrnia i dins seu conté l’humor aquós. La segona és la «càmera posterior», que a l’interior conté l’humor vitri i també la resta de parts de l’ull. Tots dos líquids s’encarreguen d’ajustar la pressió que hi ha a l’interior de l’ull i de fer que totes les zones es quedin al lloc que els toca.

 

3. L’escleròtica

Cadascun dels globus oculars disposa d’una membrana que els protegeix, els envolta i els dona aquest color blanc tan distintiu, anomenada escleròtica i que ofereix protecció a les parts de l’interior de l’ull.

 

Aquesta membrana s’estén a partir de la còrnia, que és l’àrea frontal de l’ull que podem veure quan els tenim oberts, i fins a la part posterior dels ulls, que no es veu. En aquest punt, l’escleròtica no es queda del tot tancada, perquè d’aquesta manera fa possible que la retina —que és la membrana que trobem a sota— quedi connectada amb el nervi òptic i que aquest nervi continuï cap a dins del crani.

 

4. La còrnia

Al centre de l’ull hi trobem la còrnia, que està emplaçada de forma que queda en contacte constant amb l’exterior, sempre que els ulls romanen oberts. Com que té aquesta posició, la funció fonamental que du a terme és de protecció, quelcom que podem deduir amb facilitat tenint en compte la seva forma transparent i cupular.

 

A banda, la còrnia filtra i refracta la llum que capta cap a totes les altres estructures de l’ull i, finalment, també protegeix el cristal·lí i l’iris.

 

5. L’iris

De forma col·loquial, podem anomenar «blanc dels ulls» a l’escleròtica. En el cas de l’iris, en canvi, parlem de la part de l’ull que els aporta color i que ens crida l’atenció sempre que afirmem que una persona té uns ulls d’un color maco. La melanina és l’agent que possibilita la coloració dels ulls.

 

L’iris és una estructura muscular amb la forma d’un disc i que, al centre, hi té la pupil·la. Així doncs, durà a terme la miosi —moviments de contracció— o la midriasi —moviments de dilatació—, en funció de la llum que li arribi des de l’exterior.

 

6. La pupil·la

És l’obertura que hi ha al centre de l’iris, de color negre i forma circular. En funció de com sigui d’intens el feix de llum que va penetrant per les parts de l’ull anteriors, la pupil·la es contraurà o es dilatarà, un moviment que resulta de la miosi o la midriasi.  

 

7. El cristal·lí

Tot i que té una ubicació interna a l’ull, l’hem classificat dins del grup de zones exteriors de l’ull perquè, si féssim un tall virtual de l’ull, el cristal·lí apareixeria a la seva banda anterior-medial.

 

Es tracta d’una estructura transparent, incolora i lenticular, situada al darrere de l’iris, que s’encarrega d’enfocar la visió en funció de la distància dels objectes que observa —llarga, mitjana o curta. A més, també du a terme una altra tasca fonamental: la desviació de la llum externa cap a la retina, per tal d’aconseguir-la propagar cap al cervell per mitjà de les parts de l’ull següents.

El cristal·lí enfoca la visió | LorealParis

 

Les 6 parts internes de l’ull

Un cop ens hem fixat en les parts externes de l’ull, procedirem a fixar-nos en les zones internes, tant del crani com dels globus oculars.

 

8. L’humor aquós

Quan hem parlat dels globus oculars ja hem esmentat aquest líquid, però ara en donarem més detalls.

 

L’humor aquós se situa dins de la càmera anterior de cada ull, entre la part anterior dels cristal·lins i la zona posterior de les còrnies. Es tracta d’una posició privilegiada que fa que sigui una part de l’ull fonamental, pel paper que té pel que fa a la hidratació: com que ni la còrnia ni el cristal·lí estan vascularitzats, han d’aconseguir la seva lubrificació per un altre mitjà, i aquí és on entra en joc l’humor aquós.

 

Igualment, l’humor aquós s’encarrega d’estabilitzar la pressió de l’ull i, per aquesta raó, les altres estructures d’aquests òrgans poden mantenir-se fixes en una posició.

 

9. La conjuntiva

Hem de tornar a insistir en la rellevància de la vista, un sentit fonamental que ens ha d’interessar preservar tan intacte com sigui possible perquè, si no, la supervivència es pot veure greument amenaçada. Per això, és interessant que els ulls tinguin un màxim de capes protectores.

 

Al voltant de l’escleròtica hi trobem la conjuntiva, una capa transparent i prima que fa que l’ull es mantingui hidratat gairebé de forma permanent, gràcies a la segregació de diversos olis naturals. Com que les parets de l’ull tenen una humitat constant, s’evita en gran mesura que es filtrin microbis dins dels ulls.

 

10. Les coroides

Tant la retina com l’escleròtica queden dividides per una membrana que s’anomena coroides i que té la funció d’oxigenar i nodrir la retina perquè funcioni de manera correcta. A més, es tracta d’una estructura altament vascularitzada que conserva la temperatura constant de tots dos ulls.

 

11. L’humor vitri

Mentre que l’humor aquós està situat a la càmera anterior dels ulls, l’humor vitri es troba entre la retina i el cristal·lí, dins de la càmera posterior dels globus oculars. És un líquid que omple el conjunt d’aquest espai, que té més espessor que el seu homòleg i que confereix rigidesa a l’ull fent que la resta de parts es conservin a lloc.

 

12. La retina

Es tracta d’una membrana que cobreix cadascun dels globus oculars i, de fet, és la més interna de totes. Al seu interior, hi trobem les cèl·lules que processen els diferents estímuls visuals: es tracta dels «bastons», centrats en les imatges en blanc i negre i en la visió nocturna, i dels «cons», que es dediquen fonamentalment a la distinció cromàtica i a la visió diürna.

 

13. El nervi òptic

És un conjunt de fibres nervioses que s’encarreguen sobretot de transmetre els diferents estímuls lumínics fins al lòbul occipital en forma d’electricitat. Allà, se’n durà a terme el reconeixement i conferiran un sentit a les dades processades.

 

Comentaris