CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMA HORA

Mor el nadó de 2 mesos apallissat pel pare a Barcelona

URGENT

Localitzen la jove de 18 anys desapareguda a Barcelona

El vaginisme, els factors que l'originen i com es pot tractar

Aquest problema sexual es pot solucionar

Hi ha moltes dones que tenen problemes amb la penetració | Cedida

 

La cavitat vaginal es pot dilatar i contraure durant l'acte sexual per tal d'ajustar-se al penis a la perfecció. Ara bé, moltes dones tenen problemes quan han de deixar pas a la penetració masculina. 

 

Amb el vaginisme passa exactament això: es tracta de la disfunció sexual més habitual entre les dones. Tot seguit, ens farem ressò de què és exactament el vaginisme, dels factors que el provoquen i dels tractaments més útils per tal de resoldre aquesta afecció.

 

Definició de vaginisme

En essència, el vaginisme és una disfunció sexual de les dones en què la dona pateix una contracció ben forta dels músculs de la vagina que li provoca mal i fa que no pugui ser penetrada. Més en concret, quan es du a terme la penetració la cavitat vaginal es tanca sobtadament i fa que el coit no es pugui dur a terme.

 

Aquesta contracció, això no obstant, no només es vincula amb el coit, sinó que les dones amb vaginisme també l'experimenten quan s'han d'introduir algun objecte dins de l'orifici vaginal, com ara els tampons o les eines que fan servir els ginecòlegs. En aquest moment, els músculs que estan situats al voltant de l'entrada de la vagina fan un espasme involuntari, sobretot en el cas del múscul que eleva l'anus i de l'esfínter de la vagina. 

 

A nivell psicològic, l'efecte que produeix el vaginisme en la persona afectada pot ser molt fort, a causa de la naturalesa íntima del problema. A banda del fet que la dona sent molt de mal quan intenta rebre la penetració sense èxit, també pot arribar a sentir-se humiliada, frustrada i a tenir molta por. 

 

La sensació de fracàs recurrent pot anar de la mà de sentiments d'inadequació i de temor al rebuig i a l'abandonament de les persones amb les quals es vol practicar sexe.

 

Trastorns sexuals que s'hi poden vincular

Aquesta por es pot reforçar fins a uns nivells descomunals en què moltes dones amb vaginisme acaben tenint fòbia al coit i a la penetració, i això fa que evitin de manera recurrent el coit i els contactes íntims que puguin acabar desembocant en una penetració. Igualment, les pautes d'evitació es veuen reforçades perquè l'ansietat s'esvaeix quan s'aturen les temptatives de penetració. 

 

En alguns casos, el vaginisme es vincula amb una inhibició orgàsmica o amb una inhibició sexual a nivell general. Això no obstant, habitualment la resposta sexual de les dones que pateixen vaginisme entra dins dels patrons de la normalitat, amb orgasmes derivats d'estimular el clítoris.

 

També cal remarcar que s'ha de distingir el vaginisme de l'evitació fòbica del coit i de la disparèunia. D'una banda, la fòbia sexual fa que l'individu que la pateix tingui por de manera generalitzada, irracional i intensa cap a qualsevol comportament sexual i, de l'altra, la disparèunia fa que la dona tingui molts dolors mentre practica el coit, tot i que la penetració no queda impossibilitada.

 

 

Quines són les classes de vaginisme que existeixen?

El vaginisme es pot subclassificar en primari o secundari, dues categories en funció de si la dona sempre l'ha patit o de si es comença a produir de cop per tal de respondre davant d'un esdeveniment psicològic o físic que ha tingut lloc en la persona afectada. 

 

Vaginisme primari

Es tracta d'una classe de vaginisme en què les dones no han pogut ser penetrades mai de cap de les maneres, ni a través del coit o la masturbació ni per mitjà de tampons quan tenen la menstruació.

 

Sovint es detecta quan arriba l'etapa adolescent, amb l'inici de la menstruació, amb la primera relació íntima o amb el primer examen de tipus ginecològic al qual se sotmet la dona afectada.

 

Vaginisme secundari

Aquesta classe de vaginisme és la més habitual i, abans de la seva aparició, la penetració de la dona en qüestió és normal i possible fins que, en un instant concret, deixa de ser-ho. 

 

El vaginisme secundari es produeix normalment a causa de factors físics —com ara els traumes originats en el moment del part o les infeccions— o psicològics, com ara les experiències traumàtiques vinculades amb el sexe, entre les quals es troben les violacions i els abusos sexuals.

 

Elements desencadenants i factors de risc

Aquesta alteració de caire sexual és una resposta condicionada, segurament derivada d'un vincle que s'estableix entre la penetració vaginal i la por o el mal.

 

Això no obstant, de la mateixa manera que passa en altres problemes sexuals, l'origen del vaginisme es pot vincular amb factors psicològics i/o físics, que expliquem tot seguit.

El vaginisme pot causar una gran sensació de frustració i inseguretat en les dones afectades | Cedida

 

Causes de tipus psicològic

Les principals causes psicològiques del vaginisme són la por de les relacions íntimes i l'ansietat. Virginia Johnson i William Masters, dos investigadors en el camp de la salut sexual i la sexualitat, van establir una teoria multicausal que, avui en dia, ha rebut un suport força ampli.

 

Tots dos subratllen que aquesta alteració de tipus sexual podria produir-se a causa d'un conjunt variat de factors socials i psicològics, com ara les seqüeles psicològiques que deixen les violacions i els abusos, una educació sexual deficitària o religiosa altament estricta que es dedica a criminalitzar el plaer obtingut a través del sexe, o la pressió social per tal que les persones s'abstinguin de practicar sexe o, a l'altre extrem, per tal que mantinguin massa relacions.

 

Així doncs, la hipòtesi que pren més força és que el vaginisme pot aparèixer per culpa de qualsevol estímul aversiu que es pugui vincular amb la penetració o les relacions sexuals.

 

 

Causes de tipus físic

Per tal de solucionar el vaginisme, abans de sotmetre la persona afectada a un tractament hem de descartar les causes físiques com a factors que l'originen, a través d'un examen ginecològic.

 

Els factors físics que de manera tradicional s'han vinculat amb el vaginisme no impossibiliten que la persona sigui penetrada sinó que, com que provoquen un dolor molt agut, fomenten que s'adquireixi la resposta condicionada del vaginisme. Entre les condicions o les afeccions físiques que es poden vincular amb el vaginisme, hi ha:

 

  • Les malalties de tipus inflamatori de la pelvis

  • Diverses infeccions bacterianes o víriques

  • Les hemorroides

  • L'himen rígid

  • L'atròfia senil de la vagina

  • L'endometriosi

 

Com es pot tractar?

Afortunadament, avui en dia hi ha mètodes molt eficients per tractar el vaginisme i, sigui quina en sigui la causa, el fet de combinar els exercicis de dilatació, la dessensibilització sistemàtica i la teràpia a nivell psicològic pot ajudar molt a l'hora de posar-hi fi. 

 

A través de la teràpia de tipus psicològic, es poden reduir i esborrar les creences irracionals de l'individu afectat envers la sexualitat i el sexe. Igualment, es fan diverses sessions d'educació sexual i es fomenta la creació d'estratègies d'afrontament de l'ansietat i l'estrès. 

 

Igualment, tant si es produeix una resposta fòbica important pel que fa a la penetració com si la por no és tan greu, s'haurà d'efectuar una eliminació de la resposta condicionada, a través d'una dessensibilització que s'ha de dur a terme de forma progressiva.

 

Juntament amb aquest procés de dessensibilització, a casa es duen a terme diversos exercicis físics de dilatació que fan que les dones es puguin sentir millor pel que fa a la penetració de la vagina, sota les instruccions que ha marcat el terapeuta sexual per tal que es puguin dur a terme íntimament i còmodament a casa.

 

Dins de la teràpia física per solucionar el vaginisme, un dels passos inicials és el fet de dur a terme els exercicis de Kegel, una sèrie d'exercicis molt coneguts que ajuden a controlar, flexibilitzar i enfortir els músculs vaginals. Després de dur-los a terme durant un temps, es mira d'intentar començar amb la penetració, amb els dits o amb algun dispositiu petit que s'hagi confeccionat específicament per tractar aquesta afecció. 

 

Aquests exercicis per mirar d'aconseguir que la dona se senti còmoda amb la penetració es van duent a terme d'una forma gradual, amb l'acompanyament de diverses tècniques de relaxació i fent que el dispositiu que s'introdueix a la vagina cada vegada tingui una mida més gran.

 

 

Referències bibliogràfiques

  • Kaplan, H. S. (1974) La nueva terapia sexual. Madrid: Alianza Editorial.

  • Lahaie, M. A., Boyer, S. C., Amsel, R., Khalifé, S. i Binik, Y. M. (2010). Vaginismus: a review of the literature on the classification/diagnosis, etiology and treatment. Women's Health, 6(5): 705–719.